“Lloguers i salaris, Berlín i nosaltres” (Viaempresa.cat, 14-10-21)

Les dificultats per accedir a un habitatge, sobretot per part dels joves, no paren de generar noves iniciatives públiques per fer-los més assequibles, sobretot per als de lloguer, porta d’entrada tradicional al mercat de l’habitatge abans d’accedir a la propietat. És evident que hi ha un problema d’oferta però, sobretot, el desllorigador es troba la migrada solvència de la demanda.

Lloguers i salaris, Berlín i nosaltres. Viaempresa.cat, 14-10-21

“Mites i llegendes de l’habitatge” (Viaempresa.cat, 2-4-21)


Mites i llegendes

La pandèmia ho havia tapat tot, però la realitat és tossuda i tornen a aparèixer, si fa o no fa allà on els havíem deixat fa un any, els temes pendents de resolució i el debat sobre com afrontar-los. I  l’habitatge n’és un dels principals.

Perquè el problema no s’ha solucionat sol amb la pandèmia. En contra del que alguns preveien, la baixada del preu de compra i de lloguer durant els darrers mesos ha esta testimonial i s’han produït fenòmens inesperats, com l’augment de preus a la segona i tercera corones metropolitanes i, fins i tot, a la ruralia. És la conseqüència d’aquest 30% de barcelonins -i segur que de molts altres metropolitans- que segons les enquestes municipals diuen que volen allunyar-se de les aglomeracions i aprofitar les oportunitats que els ofereix el teletreball. 

Mites i llegendes de l’habitatge. Viaempresa.cat, 2-4-21

Qui manarà al nou Caixabank? Serà bo o dolent per a l’economia catalana? (Viaempresa.cat, 17 i 18-9-20)

Caixabank no s’ha convertit en Caixabankia. Un indici favorable però només orientatiu a curt termini sobre qui hi acabarà manant. Accionistes i directius signen una assegurança de vida per al seu futur i el nucli empresarial que ha manat Catalunya des de la Diagonal durant els darrers quaranta anys sembla haver assolit l’objectiu de ser capdavanters a Espanya. Però les coses han canviat i els bancs cada cop són, i seran, menys importants per a famílies i empreses.

Aquests dos articles a Viaempresa.cat intenten respondre les preguntes més punyents que ha suscitat el nou moviment bancari.

Caixabank(ia) 1, fusió o absorció? Qui manarà? Viaempresa,cat 17-9-20

Caixabank(ia) 2, què passa amb Catalunya? Viaempresa.cat, 18-9-20

Viatge al centre de l’abisme (La Vanguardia, 25-3-20)

IMG2_0002

Aquest dimecres a la tarda se celebra el Ple del Congrés espanyol per validar l’allargament de l’estat d’alarma. Als Estats Units, Trump i companyia han estat molt clars, no volen aturar l’economia encara que això comporti el desplegament d’una pandèmia que ells equiparen a la grip o als accidents de trànsit.

A Europa. el valor de la vida humana és sempre el valor suprem i formular en aquests termes tan crus el dilema dels governants no està ben vist. Però en el fons, amb mitges paraules i amb la boca petita, el dilema és el mateix. Amb la diferència que va ser des de Catalunya d’on primer es va avisar i s’ha anat insistint que el confinament total, el tancament de totes aquelles activitats que no són essencials, és imprescindible per no allargar la pandèmia i -això és afegit meu- qui sap si a final el dany a l’economia no seria més petit que amb aquestes mesures a mitges.

En parlo en aquest article a La Vanguardia, en què el títol original era el que figura en la capçalera d’aquest apunt.

Una gestió millorable. La Vanguardia, 25-3-20

“Habitatge progressista” (LaVanguardia, 6-1-20)

Habitatge progressista-page-001

L’acord de govern entre el PSOE i Unidas Podemos, “Nuevo Acuerdo para España” dedica una notable atenció al tema de l’habitatge, això sí, en un document que és més un reguitzell de bons propòsits que un pla de govern coherent i articulat.

Enmig de l’enrenou polític general, paga la pena veure què diu, no fos cas que, efectivament, disposin de  temps per dur-ho a la pràctica.

 

Habitatge progressista. La Vanguardia, 6-1-20

“Dels peatges a la mobilitat” (La Vanguardia, 24-12-18)

20181224_130228a

La discriminació que hem patit a Catalunya en inversions de l’Estat es va traduir, entre altres coses, en unes vies d’alta capacitat farcides de peatges que a gran part de l’Estat eren quasi inexistents. Per això, durant molt de temps, ha estat àmpliament compartida la demanda d’alliberar-nos d’aquests dogals.

Ara que les concessions a les empreses explotadores començaran a caducar massivament és l’ocasió no només de plantejar-nos com financem el manteniment d’aquestes vies, sinó  d’abordar de forma global la mobilitat en tots els seus vessants. Una mobilitat eficient i que no discrimini territoris ni persones. Una mobilitat sostenible econòmicament i ambientalment i que abasti tots els modes de transport i de modalitats individuals i col.lectives.

Aquest és el tema que tracto en aquest article a La Vanguardia:

Dels peatges a la mobilitat. La Vanguardia, 24-12-18

%d bloggers like this: