“No tinguem por” (La Vanguardia, 27-8-17)

Els sectors econòmics de la ciutat i l’equip municipal s’han apressat a donar un missatge de confiança i a minimitzar l’impacte del malaurat atac gihadista a la Rambla de Barcelona. A banda de constatar la diferent reacció amb l’alarmisme generat per les bretolades contra els bus turístic dels eixelabrats d’Arran, cal preguntar-nos quin serà l’impacte real en l’activitat econòmica de la ciutat i en el sector més sensible a la violència assassina indiscriminada, el tan qüestionat per alguns sector turístic. I, sobretot, què cal fer i no cal fer perquè, efectivament, no tinguem por. De la violència i de l’impacte econòmic que se’n pugui derivar.

Aquest és el tema que tracto en el meu article d’aquest diumenge a La Vanguardia perquè No tinguem por: No tinguem por

 

“L’escalada dels lloguers” (La Vanguardia, 29-6-17)

L’Ajuntament de Barcelona ha aconseguit, sigui per acció (propagandística) o per omissió (de polítiques de gestió efectives) que el turisme sigui considerat a les enquestes municipals  com el primer problema de la ciutat pels barcelonins. Sense arribar als mateixos extrems, però amb una tendència similar i amb un relat que hi està estretament vinculat, ara emergeix el problema de l’augment dels lloguers .

En aquest article, publicat a La Vanguardia, faig una anàlisi de les dimensions i de les causes de la pujada dels lloguers. En els pròxims dies, n’apareixerà un altre sobre possibles vies d’actuació. Com podeu constatar, l’impacte del turisme en l’escalada de preus dels lloguers sembla força secundari.

LV_Economia_20160929_L’escalada dels lloguers

 

“Turisme de qualitat” (La Vanguardia, 28-12-16)

Turisme de qualitat és el concepte màgic que s’utilitza sovint per evitar les molèsties que comporta l’èxit turístic de Barcelona. Però, què vol dir en realitat un turisme de qualitat? Turisme de qualitat és  un eufemisme per no parlar de turisme d’alt poder adquisitiu? Un turisme de qualitat ens evitaria realment tots els efectes no desitjats de les concentracions turístiques? I què hem de fer per aconseguir un turisme de qualitat? De tots aquests temes parla el meu darrer article a La Vanguardia, que podeu consultar a través de l’enllaç següent:

http://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia-catal%C3%A0/20161228/282583082672778

 

“La criminalització del turisme” (La Vanguardia, 19-10-16)

Carregar contra el turisme està de moda. L’arribada massiva de visitants, especialment accelerada i intensa a Barcelona, ha convertit el turisme en l’ase dels cops. Amb tot els seus clarobscurs, el turisme ha posat en evidència les nostres limitacions i contradiccions com a societat i com Administració. Aquest és el tema que tracta avui el meu article a La Vanguardia.

20161019_la-criminalitzacio-del-turisme_lv_economia

“El futur dels peatges” (La Vanguardia, 21-9-16)

La interminable història dels peatges podria estar a punt d’acabar amb la pròxima finalització de les concessions. Serà realment així o haurem de continuar pagant d’una forma o altra? Sobre aquesta qüestió tracta l’article publicat a La Vanguardia, El futur dels peatges

20160921_el-futur-dels-peatges_la-vanguardia

“Un dia sense cotxes. Un any sense criteris” (Viaempresa.cat, 23-9-16)

Ja ha passat el dia sense cotxes i malgrat els pronòstics alarmistes, Barcelona no s’ha col·lapsat més enllà de les retencions habituals de cada dia. Les alarmes han fet que alguns hagin matinat més del compte per estalviar-se embussos -les rondes van patir retencions abans de l’hora habitual- i d’altres han preferit ajornar el desplaçament a la ciutat per l’endemà o algun altre dia. Si fa o no fa , com quan hi ha anunciada una vaga de metro. Sobre un nou episodi de gesticulació del govern Colau, magnificat pels que se’n volen detractors, i les mesures que realment evitarien que circulessin tants cotxes a la ciutat tracta l’article que he publicat avui al digital Viaempresa.cat.

