Més enllà del soroll i la propaganda que van generar les condicions dels socialistes per aprovar els pressupostos de la Generalitat, paga la pena reflexionar-hi amb una mica de distància.
Els macroprojectes dels pressupostos. Viaempresa.cat, 9-3-23
Acte reivindicatiu insòlit al Vallès. Les entitats empresarials han convocat una concentració en una rotonda d’accés a la connexió Abrera-Terrassa per reivindicar que s’acabin aquest tram de la B-40 o Ronda del Vallès. Són 13 anys d’obres, gairebé a quilòmetre per any.
Repassem alguns dels endarreriments més significatius de les obres de l’Estat a Catalunya, el mateix dia que sabem que el govern espanyol només va invertir un terç del pressupostat per a Catalunya -un 35,5%-, mentre que a Madrid la xifra va arribar al 185%, el que es tradueix en una inversió de 35 € per cada català i de 308 € per cada madrileny
Terrassa-Abrera i les obres de la seu. Viaempresa.cat, 31-5-22
Amb aquest article i amb el que apareixerà la setmana que ve donem continuïtat a la sèrie sobre les infraestructures a Catalunya. En aquesta ocasió no es tracta d’infraestructures de transport. Tampoc no són responsabilitat directa de l’Estat espanyol, sinó del govern de Catalunya i del món local. Però no per això menys bàsiques i decisives per a l benestar col·lectiu.
I és que darrere del fet quotidià i gairebé inconscient d’obrir l’aixeta de l’aigua i que en ragi amb la quantitat i la qualitat esperada, hi ha un procés de gran complexitat tècnica, unes inversions multimilionàries i una gestió que dóna lloc a importants estructures de poder i a un negoci sucós i, sobretot, sense risc.
Precisament, del negoci de l’aigua, en parlarem en el següent article d’aquesta minisèrie. En aquest primer abordem la disponibilitat d’aigua en un procés de canvi climàtic molt més immediat del que habitualment ens sembla.
El cicle de l’aigua (1). Com afrontar el canvi climàtic. Viaempresa.cat, 21-11-19
De Barcelona estant, tot sovint ens conformem mirant-nos el melic i ens oblidem de les dinàmiques i les dificultats de la resta del país. Fins i tot quan aquest país es troba a l’altra banda de Collserola.
Quan des del Vallès es planteja la necessitat d’unir les dues comarques per fer de contrapès al Cap i Casal i al seu poder deglutidor, vol dir que els temors de suburbialització són ben presents en una regió metropolitana que voldria mantenir-se multicèntrica.
Per això la B40 o quart cinturó, que ja pateix la incompetència i la desídia de totes les obres de Foment a Catalunya, es planteja des de les comarques del Vallès com una oportunitat per superar la radialitat barcelonina i articular transversalment el territori.
En parlo en el tercer lliurament de la sèrie “Pròxima parada” a viaempresa.cat:
Un IV Cinturó per a equilibrar el territori? (Viaempresa.cat, 24-10-19)
El debat sobre com financem el mateniment de les autopistes un cop s’acabin les concessions i l’actual sistema de peatges és un debat sobre el país que volem i un més dels aspectes de la nostra vida col·lectiva que hauríem de poder decidir des de Catalunya. En aquest article publicat a viaempresa.cat plantejo alguns elements per enriquir el debat:
http://www.viaempresa.cat/opinio/un-vinyeta-alemanya-per-a-catalunya-de-moment_50252_102.html
Enric Llarch 