“API Colau” (Diners. La Vanguardia, 2-5-21)

Fa temps que arrosseguem el problema dels locals buits. Sobretot a les ciutats del cinturó metropolità. Ara li ha tocat a Barcelona, que disposava d’una oferta de comerços, restauració i altres serveis personals dimensionada per atendre no només el consum local, sinó els visitants forans i els turistes. La caiguda dels visitants afegida a l’augment de la compra no presencial i, la ja més estructural, competència de les grans superfícies, ha provocat un augment espectacular de locals tancats.

Als propietaris els costa sovint rebaixar els lloguers, malgrat les mesures legals que pretenen adaptar-los a l’evolució de la conjuntura. Això passa especialment amb els grans tenidors, els propietaris dels centres comercials. N’és un exemple paradigmàtic AENA, i els lloguers que es nega a rebaixar de totes passades a l’aeroport del Prat.

El problema dels lloguers, com veiem és molt complex i forma part d’una dinàmica econòmica i comercial molt més àmplia. És més que dubtós que la iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona de comprar uns quants locals per llogar-los a preus favorables serveixi per si sola per a gaire res.

En parlo a l’article d’aquest diumenge al suplement econòmic Diners, de La Vanguardia

API Colau (versió castellana). La Vanguardia, 2-5-21

“Transport de passatgers i infraestructures després de la pandèmia” (Viaempresa.cat, 3-2-21)

Fa uns dies parlàvem de la mobilitat post covid. En la mesura que les transformacions que es derivin d’aquests mesos de pandèmia es consolidin, ni que sigui parcialment, caldrà incorporar els canvis de tendència també a les infraestructures i els serveis de transport.

Un dels fenòmens que segur que serà rellevant serà la caiguda dels ingressos públics, la priorització de la despesa social, la disminució del nombre d’usuaris del transport i les necessitats de finançament de les empreses del sector davant la caiguda de la demanda. Si més no per tots aquests motius almenys, caldrà replantejar-se què fem amb l’oferta de transport.

Transport de passatgers i infraestructures després de la covid19. Viaempresa.cat, 3-2-21

“La Barcelona onanista” (La Vanguardia, 3-1-21)

La crisi de la pandèmia ha afectat molt especialment les grans ciutats, exponents de la màxima concentració física d’activitats, de persones  i d’intercanvis. Les economies d’aglomeració pròpies del desenvolupament capitalista han estat la diana preferida per la covid19 per reproduir-se i expandir-se. 

Encara que finalment aquest any que encetem comencem a doblegar el virus -i sempre que no es repeteixin episodis similars amb gaire freqüència, com alerten alguns epidemiòlegs-, l’aïllament, que ha estat la mesura defensiva més eficaç  durant molts mesos, és intrínsecament contrari a l’essència mateixa de les ciutats. 

La crisi ha afectat especialment una Barcelona especialitzada en els intercanvis de persones, com són el turisme- de vacances, però també de negocis i reunions- i la captació d’emprenedors o d’estudiants d’Erasmus. Una ciutat que, esgotat el model de la plataforma de negocis fàcils, tendeix des de fa cinc anys a l’entotsolament sense cap altre model de futur que viure de renda dels anys d’expansió. 

Una mirada curta i miop que li impedeix liderar de forma efectiva la regió metropolitana i el conjunt del país i abordar amb possibilitats èxit els reptes d’una ciutat del segle XXI.

Comissió Municipal sobre la connexió del tramvia per la Diagonal (31-1-18)

Doble carril bus a Granvia-Rocafort
El doble carril bus de la Granvia va des de la plaça d’Espanya fins a la plaça de la Universitat. Una alternativa ràpida, bona i fàcil a replicar a la Diagonal per millorar la funcionalitat dels autobusos i disminuir l’espai per al vehicle privat. I si cal, sentit únic als carrils centrals de la Diagonal d’entrada des del Llobregat.

El dia 31 de gener vaig tenir l’ocasió de participar en la sisena sessió de la Comissió de connectivitat per l’avinguda Diagonal -habitualment denominada del “tramvia per la Diagonal”-, convidat pel Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya. Aquesta sessió, penúltima sessió temàtica, portava per títol “Anàlisi cost-benefici i anàlisi multicriteri”. Hi han participat  també com a ponents Manuel Ulied (enginyer i soci director de MCrit), convidat del GM Socialista, i David Rojas (investigador d’ISGlobal ), convidat pel GM de Barcelona en Comú.  La sessió s’ha encetat amb la presentació per part del govern municipal d’un informe d’Anàlisi cost-benefici i anàlisi multicriteri. La sessió s’ha desenvolupat sota la presidència del regidor no adscrit Gerard Ardanuy.

A continuació reprodueixo el text de la meva exposició:

Comissió-tramvia-31-1-18

“Un tramvia poc social” (La Vanguardia, 29-3-17)

 

 

LV_20170329_UnTramviaPocSocial (capçalera)

Tots estem d’acord que cal millorar el transport de superfície de Barcelona. Autobusos lents, irregulars en hora punta, sovint contaminants… Amb tanta feina per fer i tants recursos per gastar en aquest àmbit, resulta sorprenent l’obcecació del govern municipal en la unió dels tramvies per la Diagonal, i més a la llum de  les noves informacions tècniques que van coneixent-se. D’aquest tema tracta l’article d’avui a La Vanguardia i que podeu llegir en aquest enllaç:

LV_20170329_UnTramviaPocSocial

 

 

L’enllaç del tramvia per la Diagonal és una inversió no prioritària (La Vanguardia, 17-4-2016)

La implantació del tramvia per la Diagonal només eliminarà de la circulació 12.500 vehicles
i reduirà un 0,3% les emissions de CO2

Un tramvia no prioritari_LV_Diners_20160417 (2)

%d bloggers like this: