“Del gas a l’hidrogen verd i les renovables” (Viaempresa.cat, 15-12-22)

El panorama energètic està revolucionat. L’aposta estratègica de la UE per abandonar les energies fòssils ha coincidit amb les turbulències derivades de la invasió russa d’Ucraïna. Per això, més que mai, n’hi ha que intenten treure profit de l’embolic i tothom és obligat a ressituar-se.

Del gas a l’hidrogen verd i les renovables. Viaempresa.cat, 15-12-22

“Catalunya com Àustria o Dinamarca… o com Baviera? (viaempresa.cat, 17-3-21)

Això de posar un model forà com a ideal al que procurar assemblar-nos ja ve del s. XVIII. Aquestes comparacions aspiracionals no són mai neutres i sempre porten implícites, no només un model econòmic i social, sinó un de polític.

En el marc de la insistència de les organitzacions empresarials perquè ens deixem de cabòries -o sigui, d’independència- i ens dediquem a potenciar l’economia catalana, la darrera proposta ve del més insigne dels nostres economistes, Andreu Mas-Colell: Baviera.

Vegem algunes coses que hi ha al darrere de Baviera i d’aquesta proposta feta a la premsa espanyola

Això sí, demanant que ens donin l’oportunitat d’esdevenir Baviera  per canviar (l’economia?) d’Espanya.

Catalunya com Àustria o Dinamarca… o com Baviera? Viaempresa.cat, 17-3-21

Igualada i l’Anoia a la cruïlla

Igualada

Les ciutats de la segona corona metropolitana de Barcelona cerquen el seu futur. D’una banda, els fons europeus per a la reconstrucció estimulen les demandes d’infraestructures estratègiques. De l’altra, els canvis que accelera la pandèmia poden representar oportunitats importants per als qui les sàpiguen aprofitar.

A Igualada i l’Anoia estan fent un esforç per definir cap a on han d’encarar els esforços per afrontar un futur tan incert com ple reptes. I ho fan des de la participació i el consens, que segur que és un requisit bàsic per afrontar-los amb més possibilitats d’èxit.

Igualada i l’Anoia a la cruïlla. Viaempresa.cat, 3-11-20

Crisi? Quina crisi? (viaempresa.cat, 12-8-20)

Quina crisi

Crisis, what crisis? Al 1979, el diari The Sun feia servir el títol de l’àlbum que Supertramp havia publicat quatre anys abans per encapçalar una de les seves portades cridaneres. The Sun es queixava que el primer ministre laborista, James (Jim) Callaghan, donava la culpa a la premsa dels conflictes al món laboral i als transports britànics. Aquell any hi hauria eleccions generals a la Gran Bretanya i Margaret Thatcher accediria al poder i encetaria una nova era.

La portada del disc de Supertramp del 1975 mostrava la foto en color d’un home en banyador que estava assegut en una cadira de platja sota un para-sol, mentre al seu darrere apareixia un paisatge industrial desolador en blanc i negre.

Com aleshores, la crisi no és igual per tothom, perquè sempre n’hi ha alguns que hi guanyen i molts que hi perden. Aquest és el tema del meu article a viaempresa.cat

Crisi? Quina crisi? (Viampresa.cat, 12-8-20)

“Importacions i sobirania” (Diners. La Vanguardia, 19-7-20)

IMG_0001a

Quan a començaments de la pandèmia a Europa, els metges xinesos visitaven Itàlia, quedaven esgarrifats perquè l’ús de la mascareta no fos generalitzat. Fins que el govern de Catalunya no decidí fa ben poc que tothom l’havia d’utilitzar en quasi tota mena d’ocasions, cap comunitat autònoma ho havia implantat. Ara, és obligatòria arreu excepte Madrid (sic) i Canàries. No fa gaire tampoc, al portaveu espanyol de la pandèmia, Fernando Simón, se li va escapar que difícilment podien haver obligat a fer ús de la mascareta des del principi si, simplement, no n’hi havia de disponibles. I qui diu mascaretes diu, per exemple, l’ibuprofè, tan consumit arreu d’Europa i del que aquesta no en produeix ni un gram del seu principi actiu.

Tot i que no consta oficialment que se n’hagin parlat a la maratoniana  cimera europea d’aquest cap de setmana, el tema és sobre la taula: com ens garantim els europeus el subministrament de productes bàsics i de productes estratègics en cas de crisi mundial. Segons Bloomberg, els ambaixadors dels estats europeus a Brussel·les ja tenen un document elaborat per la diplomàcia francesa per finançar “la reubicació a Europa de les cadenes de subministraments estratègiques”

No es tracta de tornar a l’autarquia ni, segurament, d’acumular grans quantitats determinats productes per si de cas, però hem de garantir que a la pròxima crisi, sigui de la mena que sigui, no ens tornem a trobar amb problemes d’aquest tipus.

Importacions i sobirania. Diners. La Vanguardia, 19-7-20

 

“El sol es pon per a Nissan” (Viaempresa.cat, 18-5-20)

Nissan

La vida continua més enllà de la pandèmia i dijous sabíem que el principal diari econòmic japonès donava per fet que Nissan traslladaria la producció que encara fabrica a la Zona Franca cap a les instal·lacions de Renault – amb qui està aliada de fa més de 20 anys- als afores de París.

Una informació que va ser desmentida per l’empresa dient que fins a finals de maig no prendrien una decisió. Precisament, el dia 28 presenten els resultats del darrer any fiscal i les dades parcials conegudes fins ara no indueixen a pensar en gaires alegries.

Tant si de moment aguanten com si ja pleguen veles, hauríem d’espavilar-nos tots plegats per trobar una alternativa ràpidament.

El sol es pon per a Nissan. Viaempresa.cat, 18-5-20

“La regió metropolitana de Barcelona i el desenvolupament econòmic català”. 3r Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya, 17-5-18

er. Congrés Economia

El 3r Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya, que organitza el Col·legi d’Economistes, celebra la sessió de cloenda aquest 17 de maig. Els organitzadors van tenir l’amabilitat de demanar-me una comuncació al tercer eix del Congrés, titulat La musculatura del sistema empresarial català.

La meva aportació, titulada La Regió metropolitana de Barcelona i el desenvolupament econòmic català, constata que, en un context d’intensa desmaterialització de l’economia, d’hegemonia dels serveis i de la demanda sobre l’oferta, el paper de les ciutats en l’economia és cada vegada més important. La innovació i la creativitat es generen en entorns d’elevada i qualificada densitat humana i l’adopció massiva de les tecnologies d’informació i comunicació no substitueix el contacte personal i la comunicació informal, cada vegada més importants en una economia vinculada al coneixement. La recent i massiva trobada de persones d’arreu del món al Mobile World Congress així ho certifica.

Algú va dir que amb les TICs, la Terra esdevindria plana, és a dir, que resultaria homogènia i seria indiferent la localitzció d’una activitat per tal de generar coneixement i riquesa. La realitat ha demostrat que això no és així i l’eficiència i el bon funcionament de les grans concentracions urbanes són determinants per al desenvolupament econòmic.

En aquest context, a la comunicació també es formulen els criteris perquè el sistema de ciutats català i la regió metropolitana de Barcelona esdevinguin un espai que afavoreixi un desenvolupament econòmic sòlid i durador.

Si us interessa llegir més sobre el tema, en l’enllaç següent trobareu el text complet de la meva aportació al 3r Congrés d’Empres i Economia de Catalunya:

La Regió metropolitana de Barcelona i el desenvolupament econòmic català. 3r. Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya. Maig 2018

A %d bloguers els agrada això: