Turisme, on és el límit? Diners, La Vanguardia, 19-6-2016
Reportatge al Diners de La Vanguardia sobre les limitacions del model turístic a casa nostra. Elaborat a partir d’entrevistes amb els economistes Josep Oliver, Miquel Puig, Maria Noguera i Enric Llarch, a més de representants sindicals i patronals.
Per part meva, hi proposo que mentre Catalunya no disposi de competències per fixar un salari mínim propi que impulsi la creació de llocs de treball amb retribucions dignes, s’avanci en un acord voluntari entre patronal, sindicats i administració que identifiqui davant el client -a través d’una etiqueta o label– les empreses que es distingeixen per oferir un negoci responsable, sostenible i que pagui salaris dignes, tant als treballadors com al personal de les empreses subcontractades.
El tema de les empreses subcontractades és especialment rellevant a causa de la creixent externalització de gran part dels serveis que es presten als hotels. Segons fonts sindicals, aquesta externalització no es limita al manteniment, la seguretat o la neteja , sinó que afecta també les cuines, els cambrers i fins i tot la recepció. La reforma laboral del PP, que permetia que les empreses es despengessin del conveni laboral col·lectiu vigent a la seva zona amb el propòsit de poder afrontar dificultats puntuals i específiques derivades de la crisi, ara permet que bona part d’aquest tipus d’empreses subcontractades es desvinculin dels convenis provincials vigents i paguin poc més del salari mínim als seus treballadors. Unes feines que, aleshores només accepten els immigrants i que ha donat lloc, pel que fa a les cambreres de pis a les anomenades kellys, les cambreres de pis sud-americanes que han de netejar vuit habitacions en una hora.
De fet, crec que tots podem compartir l’afirmació de Miquel Puig que li interessa “el turisme que creï llocs de treball ben pagats, perquè és el que enriqueix la col·lectivitat i el que permet pagar prou impostos per sostenir l’Estat del benestar”
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...