L’impost sobre el CO2 dels vehicles (La Vanguardia, 10-11-19)

 

IMG2_0002

D’aquí a un any es girarà un nou impost, tot i que amb efectes del 2019. Es tracta de l’impost que grava l’emissió de CO2 per part dels vehicles. Aquests no són l’única font d’emissions, però a casa nostra sí que és la més important. Poc a poc, es va implantant una fiscalitat verda que pretén modificar els comportaments de la ciutadania i de les empreses per disminuir l’impacte ambiental de l’activitat humana.

Sempre que una iniciativa fiscal és del govern de Catalunya, tothom es veu amb cor de qüestionar-la. Des del govern espanyol fins als actors econòmics i socials. Però passat el sedàs del Tribunal Constitucional i malgrat la coincidència en les crítiques de patronals i grans sindicats, tot fa pensar que tots els propietaris de vehicles haurem de pagar fins a 128€ anuals, la recaptació dels quals es destinarà a polítiques finalistes, de reconversió ambiental i de protecció de la biodiversitat. I és que les noves necessitats requereixen noves fonts de finançament.

El conflictiu impost al CO2. La Vanguardia, 10-11-19

 

El conflictiu impost al CO2. La Vanguardia, 10-11-19

 

 

 

“Entre el cànon i la censura”. Divuit convidats en 18 frases

Entre el cànon i la censura. Isona Passola, Xavier Albertí, Andreu Gomila, Empar Moliner i Jaume Roures
Isona Passola, Xavier Albertí, Andre Gomila, Empar Moliner i Jaume Roures a la taula rodona sobre arts escèniques i audiovisuals

Aquest dijous, 21 de juny, hem celebrat la Jornada “Entre el cànon i la censura. La memòria com a relat del poder”, organitzada per la Gerència de Cultura de la Diputació de Barcelona al CCCB. Ha estat una intensa Jornada amb un gran nombre de reflexions interessants sobre com des del poder, sigui polític, econòmic, mediàtic o de mandarinatge, es conforma la memòria en l’àmbit de les arts i la cultura.

La Jornada s’ha transmès en directe per streaming i els vídeos de les quatre taules rodones i de la presentació de La Torna els podeu veure clicant en els següents enllaços:

Cànon i la censura a la paraula escrita

Cànon i censura a les arts visuals

“La torna” com a paradigma

Cànon i censura a les arts escèniques i audiovisuals

Cànon i la censura a la música i els espectacles

Així mateix, el contingut dels debats s’editarà en un llibre a càrrec de l’equip de la revista L’Esguard, responsable també de la transmissió i de l’edició dels vídeos.

Per als qui no hi heu pogut assistir, i com a tast previ al visionat d’uns vídeos que us recomano que aneu fent a mesura que us sigui possible, aquí podeu trobar la Jornada sintetitzada en les  frases  que ens han semblat més significatives de cada convidat:

Maria Favà (periodista): “Un temps abans dels Jocs Olímpics, Josep Miquel Abad, que era conseller delegat del Comitè Organitzador, va tenir el valor d’escriure al meu director d’aleshores a l’Avui, Josep Faulí, demanant-li àrnica per fer la informació i suggerint que m’enviessin a fer crítica musical”

Oriol Izquierdo (gestor cultural): “Avui estem sotmesos a una censura que no és menor a la censura dels anys setanta (…) Té unes altres formes i són unes formes molt i molt i molt perilloses, davant les quals hem de ser valents, no acovardir-nos, buscar el suport de companys i col·legues i, sobretot, no callar mai”

Ada Castells (escriptora i articulista): “La precarietat laboral del periodisme i del món literari és la màxima causa de l’autocensura”

Jaume Capevila, Kap (ninotaire):” La idiotització, la banalització de tot també és una forma de censura”

Xavier Antich (filòsof): “(La imposició de) El cànon és més poderosa que la censura perquè és més persistent i més efectiva i perquè continua sent operativa”

Francesc Torres (curador de l’exposició al MNAC de “La capsa entròpica”): “La censura més potent que hi ha en un sistema capitalista és el mercat”

Tatxo Benet (periodista i productor audiovisual): “Només un artista, Pere Llobera, va despenjar la seva obra d’ARCO quan van censurar l’obra de Santiago Sierra sobre els presos polítics”

Valentín Roma (curador de l’exposició censurada al MACBA “La bèstia i el sobirà): “El que està en entredit no és  tant la llibertat d’expressió sinó de la llibertat de fricció, el dret a discrepar de les icones, els llenguatges i les gramàtiques del poder”

Arnau Vilardebò (actor): “Quan Els Joglars vam entrar a la presó, ho vam fer amb la idea que si en Tarradellas ens havia dit que ens traurien aviat, comptàvem amb tres mesos” (Se n’hi van estar set)

Ferran Rañé (actor): “El que ens deia l’advocat Loperena era que Els Joglars havíem accelerat la llibertat d’expressió i la separació de poders (civil i militar)”

Xavier Albertí (director de teatre): “Des del 1590 fins al 1833 (…) Barcelona per llei només tenia la possibilitat de tenir un únic teatre. Són molts  segles de control des de la corona espanyola perquè no pugui haver-hi altres possibilitats de diversitat d’opinió”

Empar Moliner (escriptora i col·laboradora de ràdio i TV): (A propòsit del programa de TV en què cremava una suposada Constitució espanyola com a exemple del que hauria de fer una família amb pobresa energètica després que el Constitucional tombés la llei del Parlament sobre la matèria) “Ho tornaria a fer avui? Aquesta pregunta és molt complicada perquè ens posem en la qüestió de l’autocensura. Tindria jo por de fer-ho avui? La resposta pot ser sí”

Jaume Roures (productor audiovisual): “Més enllà de la censura, el que és gravíssim és l’empobriment de la cultura democràtica de la gent”

Isona Passola (productora i directora de cinema): “Al cinema català hi ha un esquema mental absolutament presoner que es reflecteix a l’hora de rodar pel que fa als temes i a la llengua de rodatge… Com diu Wim Wenders, la llengua d’Europa és la traduccció”

 

Gerard Quintana (cantant): “Quan la censura no actua és que el poder se sent molt segur (…) Quan el poder se sent en perill, actua amb tota la seva contundència. Això és el que està passant ara”

Francesc Ribera, Titot (cantant i escriptor): “Quan sents que et vigilen, estigues tranquil perquè volen que penses que et vigilen. La resta ja et censuraràs tu”

Sílvia Comes (cantautora): (A propòsit de les cançons masclistes) “Ara tenim una consciència col·lectiva que abans no hi havia”

Pere Camps (promotor musical): “Prohibir (cançons sexistes, racistes, classistes, elitistes…) no és la solució (…) El combat és dialèctic, el combat és el de les idees (…) Amb la cultura es combat tota la resta”

“Els residus d’Europa” (viaempresa.cat, 18-4-18)

viaempresa, 18-4-18

La recollida selectiva està estancada. L’Ajuntament de Barcelona fa volar coloms amb la nova contracta de recollida de brossa per al 2019. Mentrestant, el Parlament d’Estrasburg, conscient que la recollida de residus no millora prou a Europa i que encara hi ha països molt més endarrerits que el nostre, aprova directives i fixa terminis i percentatges. Sembla que després d’uns llargs mesos de punt mort després dels acords de París sobre el canvi climàtic de finals del 2015, es reprenen els esforços per avançar cap a una economia més verda i sostenible. Fins i tot el Constitucional s’apunta a la festa i aixeca la suspensió a la Llei Catalana del Canvi Climàtic.

De tot plegat en parlo en aquest article a viaempresa.cat:

Els residus d’Europa. Viaempresa.cat, 18-4-18

“L’economia catalana després del 21-D” (viaempresa.cat, 18-12-17)

viaempresa, 18-12-2017

La situació econòmica ha esdevingut un element central de la dialèctica política d’aquestes darreres setmanes i ara cal preguntar-nos què passarà realment amb l’economia catalana després de les eleccions de dijous vinent. Els qui han intentat imposar una relat catastrofista ens aseguren que si ells guanyen tot tornarà al seu lloc i, a més, ells hi contribuiran decisivament. Per part de les forces independentistes, potser no s’està fent prou èmfasi en els avantatges que comportarà la plena assumpció de sobirania econòmica per part de Catalunya.

Aquest és el tema del meu article d’aquest dilluns a viaempresa.cat:

L’economia catalana després del 21-D. Viaempresa.cat. 18-12-17

%d bloggers like this: