“La reforma de la reforma o ja tenim prou Glovos” (Viaempresa.cat, 10-11-21)

Desmuntar la darrera reforma laboral aprovada pel govern de M. Rajoy era un dels compromisos de la majoria parlamentària que presta suport a l’actual govern espanyol. Sembla que després de molts estira-i-arronses, la cosa ja està encaminada, encara que no es farà tabula rasa, sinó que es modificaran només aquells aspectes més clarament regressius. La reforma de la reforma.

Tanmateix, els problemes del mercat laboral espanyol -amb significatives però menors excepcions- continuaran perquè no es tracta, només, d’un problema de legislació laboral, sinó de model de creixement.

La reforma de la reforma o ja tenim prou Glovos. Viaempresa.cat, 10-11-21

“Sempre està bé que s’acabi” (Diners. La Vanguardia, 12-9-21)

Fa tot just 12 dies, però sembla que faci una eternitat. L’aixecament dels peatges a les principals autopistes catalanes és un fet d’enorme transcendència, tant per a la butxaca de molts com, a mitjà termini, per a la configuració i la competitivitat del territori.

Hi ha aixafaguitarres que ara s’exclamen que diuen que ara pagarem tots i fins ara només pagaven els que les feien servir. Primer, perquè aquest tots són tots els espanyols que, en la seva gran majoria han utilitzat vies d’alta capacitat de forma gratuïta des de fa dècades que, aquestes sí, sortien de la butxaca de tots els catalans. Però el més important és que ara o més endavant, només pagarem -sigui a través d’impostos, de vinyetes o de peatges intel·ligents- pels costos de manteniment de la xarxa i no per engrossir els beneficis de la concessionària, sigui en mans del grup Caixa o de Florentino Pérez i els seus amics italians, tan ben representats per l’insigne Duran i Lleida.

Per tot plegat, sempre està bé que s’aixequin les barreres dels peatges. Perquè a casa nostra vol dir que s’acabi un espoli.

Sempre està bé que s’acabi. Diners. La Vanguardia, 12-9-21

Si no podeu accedir a La Vanguardia, podeu mirar de llegir-ho aquí:

“No compreu a Amazon?” (La Vanguardia, 8-11-20)

A Catalunya, la pàgina web de l’ANC que promovia les petites i mitjanes empreses locals en sectors controlats de forma oligopolística per grans empreses, moltes de l’IBEX35, va ser ràpidament denunciada per la patronal, suspesa cautelarment pel TSJC i ara és a l’espera de judici a Madrid.

A França són aparentment més civilitzats i l’alcaldessa de París ha pogut cridar al boicot a les compres fetes a través d’Amazon sense que ningú se’n fes gaire. Tot i amb això, ha aconseguit dur la polèmica sobre l’hegemonia i l’impacte en el comerç local de la plataforma promoguda per Jeff Bezzos al debat públic. Debat que va fins i tot més enllà del seu país, com ho demostren les pàgines que La Vanguardia dedica al tema aquest diumenge al suplement econòmic Diners. Pàgines en què el diari ha tingut a bé de demanar-me opinió. Aquí la teniu:

“La sanitat, el dia després” (viaempresa. cat, 19-3-20)

Sanitat

La pandèmia del Covid-19 marcarà un punt d’inflexió en molts aspectes de la nostra vida individual i col·lectiva. L’experiència del confinament massiu és un fenomen pel que mai havíem passat i, tot i que la memòria dels fets negatius sempre és curta, la universalitat i la durada del fenomen fa pensar que modificarà moltes pràctiques, modes d’organització, percepcions i expectatives.

El nostre sistema de salut, del que ens sentim legítimament orgullosos, també haurem de repensar-lo com haurem de repensar també la nostra actitud individual davant el risc i la malaltia.

“La sanitat, el dia després” (viaempresa.cat, 19-3-20)

“Un Corredor Mediterrani per a una cursa de fons” (Viaempresa.cat, 20-9-19)

Corredor mediterrani

Amb aquest article, encetem una sèrie a Viaempresa.cat dedicada a les grans infraestructures pendents de realització a Catalunya sota el títol genèric de “Pròxima parada” . Probablement, l’objectiu d’aconseguir grans fites polítiques ha deixat en un segon terme tots els incompliments i discriminacions que pateix Catalunya per part del govern espanyol i sobre els que cal continuar treballant mentrestant.

Des d’un punt de vista independentista, és cert que l’adscripció sentimental cap a Espanya de bona part dels catalans va ser menysvalorada i aquesta és una de les causes principals per no assolir les majories necessàries per vèncer l’oposició antidemocràtica de l’Estat espanyol. Podem pensar que la consciència de la discriminació econòmica a què ens sotmet l’Estat espanyol, primer, i la indignació que genera la sentència de l’Estatut, després, ens han permès arribar fins on som ara, però que no tenen gaire més recorregut.