Un dia sense cotxes. Un any sense criteris (Viaempresa,cat, 23-8-16)

“Llocs de treball industrials”(La Vanguardia, 28-8-16)

l retorn a la tradició industrial del país ha estat un dels bons propòsits més repetit a Catalunya en els darrers temps. Això i les crítiques al model productiu basat en la construcció i els serveis de baix valor afegit que han provocat l’especial virulència amb què hem patit aquests darrers anys de crisi. Ara, quan sembla que encetem una recuperació de l’ocupació neta, tornen a aparèixer les lamentacions perquè es reprodueix el model tradicional d’ocupació.

Però hem de vigilar que els apriorismes ens facin perdre de vista una realitat que requereix anàlisis aprofundides i encara s’està conformant. I, en qualsevol cas, com ho hem de fer per recuperar el tremp industrial de Catalunya? D’això tracta l’article que he publicat aquest diumenge, 28-8-16 a la secció d’Economia de La Vanguardia i que podeu consultar en el pdf adjunt.

Llocs de treball industrials (La Vanguardia, 28-8-2016)

“Refundar Turisme de Barcelona”. La Vanguardia, 7-8-2016

Som a l’estiu i els diaris van plens de notícies sobre el turisme a Barcelona. ahir mateix, també a La Vanguardia, ens informaven que durant el 2015 889.000 visitants han utilitzat Airbnb i, alhora, que nous punts singulars de la ciutat i fins fa ben poc quasi marginals, com el turó de la Rovira, s’han vist assaltats per multitud de turistes que, en aquest cas, cerquen una foto amb Barcelona als peus i, millor, si és quan s’encenen els llums de la ciutat.

Per fer front als nous reptes que comporta l’èxit del turisme a la ciutat, cal una gestió adaptada als nous temps i això passa, entre altres coses, per ampliar les funcions de l’ens que tradicionalment s’ocupa de la promoció de la ciutat -Barcelona Turisme- i, alhora, incorporar-hi els nous actors turístics emergents per fer-lo més representatiu i eficient.

Aquest és el contingut bàsic del meu article d’aquest diumenge a les pàgines d’economia de la Vanguardia

Refundar Turisme de Barcelona (La Vanguardia, 7-8-2016)

Fins on pot créixer el turisme?

Turisme, on és el límit? Diners, La Vanguardia, 19-6-2016

Reportatge al Diners de La Vanguardia sobre les limitacions del model turístic a casa nostra. Elaborat a partir d’entrevistes amb els economistes Josep Oliver, Miquel Puig, Maria Noguera  i Enric Llarch, a més de representants sindicals i patronals.

Per part meva, hi proposo que mentre Catalunya no disposi de competències per fixar un salari mínim propi que impulsi la creació de llocs de treball amb retribucions dignes, s’avanci en un acord voluntari entre patronal, sindicats i administració que identifiqui davant el client -a través d’una etiqueta o label– les empreses que es distingeixen per oferir un negoci responsable, sostenible i que pagui salaris dignes, tant als treballadors com al personal de les empreses subcontractades.

El tema de les empreses subcontractades és especialment rellevant a causa de la creixent externalització de gran part dels serveis que es presten als hotels. Segons fonts sindicals, aquesta externalització no es limita al manteniment, la seguretat o la neteja , sinó que afecta també les cuines, els cambrers  i  fins i tot la recepció. La reforma laboral del PP, que permetia que les empreses es despengessin del conveni laboral col·lectiu vigent a la seva zona amb el propòsit de poder afrontar dificultats puntuals  i específiques derivades de la crisi, ara permet que bona part d’aquest tipus d’empreses subcontractades es desvinculin dels convenis provincials vigents i paguin poc més del salari mínim als seus treballadors. Unes feines que, aleshores només accepten els immigrants i que ha donat lloc, pel que fa a les cambreres de pis a les anomenades kellys, les cambreres de pis sud-americanes que han de netejar vuit habitacions en una hora.

De fet, crec que tots podem compartir l’afirmació de Miquel Puig que li interessa “el turisme que creï llocs de treball ben pagats, perquè és el que enriqueix la col·lectivitat i el que permet pagar prou impostos per sostenir l’Estat del benestar”