“I si també limitem els creuers?” (L’econòmic. El Punt-Avui, 12-6-22)

El concepte d’aforament màxim és conegut per tothom en espais tancats i cada cop més en els l’afluència a espais naturals i en esdeveniments que se celebren en espais oberts però limitats. Com ara els festivals. L’aforament màxim garanteix la seguretat, la comoditat i la qualitat de l’experiència dels visitants. I una interacció adequada amb l’entorn.

Traslladar aquest concepte a un espai teòricament obert com una ciutat no és ni fàcil ni hi estem pas acostumats, encara que amb la pandèmia els aforaments restrictius van estar a l’ordre del dia. Tanmateix, en destinacions turístiques sobrecarregades aquest concepte caldria recuperar-lo i adaptar-lo.

Venècia ha encetat el control i les restriccions als excursionistes que no hi pernocten. Dubrovnik i Palma han estat les primeres ciutats del Mediterrani a limitar el nombre de creuers que hi arriben diàriament. A Mallorca també han posat en marxa un pla per eliminar els allotjaments de menor qualitat.

Aquest estiu que serà d’eufòria postpandèmica tornarem a trobar-nos amb problemes generals de saturació, que ara ja patim en determinades infraestructures de transport. No podem viure sense turisme, però un excés de visitants també ens ofega a poc a poc.

I si també limitem els creuers? L’econòmic. El PuntAvui, 12-6-22

“Creueristes” (La Vanguardia, 13-2-18)

Creueristes (fragment)

El dels creueristes és un fenomen tan nou a casa nostra que el corrector automàtic encara rebutja el neologisme. Per això mateix i com tots els fenòmens nous que es desenvolupen sobtadament, les administracions tenen dificultats per saber com administrar-lo i com fer compatibles els legítims interessos particulars dels qui el promouen amb l’interès general de l’economia i la societat.

A casa nostra, a l’expansió mundial i  -molt especialment al Mediterrani- dels darrers anys, cal afegir-hi la proactivitat del Port de Barcelona per captar aquest tràfic, que ha dut a convertir la ciutat en la primera destinació europea en aquest àmbit. Els creueristes generen importants beneficis turístics, especialment en els ports que com Barcelona són origen i/o destinació dels circuits marítims. Es tracta d’un visitant de nivell mitjà-alt, que sovint pernocta un, dos o tres dies abans o després del viatge a la ciutat base.

Tanmateix, hi ha un segment important d’aquests creueristes que només fan una visita d’hores a la ciutat, sigui perquè només hi fan escala o sigui perquè arriben o se’n tornen ràpidament a casa seva. En aquest sentit són equiparables als visitants de dia que des de qualsevol hotel de la costa arriben a fer una visita d’unes hores a la ciutat, a vegades tan sols a indrets o a espectacles, com les fonts de Montjuïc, on no efectuen cap despesa. Són, en l’argot del sector, els excursionistes. Uns excursionistes a qui sovint els hotelers de la ciutat acusen dels fenòmens de massificació turística, agreujats perquè es desplacen en grup i en autocar per la ciutat.

De dos dels darrers episodis a propòsits dels creueristes a casa nostra, en parlo en aquest article a La Vanguardia:

Creueristes. La Vanguardia, 13-2-18

 

 

%d bloggers like this: