“La taxa sobre l’última milla” (La Vanguardia, 16-8-20)

Última milla

Si heu fet alguna compra per internet durant aquesta pandèmia, heu pagat un import addicional per la tramesa o ja estava inclosa en el preu general? Us han proposat de recollir-la en un centre de distribució pròxim a casa vostra o no? Si és així, l’import de la tramesa era gratuït o sortia més econòmic o no?

Segurament, en la majoria de les ocasions les respostes seran negatives. Per això només el 15 per cent de les trameses es recollien, abans de la pandèmia en un centre de distribució. Aquests darrers mesos probablement, el percentatge haurà estat força inferior.

Reprenc el tema de la taxa de l’última milla perquè sembla que l’Ajuntament de Barcelona s’ho està plantejant seriosament. El meu article d’aquest diumenge a La Vanguardia acompanya un interessant informe, signat per Mayte Gutiérrez en què explica que les grans operadores refien el seu èxit al comerç en línia.

La taxa de l’última milla. La Vanguardia, 16-8-20

“Fiscalitat per gestionar la ciutat” ( La Vanguardia, 16-5-19)

fiscalitat-municipal-eina-de-gestic3b3

El debat municipal es reprèn un cop superada la cita electoral del 28-A i la fiscalitat local, fins ara la gran absent de tot el mandat i de tota la precampanya, hauria de merèixer l’atenció que no ha rebut fins aquest moment. La cançoneta del “paguem massa impostos” ha impedit que des de posicions no ja de progrés, sinó de simple eficiència, s’hagi fet abstracció del potencial dels impostos, taxes i preus públics locals com a eina de gestió de la complexa realitat  urbana.

En aquest article a La Vanguardia intento identificar les possibilitats, i els límits, de la fiscalitat local per implementar polítiques municipals.

Fiscalitat per gestionar ciutat_LV, 16-5-19

 

 

“IBI per transport” (La Vanguardia, 4-12-18)

Sense títol

Cada dia s’assumeix de forma més general que el terme municipal de Barcelona s’ha quedat petit per atendre la demanda d’ubicacions centrals que l’èxit de la ciutat ha generat. Per això, és una bona notícia que 18 municipis de la zona 2 de transport públic quedin assimilats a la zona 1 a partir del mes de gener. Si hem de convertir els municipis metropolitans en zones centrals capaces de descongestionar el terme municipal de Barcelona en termes de demanda residencial però també de serveis i d’activitats productives, cal que les tarifes del transport públic no desincentivin aquesta assimilació.

Evidentment, aquesta equiparació de tarifes és només un primer pas per dotar els municipis metropolitans de les prestacions i de la qualitat de vida pròpies de la ciutat central i un altre dia parlarem més extensament d’aquests requisits. L’única ombra d’aquesta operació és que cal recórrer a un mecanisme imperfecte, com és el d’un recàrrec sobre l’Impost de Béns Immobles, per finançar aquesta operació.

En parlo en aquest article de La Vanguardia:

“IBI per transport”. La Vanguardia, 4-12-18

 

“Per no morir d’èxit” (L’econòmic del PuntAvui, 8-4-18)

IMG

Els sotracs patits per la ciutat i el país a partir dels atemptats a la Rambla del mes d’agost han fet disminuir la virulència del debat sobre l’impacte del turisme i les alternatives per gestionar-lo.

Malgrat les veus apocalíptiques interessades, només es va notar un cert reflux de turistes a Barcelona entre els visitants que s’allotgen en els hotels de més categoria. Tanmateix, benvinguda sigui l’aturada de l’espiral turística si permet un debat més assossegat i més constructiu. I, sobretot, on els principals agents del sector s’hi acabin implicant. Aquesta és una condició ineludible per a qualsevol política de gestió del turisme que vulgui ser realment efectiva. L’alternativa és acabar matant la gallina dels ous d’or i morir d’èxit.

En parlo en l’article d’aquest diumenge a L’econòmic del PuntAvui:

“Per no morir d’èxit”. L’econòmic del PuntAvui, 8-4-18

“Turisme de qualitat” (La Vanguardia, 28-12-16)

turisme-de-qualitat-lv-28-12-16

Turisme de qualitat és el concepte màgic que s’utilitza sovint per evitar les molèsties que comporta l’èxit turístic de Barcelona. Però, què vol dir en realitat un turisme de qualitat? Turisme de qualitat és  un eufemisme per no parlar de turisme d’alt poder adquisitiu? Un turisme de qualitat ens evitaria realment tots els efectes no desitjats de les concentracions turístiques? I què hem de fer per aconseguir un turisme de qualitat? De tots aquests temes parla el meu darrer article a La Vanguardia, que podeu consultar a través de l’enllaç següent:

http://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia-catal%C3%A0/20161228/282583082672778

 

%d bloggers like this: