“Economia del rearmament” (Viaempresa, 7-3-24)

Tot i que el loquaç Josep Borrell s’hi ha girat d’esquena, tot fa pensar que les declaracions al Financial Times de la presidenta de la UE i candidata a la reelecció pel PPE, Ursula von der Leyden, no eren pas improvisades: la Comissió Europea, amb uns països més ben predisposats que d’altres, es planteja seriosament la compra conjunta d’armament per a Europa a través de l’emissió de deute.

Encara que a la majoria de nosaltres tot plegat ens faci basarda, no s’hi val a posar el cap sota l’ala. Anem cap a un augment generalitzat i sostingut de despesa militar en el context d’un món cada cop més inestable i incert.

Segons el mateix Borrell, ara Europa compra a l’exterior el 78 per cent de les seves armes, tot i que n’ ha augmentat un 50 per cent la producció des de l’inici de la invasió russa.

Aquest és l’escenari, ens agradi o no. I cal mirar que almenys no penalitzi la nostra economia i el nostre benestar.

Economia del rearmament. Viaempresa.cat, 7-3-24

Ressuscitarà el MidCat? (Viaempresa.cat, 15-3-22)

Mentre l’inefable Josep Borrell demanava als europeus que apaguessin les calefaccions, la dependència centreeuropea del gas rus ha tornat a posar damunt la taula projectes que semblaven enterrats per sempre, com la interconnexió amb França a través de Catalunya, el gasoducte MidCat.

Però no sembla un negoci prou atractiu per als privats que l’impulsaven i caldrien fons europeus per finançar-lo. Una operació molt esbombada mediàticament, però que presenta nombrosos dubtes de viabilitat.

Ressuscitarà el MidCat? Viaempresa.cat, 15-3-22

“Paga que pagaràs” (Viaempresa.cat, 10-5-21)

• 

“Quan creus que ja s’acaba, torna a començar”, deia la cançó. 50 anys de peatges i, per fi ho han reconegut, tornarem a pagar. Sembla que pagarem de forma més racional. Però era evident que en l’actual situació econòmica i veient els que fan els països de l’entorn, d’un lloc o altre havien de sortir els diners per mantenir les nostres carreteres d’alta capacitat. Perquè no poden carregar-ne l’import a uns pressupostos generals que acumulen dèficits monumentals.

En principi, pagarem força menys, però pagarem tots. També els que durant dècades s’han beneficiat d’autovies i autopistes gratuïtes i que ara posen el crit al cel. En l’endemig, els privilegis de les concessionàries sembla que no s’acaben mai i ara els transportistes també en reclamen.

Paga que pagaràs. Viaempresa.cat, 10-5-21