Potser sigui parcialment cert, però no fa gaire el CEO demanava qui creia que era el responsable del mal funcionament de rodalies i encara un terç dels enquestats deia que era la Generalitat de Catalunya. És a dir, coses que poden semblar òbvies de tan repetir-les encara no han arribat a molta gent, que viu en una bombolla mediàtica que els tergiversa el que passa realment al país.

Per tot plegat, hem de pensar que cal continuar insistint, explicant i avaluant. Sempre des de la perspectiva crítica que ens ha esmolat l’experiència de tantes obres públiques mal concebudes i pitjor gestionades i els darrers anys de crisi financera de les administracions públiques.

Per començar, parlem del Corredor Mediterrani:

Un Corredor Mediterrani per a una cursa de fons (Viaempresa.cat, 20-9-19)

“Armilles grogues i fiscalitat ambiental” (Viaempresa.cat, 3-12-18)

Armilles grogues i fiscalitat ambiental

Una mala utilització de la fiscalitat sobres els carburants, amb justificacions ambientals, va ser el detonant del conflicte de les armilles grogues franceses. Un conflicte que mostra el descontentament d’àmplies capes de la població per l’impacte de la globalització sobre el seu nivell de benestar i les seves expectatives de futur. Un descontentament que també es manifesta en l’auge electoral de les forces d’extrema dreta, amb un exemple ben pròxim també aquest diumenge al sud d’Espanya.

En parlo en aquest article a viaempresa.cat:

“Armilles grogues i fiscalitat ambiental” (Viaempresa.cat, 3-12-18)

“Com aconseguir el màxim suport empresarial a la República catalana” (viaempresa.cat, 24-1-18)

 

Empresa i independència (24-1-18)

 

L’experiència d’aquests darrers mesos ens ha ensenyat quins són els punts que cal millorar més intensament per aconseguir implementar la república catalana. El vessant econòmic és una d’aquestes àrees a millorar. Els costos de transició espanten molts catalans i els empenyen a  rebutjar la independència. Tenen por, primer, d’un període relativament ampli, potser de sis mesos, en què es quedin sense cobrar els salaris o les prestacions (pensions, subsidis d’atur…) que fins ara els presta l’Administració i, molt especialment, l’Estat. A més, molts catalans creuen que el país s’empobrirà -i ells en rebran les conseqüències- arran dels desordres econòmics, els boicots espanyols i la fugida d’empreses que provocarà l’efectiva proclamació de la república.

He dedicat quatre o cinc articles atractar el tema de la pretesa fugida d’empreses i encara que el fenomen és moltíssim menys important -i efectiu- del que ens volen fer creure per atemorir, precisament, aquests segments de població, és cert que podria tenir repercussions a mitjà termini. Però, sobretot, l’enrenou i la campanya dels darrers mesos ha demostrat ser una arma propagandística molt efectiva entre les persones que d’entrada eren reticents a la república catalana i que d’aquesta manera han radicalitzat la seva posició.

Per tant, aquest és un tema que hem d’abordar amb decisió, tenint clar que algunes solucions només podran tenir efectes a mitjà termini -però no per això s’ha de deixar de treballar-hi des d’ara mateix-, però també hi ha moltes coses a fer amb efectes molt més immediats. Començant per tenir una direcció política del Departament del govern català amb més contacte amb les empreses -fins ara, Empresa i Coneixement- que estigui realment compromesa amb la independència i que traslladi als seus interlocutors empresarials la confiança i les explicacions necessàries perquè puguin adaptar-se sense pors no fonamentades al nou ordre republicà.

Aquest és el tema sobre el que escric avui a viaempresa.cat:

Com aconseguir el màxim suport empresarial a la República catalana (viampresa.cat, 24-1-18)

“Catalunya com França?” (LaVanguardia, 4-1-18)

Aprofitant el segon aniversari de l’acord del clima de París, Macron va celebrar abans de Nadal una nova cimera als afores de la capital francesa per combatre l’escalfament global. El One Planet Summit, organitzat amb la col·laboració del Banc Mundial i l’ONU, va tenir com a objectiu principal la recerca de nous mecanismes de finançament per impulsar la transició ecològica. França va aixecar la bandera de l’economia verda per liderar la lluita mundial contra el canvi climàtic després de la retirada dels Estats Units de Donald Trump de l’acord de París.

En aquesta ocasió, França, sempre tan admirada des de casa nostra per unes coses i criticada per unes altres, bé podria esdevenir un referent per Catalunya en matèria ambiental. Amb permís, o sense, d’Espanya, és clar. Aquest és el tema del primer article de l’any a La Vanguardia

20180104_LV_Economia_Catalunya com França

 

 

 

 

%d bloggers like this: