“Sempre està bé que s’acabi” (Diners. La Vanguardia, 12-9-21)

Fa tot just 12 dies, però sembla que faci una eternitat. L’aixecament dels peatges a les principals autopistes catalanes és un fet d’enorme transcendència, tant per a la butxaca de molts com, a mitjà termini, per a la configuració i la competitivitat del territori.

Hi ha aixafaguitarres que ara s’exclamen que diuen que ara pagarem tots i fins ara només pagaven els que les feien servir. Primer, perquè aquest tots són tots els espanyols que, en la seva gran majoria han utilitzat vies d’alta capacitat de forma gratuïta des de fa dècades que, aquestes sí, sortien de la butxaca de tots els catalans. Però el més important és que ara o més endavant, només pagarem -sigui a través d’impostos, de vinyetes o de peatges intel·ligents- pels costos de manteniment de la xarxa i no per engrossir els beneficis de la concessionària, sigui en mans del grup Caixa o de Florentino Pérez i els seus amics italians, tan ben representats per l’insigne Duran i Lleida.

Per tot plegat, sempre està bé que s’aixequin les barreres dels peatges. Perquè a casa nostra vol dir que s’acabi un espoli.

Sempre està bé que s’acabi. Diners. La Vanguardia, 12-9-21

Si no podeu accedir a La Vanguardia, podeu mirar de llegir-ho aquí:

Bateries al lloc de Nissan (L’econòmic del PuntAvui, 13-9-20)

El que va ser un contratemps preocupant, la sortida de Nissan, podria convertir-se en una oportunitat si acaben prosperant les negociacions amb nous operadors industrials del ram de l’automoció. Operadors que treballen en subsectors de futur, com les bateries per a automòbils o els busos elèctrics. Sembla que per fi estem aprenent la lliçó de la necessitat d’una indústria innovadora, neta i d’elevat valor afegit.

“Bateries al lloc de Nissan”. L’econòmic del PuntAvui, 13-9-20

Rodalies: el perquè de tot plegat (Viaempresa, 9 i 10- 1-20)

 

Dilluns es va inaugurar la variant ferroviària de Vandellòs, que elimina el darrer tram de via única del corredor ferroviari -amb ample de via ibèric, això sí- i el treu fora dels nuclis urbans. Una obra que s’ha allargat anys i panys, que quan va estar enllestida ha estat més d’un any en proves abans d’inaugurar-la i que havia de servir, entre d’altres coses, per retallar la impresentable durada del trajecte ferroviari entre Barcelona i València. El tren inaugural, però, ja va arribar amb mitja hora de retard.

Però ara, el més greu és que les connexions directes entre el Baix Ebre i Tarragona amb Barcelona disminueixen o es fan més difícils, tot i que teòricament és la Generalitat la responsable d’organitzar els horaris i els trens. És només el darrer exemple del desgavell del servei de rodalies a Catalunya. Si teniu la paciència de llegir aquests dos articles publicats a viaempresa,cat, molt probablement podreu entendre la magnitud de la tragèdia i el perquè de tot plegat.

Rodalies, sequera inversora i traspàs fallit. Viaempresa.cat, 9-1-20

Rodalies, diners i gestió per atrapar Madrid. Viaempresa.cat, 10-1-20

 

“Un IV Cinturó per equilibrar el territori?” (Viaempresa.cat, 24-10-19)

De Barcelona estant,  tot sovint ens conformem mirant-nos el melic i ens oblidem de les dinàmiques i les dificultats de la resta del país. Fins i tot quan aquest país es troba a l’altra banda de Collserola.

Quan des del Vallès es planteja la necessitat d’unir les dues comarques per fer de contrapès al Cap i Casal i al seu poder deglutidor, vol dir que els temors de suburbialització són ben presents en una regió metropolitana que voldria mantenir-se multicèntrica.

Per això la B40 o quart cinturó, que ja pateix la incompetència i la desídia de totes les obres de Foment a Catalunya, es planteja des de les comarques del Vallès com una oportunitat per superar la radialitat barcelonina i articular transversalment el territori.

En parlo en el tercer lliurament de la sèrie “Pròxima parada” a viaempresa.cat:

Un IV Cinturó per a equilibrar el territori? (Viaempresa.cat, 24-10-19)

“La pluja de milions del 4%” (L’econòmic del PuntAvui, 11-2-18)

El ministre Íñigo de la Serna sembla l’alumne més avantatjat de Rajoy i disposat a donar algun caire de versemblança als 4.000M€ que el president espanyol va prometre fa uns quants mesos. Segons el ministre, “s’inverteix per una necessitat d’infraestructures i, en cap cas, pel procés independentista”.

De la llista de possibles anuncis d’inversions que vaig relacionar quan vaig lliurar l’article al director de L’econòmic, de moment no n’he encertat cap. Ja deia que era difícil. Els darrers anuncis corresponen a inversions immobiliàries al Prat i l’adequació de l’estació intermodal del Prat per rebre l’EVA, la versió low cost de l’AVE. Com és low cost, no arribarà a Sants -d’altra banda, saturada mentre el ministeri no enllesteixi la Sagrera. Això sí, no  ens han dit pas que els trens de l’EVA no arribin a l’estació d’Atocha, a 800 metres del Museu del Prado.

Mentrestant, el compromís de desviar per l’AP-7 els camions de la N-340 a partir del gener no han estat capaços de complir-lo fins que a començaments d’aquesta setmana hem hagut de lamentar un accident a l’Arboç amb tres morts a causa d’un camió que bloquejava en tisora el mig de la carretera.

En l’article que publico aquest diumenge a L’econòmic del PuntAvui faig algunes consideracions sobre els darrers anuncis d’inversions a Catalunya del govern espanyol.

La pluja de milions del 4%. L’econòmic, 11-2-18