De la desaparició del sistema financer català a la solarització. L’Econòmic del PuntAvui, 11-10-20

L’Econòmic del PuntAvui tracta aquest diumenge dos temes en què a través del seu redactor, Jordi Garriga, ha tingut a bé demanar-me l’opinió.

Un que encara cueja amb l’absorció de Bankia per Caixabank: l’eventual desaparició d’un sistema financer català.

Un altre que hauria de polaritzar l’atenció ara mateix i els pròxims mesos i al que es dediquen dos articles: com aprofitar millor l’anunciada i multimilionària ajuda europea per modernitzar i fer més competitiva la nostra economia.

En el primer cas, desdramatitzo aquesta pèrdua d’un sistema financer autòcton que ja ve de fa vint o trenta anys en el cas de la Caixa, molt vinculada amb el fracàs de l’expansió internacional i amb l’ascensió de l’Opus dins la institució, que ara culmina amb el nomenament de Goirigolzarri com a president executiu .

En el segon cas, la meva aposta és per la solarització, és a dir, per l’accelerar l’autogeneració d’energia solar a indústries, edificis de serveis -hotels, oficines- i habitatges. Un factor de competitivitat, creació d’ocupació i sostenibilitat.

Sector financer, perdut o en transformació? L’Econòmic del PuntAvui, 11-10-20

Reprendre des de nous paradigmes. L’Econòmic del PuntAvui, 11-10-20

Vies de transformació. L’econòmic del PuntAvui, 11-10-20

“Danys col·laterals del salari mínim” (Reportatge a La Vanguardia, 4-11-2018)

La pujada del salari mínim fou la mesura estrella del pacte entre el PSOE i Podemos per tirar endavant el projecte de pressupostos de l’Estat per al 2019. L’actualització del Salari Mínim Interprofessional (SMI) és una decisió que pren anualment el govern espanyol de torn a través d’un simple decret-llei, un cop realitzades consultes formals amb patronals i sindicats.

Aquesta vegada, però, es volia fer diferent i incloure l’actualització en el paquet de mesures econòmiques que acompanyen els pressupostos. D’una banda, per donar èmfasi a la importància de l’acord i per justificar el suport de Podemos al projecte de pressupostos. I, de passada, per pressionar les forces sobiranistes perquè també ho fessin. De l’altra, perquè no es tractava d’un augment rutinari del SMI, sinó substancial, perquè passava de 773 a 900€ mensuals amb 14 pagues a l’any.

És un pas en la direcció correcta per evitar que ens consolidem com una economia que basa la seva competitivitat en els baixos salaris, però encara hi ha molta feina a fer. A Alemanya, per exemple, el que es fixa és el preu per hora treballada i així s’evita que a base de jornada parcial hi hagi qui intenti rebaixar l’import mínim fixat. Als Estats Units, existeixen salaris mínims diferenciats per estat federat i, fins i tot, per ciutats.

I és que en general, a Europa, el salari mínim se situa al voltant del 50% del PIB per capita. El nou salari mínim espanyol equivaldrà al 49% del respectiu PIB per capita, però només al 40% del PIB per capita català. Si ens fixem en la ciutat de Barcelona o en el conjunt del Barcelonès, el nou SMI només equival al 28,8% del PIB per capita en el primer cas i al 35,1%  en el segon.  Per tant, la necessitat d’impulsar un salari mínim adequat a la productivitat i al cost de la vida de Catalunya i de la seva àrea metropolitana continua sent una assignatura pendent.

És cert que a casa nostra el nombre de treballadors directament afectats per la millora del SMI és bastant limitat, però una pujada substancial d’aquesta magnitud tramet un missatge important en matèria d’expectatives salarials i de factors de competitivitat. Potser és per això, i perquè a determinades zones de l’Estat el nou SMI pot arribar a suposar el 60% del PIB per capita, que la patronal, el Banc d’Espanya i determinats serveis d’estudis s’han afanyat a posar el crit al cel pel suposat nombre de llocs de treball que deixaran de crear-se a causa de l’augment anunciat.

Aquest diumenge,  l’Eduardo Magallón, des de la Vanguardia, recollia el parer de diversos economistes (M. Jesús Fernández, Gonzalo Garcia, Guillem López Casasnovas, Josep Oliver, Joan Ramon Rovira i jo mateix) sobre el nou SMI. El podeu llegir a continuació:

“Danys col·laterals del salari mínim” (Reportatge a la Vanguardia, 4-11-2018)