“L’illa ferroviària” (viaempresa.cat, 30-11-22)

Malgrat l’AVE i malgrat els benintencionats esforços dels empresaris valencians per impulsar el Corredor Mediterrani, a Espanya -i nosaltres amb ella- no deixem de ser una illa ferroviària. I no sembla que duguem gaire camí de deixar de ser-ho.

L’illa ferroviària. Viaempresa.cat, 30-11-22

“Catalunya com Àustria o Dinamarca… o com Baviera? (viaempresa.cat, 17-3-21)

Això de posar un model forà com a ideal al que procurar assemblar-nos ja ve del s. XVIII. Aquestes comparacions aspiracionals no són mai neutres i sempre porten implícites, no només un model econòmic i social, sinó un de polític.

En el marc de la insistència de les organitzacions empresarials perquè ens deixem de cabòries -o sigui, d’independència- i ens dediquem a potenciar l’economia catalana, la darrera proposta ve del més insigne dels nostres economistes, Andreu Mas-Colell: Baviera.

Vegem algunes coses que hi ha al darrere de Baviera i d’aquesta proposta feta a la premsa espanyola

Això sí, demanant que ens donin l’oportunitat d’esdevenir Baviera  per canviar (l’economia?) d’Espanya.

Catalunya com Àustria o Dinamarca… o com Baviera? Viaempresa.cat, 17-3-21

Igualada i l’Anoia a la cruïlla

Igualada

Les ciutats de la segona corona metropolitana de Barcelona cerquen el seu futur. D’una banda, els fons europeus per a la reconstrucció estimulen les demandes d’infraestructures estratègiques. De l’altra, els canvis que accelera la pandèmia poden representar oportunitats importants per als qui les sàpiguen aprofitar.

A Igualada i l’Anoia estan fent un esforç per definir cap a on han d’encarar els esforços per afrontar un futur tan incert com ple reptes. I ho fan des de la participació i el consens, que segur que és un requisit bàsic per afrontar-los amb més possibilitats d’èxit.

Igualada i l’Anoia a la cruïlla. Viaempresa.cat, 3-11-20

Bateries al lloc de Nissan (L’econòmic del PuntAvui, 13-9-20)

El que va ser un contratemps preocupant, la sortida de Nissan, podria convertir-se en una oportunitat si acaben prosperant les negociacions amb nous operadors industrials del ram de l’automoció. Operadors que treballen en subsectors de futur, com les bateries per a automòbils o els busos elèctrics. Sembla que per fi estem aprenent la lliçó de la necessitat d’una indústria innovadora, neta i d’elevat valor afegit.

“Bateries al lloc de Nissan”. L’econòmic del PuntAvui, 13-9-20

“El sol es pon per a Nissan” (Viaempresa.cat, 18-5-20)

Nissan

La vida continua més enllà de la pandèmia i dijous sabíem que el principal diari econòmic japonès donava per fet que Nissan traslladaria la producció que encara fabrica a la Zona Franca cap a les instal·lacions de Renault – amb qui està aliada de fa més de 20 anys- als afores de París.

Una informació que va ser desmentida per l’empresa dient que fins a finals de maig no prendrien una decisió. Precisament, el dia 28 presenten els resultats del darrer any fiscal i les dades parcials conegudes fins ara no indueixen a pensar en gaires alegries.

Tant si de moment aguanten com si ja pleguen veles, hauríem d’espavilar-nos tots plegats per trobar una alternativa ràpidament.

El sol es pon per a Nissan. Viaempresa.cat, 18-5-20

“Un IV Cinturó per equilibrar el territori?” (Viaempresa.cat, 24-10-19)

IV Cinturó

De Barcelona estant,  tot sovint ens conformem mirant-nos el melic i ens oblidem de les dinàmiques i les dificultats de la resta del país. Fins i tot quan aquest país es troba a l’altra banda de Collserola.

Quan des del Vallès es planteja la necessitat d’unir les dues comarques per fer de contrapès al Cap i Casal i al seu poder deglutidor, vol dir que els temors de suburbialització són ben presents en una regió metropolitana que voldria mantenir-se multicèntrica.

Per això la B40 o quart cinturó, que ja pateix la incompetència i la desídia de totes les obres de Foment a Catalunya, es planteja des de les comarques del Vallès com una oportunitat per superar la radialitat barcelonina i articular transversalment el territori.

En parlo en el tercer lliurament de la sèrie “Pròxima parada” a viaempresa.cat:

Un IV Cinturó per a equilibrar el territori? (Viaempresa.cat, 24-10-19)

“Retorn a la tercera via?” (Viaempresa.cat, 24-7-19)

retorn a la tercera via

Aquest dimecres 24 de juliol, el Cercle d’Economia celebra eleccions. Amb candidatura única, com és tradicional, això sí. El lobby empresarial més reconegut podria encetar un retorn cap a posicions més matisades després d’anar derivant cap a l’unionisme més descarnat en els darrers tres anys.

El president que avui s’escull, Javier Faus -a qui l’exsubdirector del Periódico arribà a descriure com a “disruptiu” fa pocs dies- ha esdevingut l’esperança dels moderats a una i altra banda del tauler polític. Faus té el mèrit d’haver esmenat la plana al president sortint, Juan José Brugera i al discurs que atorga al procés sobiranista tots els mals actuals i futurs de l’economia catalana mentre no gosa dir paraula de les responsabilitats de Madrid.

Veurem si aquestes primeres impressions es consoliden o al cap de no gaire passa el mateix que amb el Foment del Treball de Sánchez Llibre, que ha trobat en el cercador d’empreses i consum estratègic de l’ANC un nou atot independentista per envestir.envestir.

Retorn a la tercera via? ( Viaempresa.cat, 24-7-19)

 

“La regió metropolitana de Barcelona i el desenvolupament econòmic català”. 3r Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya, 17-5-18

er. Congrés Economia

El 3r Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya, que organitza el Col·legi d’Economistes, celebra la sessió de cloenda aquest 17 de maig. Els organitzadors van tenir l’amabilitat de demanar-me una comuncació al tercer eix del Congrés, titulat La musculatura del sistema empresarial català.

La meva aportació, titulada La Regió metropolitana de Barcelona i el desenvolupament econòmic català, constata que, en un context d’intensa desmaterialització de l’economia, d’hegemonia dels serveis i de la demanda sobre l’oferta, el paper de les ciutats en l’economia és cada vegada més important. La innovació i la creativitat es generen en entorns d’elevada i qualificada densitat humana i l’adopció massiva de les tecnologies d’informació i comunicació no substitueix el contacte personal i la comunicació informal, cada vegada més importants en una economia vinculada al coneixement. La recent i massiva trobada de persones d’arreu del món al Mobile World Congress així ho certifica.

Algú va dir que amb les TICs, la Terra esdevindria plana, és a dir, que resultaria homogènia i seria indiferent la localitzció d’una activitat per tal de generar coneixement i riquesa. La realitat ha demostrat que això no és així i l’eficiència i el bon funcionament de les grans concentracions urbanes són determinants per al desenvolupament econòmic.

En aquest context, a la comunicació també es formulen els criteris perquè el sistema de ciutats català i la regió metropolitana de Barcelona esdevinguin un espai que afavoreixi un desenvolupament econòmic sòlid i durador.

Si us interessa llegir més sobre el tema, en l’enllaç següent trobareu el text complet de la meva aportació al 3r Congrés d’Empres i Economia de Catalunya:

La Regió metropolitana de Barcelona i el desenvolupament econòmic català. 3r. Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya. Maig 2018

A %d bloguers els agrada això: