“El distanciament físic, un dels canvis que no persistiran” (Viaempresa.cat, 14-5-20)

distanciament

Si fa tres o quatre dies sabíem de les protestes en un avió que anava a Gran Canària perquè la nau anava plena i no hi havia espai extra entre els passatgers -amb el posterior anunci d’investigar-ho per part de la Guàrdia Civil-, ara la Comissió Europea ha acceptat que les aeronaus puguin omplir-se del tot.

Si fa pocs dies parlàvem dels canvis que persistiran arran de la pandèmia de la Covid-19, avui en toquem un que no perviurà més enllà de la part central de la crisi: el distanciament físic. Sempre assumint els pronòstics més habituals sobre la durada i la intensitat de la pandèmia, el distanciament físic, com el mateix, confinament, només pot ser una sortida d’emergència mentre no trobem altres formes d’afrontar el virus. I la decisió d’Europa n’és només el primer exemple.

El distanciament físic, un dels canvis que no perduraran. Viaempresa.cat, 14-5-20

 

“El Prat: hub o no hub, és aquesta la qüestió? (Viaempresa.cat, 28-2-20)

hub

Les organitzacions empresarials volen tornar al debat sobre les infraestructures. Les unes per veure si ens oblidem d’altres debats i tornem al peix al cove. Les altres perquè cal tornar a remarcar la discriminació inversora i la ineficiència de l’Estat espanyol si volem afegir nous partidaris de la independència.

Entre el primer grup, el Cercle d’Economia fa un primer pas  programant a la seu de davant La Pedrera un seguit de debats, sempre en clau espanyola, amb els responsables dels diversos àmbits i empreses.

El primer, aquest dijous, ha estat Maurici Lucena, president d’AENA nomenat pel PSOE. Lucena va intentar superar les reclamacions històriques – recordem el famós acte de l’IESE del 2007- perquè l’aeroport es gestioni des de Catalunya. El Cercle era un lloc propici per fer-ho i centrà la seva exposició en si el Prat havia d’esdevenir un aeroport de connexió intercontinental o no.

Aquí en teniu la crònica:

“El Prat: hub o no hub, és aquesta la qüestió?” Viaempresa. cat, 28-2-20

Rodalies: el perquè de tot plegat (Viaempresa, 9 i 10- 1-20)

Rodalies 1

 

Dilluns es va inaugurar la variant ferroviària de Vandellòs, que elimina el darrer tram de via única del corredor ferroviari -amb ample de via ibèric, això sí- i el treu fora dels nuclis urbans. Una obra que s’ha allargat anys i panys, que quan va estar enllestida ha estat més d’un any en proves abans d’inaugurar-la i que havia de servir, entre d’altres coses, per retallar la impresentable durada del trajecte ferroviari entre Barcelona i València. El tren inaugural, però, ja va arribar amb mitja hora de retard.

Però ara, el més greu és que les connexions directes entre el Baix Ebre i Tarragona amb Barcelona disminueixen o es fan més difícils, tot i que teòricament és la Generalitat la responsable d’organitzar els horaris i els trens. És només el darrer exemple del desgavell del servei de rodalies a Catalunya. Si teniu la paciència de llegir aquests dos articles publicats a viaempresa,cat, molt probablement podreu entendre la magnitud de la tragèdia i el perquè de tot plegat.

Rodalies, sequera inversora i traspàs fallit. Viaempresa.cat, 9-1-20

Rodalies, diners i gestió per atrapar Madrid. Viaempresa.cat, 10-1-20

Rodalies 2a

 

“Estació de La Sagrera, un model de fer ciutat en crisi” (Viaempresa-cat, 8-10-19)

La Sagrera

L’estació de la Sagrera, a més de la incompetència i el menyspreu de l’Estat en les obres públiques a Catalunya, exemplifica moltes altres coses: la política incoherent i grandiloqüent en termes d’infraestructures ferroviàries, el desequilibri en la col·laboració pública i privada en benefici d’aquesta darrera i, en darrera instància, l’esgotament d’un model de fer ciutat encetat arran de la cita olímpica.

Segon article de la sèrie “Pròxima parada” a viaempresa.cat:

“Estació de la Sagrera, un model de fer ciutat en crisi” (Viaempresa.cat, 8-10-19)

 

“L’economia catalana després del 21-D” (viaempresa.cat, 18-12-17)

viaempresa, 18-12-2017

La situació econòmica ha esdevingut un element central de la dialèctica política d’aquestes darreres setmanes i ara cal preguntar-nos què passarà realment amb l’economia catalana després de les eleccions de dijous vinent. Els qui han intentat imposar una relat catastrofista ens aseguren que si ells guanyen tot tornarà al seu lloc i, a més, ells hi contribuiran decisivament. Per part de les forces independentistes, potser no s’està fent prou èmfasi en els avantatges que comportarà la plena assumpció de sobirania econòmica per part de Catalunya.

Aquest és el tema del meu article d’aquest dilluns a viaempresa.cat:

L’economia catalana després del 21-D. Viaempresa.cat. 18-12-17

“Lloguers, les alternatives” (La Vanguardia, 11-7-17)

IMG_0001a

Aquest article complementa el diagnòstic fa uns dies formulàvem sobre els problemes de l’habitatge a Barcelona (L’escalada dels lloguers. La Vanguardia, 29-6-17) i proposa les principals vies d’actuació per abordar-lo: una política decidida i continuada d’habitatge de lloguer de promoció pública, la creació d’un nou 22@ als barris del Besòs i una política metropolitana que disminueixi la pressió sobre el centre de la connurbació. I un creixement de les retribucions salarials menys allunyat de l’evolució del preu de l’habitatge.

El podeu llegir clicant en el següent enllaç:

LV_Economia_20170711_Lloguers, les alternatives

 

 

 

 

 

 

%d bloggers like this: