“Com repartir diners?” (L’econòmic del PuntAvui, 12-4-20)

Repartir diners

Tothom està d’acord que caldrà injectar més recursos a l’economia, sigui entre tota mena de ciutadans o, si més no, a través dels més colpits per la crisi del coronavirus. No és ben bé el mateix, però segons com pot semblar-ho. Tot plegat es barreja amb un debat emergent, sobretot en els darrers anys, sobre la conveniència i la viabilitat d’una renda bàsica per a la ciutadania.

Ara que ens trobem en una situació econòmica i social excepcional, potser és el moment d’avançar i d’experimentar en aquesta direcció.

Com repartir diners?. L’econòmic del PuntAvui. 12-4-20

Rodalies: el perquè de tot plegat (Viaempresa, 9 i 10- 1-20)

Rodalies 1

 

Dilluns es va inaugurar la variant ferroviària de Vandellòs, que elimina el darrer tram de via única del corredor ferroviari -amb ample de via ibèric, això sí- i el treu fora dels nuclis urbans. Una obra que s’ha allargat anys i panys, que quan va estar enllestida ha estat més d’un any en proves abans d’inaugurar-la i que havia de servir, entre d’altres coses, per retallar la impresentable durada del trajecte ferroviari entre Barcelona i València. El tren inaugural, però, ja va arribar amb mitja hora de retard.

Però ara, el més greu és que les connexions directes entre el Baix Ebre i Tarragona amb Barcelona disminueixen o es fan més difícils, tot i que teòricament és la Generalitat la responsable d’organitzar els horaris i els trens. És només el darrer exemple del desgavell del servei de rodalies a Catalunya. Si teniu la paciència de llegir aquests dos articles publicats a viaempresa,cat, molt probablement podreu entendre la magnitud de la tragèdia i el perquè de tot plegat.

Rodalies, sequera inversora i traspàs fallit. Viaempresa.cat, 9-1-20

Rodalies, diners i gestió per atrapar Madrid. Viaempresa.cat, 10-1-20

Rodalies 2a

 

L’impost sobre el CO2 dels vehicles (La Vanguardia, 10-11-19)

 

IMG2_0002

D’aquí a un any es girarà un nou impost, tot i que amb efectes del 2019. Es tracta de l’impost que grava l’emissió de CO2 per part dels vehicles. Aquests no són l’única font d’emissions, però a casa nostra sí que és la més important. Poc a poc, es va implantant una fiscalitat verda que pretén modificar els comportaments de la ciutadania i de les empreses per disminuir l’impacte ambiental de l’activitat humana.

Sempre que una iniciativa fiscal és del govern de Catalunya, tothom es veu amb cor de qüestionar-la. Des del govern espanyol fins als actors econòmics i socials. Però passat el sedàs del Tribunal Constitucional i malgrat la coincidència en les crítiques de patronals i grans sindicats, tot fa pensar que tots els propietaris de vehicles haurem de pagar fins a 128€ anuals, la recaptació dels quals es destinarà a polítiques finalistes, de reconversió ambiental i de protecció de la biodiversitat. I és que les noves necessitats requereixen noves fonts de finançament.

El conflictiu impost al CO2. La Vanguardia, 10-11-19

 

El conflictiu impost al CO2. La Vanguardia, 10-11-19

 

 

 

“La batalla per Barcelona” (Viaempresa.cat, 29-10-18)

La batalla per Barcelona

La transcendència i la gravetat del moment polític i el qüestionament general de la tasca d’Ada Colau al davant de l’alcaldia han provocat que aquesta vegada l’horitzó de les eleccions municipals i la lluita per la batllia de Barcelona hagin aflorat amb molta més anticipació que en anteriors ocasions.

Les eleccions municipals sempre tenen un vessant estrictament local i un altre de general. Aquest darrer pesa més com més gran i més importància política té el municipi. Barcelona n’és l’exemple més evident i hi ha el risc  que uns i altres, pendents del combat polític general, deixin massa en segon terme els problemes de la ciutat i les inquietuds dels barcelonins.

En aquest article a Viaempresa.cat  intento identificar-ne els principals i apunto alguns criteris per abordar-los.

“La batalla per Barcelona” (Viaempresa.cat, 29-10-18)

 

 

Per un pacte metropolità. Mobilitat (La Vanguardia, 17-7-18)

Per un pacte metropolità (fragment)

El convenciment que els principals problemes de Barcelona només tenen solució en clau metropolitana va generalitzant-se. Cal tornar a aixecar la mirada i projectar-la més enllà, tant en el  territori com en el temps. Des de la fi de l’hegemonia socialista, els governs successius s’han desentès de l’àrea metropolitana i els municipis metropolitans han anat també a la seva, alguns aprofitant els avantatges que la proximitat a Barcelona o la disponibilitat d’espai urbà lliure els oferia i d’altres abstrets en els seus problemes quotidians i les seves limitacions. El repte ara és posar-se d’acord des de la diversitat, també política.

Amb aquest article a La Vanguardia, enceto unes reflexions sobre com abordar des d’una perspectiva metropolitana els principals problemes de Barcelona, començant per la mobilitat.

Per un pacte metropolità. La Vanguardia, 17-7-18

 

%d bloggers like this: