“Impressions d’Itàlia en l’era Meloni” (Viaempresa.cat, 17-11-22)

Els resultats per sota de les expectatives de Trump s’han afegit a  la derrota de Bolsonaro al Brasil i tots plegats hem respirat després d’una sèrie d’èxits de la dreta més extrema  a Europa i al món occidental. Per proximitat i per semblances, la victòria de Meloni a Itàlia de finals de setembre va ser especialment corprenedora. 

Fa poques setmanes, vaig tenir l’ocasió de ser a Itàlia uns quants dies com a turista, però més que mai amb els sentits ben oberts, a veure si entenia què hi havia passat. Aquestes són les impressions que hi he recollit:

Impressions d’Itàlia en l’era Meloni. Viaempresa.cat, 17-11-22

“EMA: anava massa curta” (Viaempresa.cat, 22-11-17)

viaempresa. Anava massa curta, 22-11-17

Avui hem sabut que la candidatura de Barcelona a l’Agència Europea del Medicament (EMA, en les seves sigles en anglès) no era tan competitiva com ens deien, si més no respecte a les dues finalistes, Amsterdam i Milà. Teníem els lloguers més barats però ens fallava l’anglès i els vols intercontinentals. Potser havíem pecat d’un excés de cofoïsme quan vam saber que el 80% dels treballadors de l’organisme preferien l’opció de Barcelona per traslladar-s’hi des de Londres.

En qualsevol cas, l’episodi ha servit en safata al govern espanyol i a les forces unionistes i als seus mitjans afins una nova excusa per culpar l’independentisme de tots els mals. Un govern que, en realitat, mai no va apostar de veritat per Barcelona. Ho ha dit, entre d’altres, el doctor Bonaventura Clotet i ha quedat en evidència quan des d’Itàlia hem sabut que el ministre d’Exteriors espanyol havia compromès el seu vot -a canvi de què?- amb la candidatura de Milà, compromís que -a algú li sorprèn?- no hauria complert.

De tot plegat, en parlo en aquest article publicat aquest dimecres a viaempresa.cat:

“EMA: anava massa curta” (Viaempresa.cat, 22-11-17)

A %d bloguers els agrada això: