Segurament el fenomen més transcendent en aquests darrers anys, que són els que han transcorregut des de l’aparició de Viaempresa, ha estat posar en qüestió de forma generalitzada determinats aspectes del model actual de globalització. Laglobalització no té marxa enrere, però tot sembla que determinats aspectes rellevants són en camí de modificar-se.
Deu anys de Viaempresa: cap a la globalització dual. Viaempresa, 24-5-23
La reactivació econòmica després de la pandèmia corre el risc de ser molt més caòtica i desigual del que ens pensàvem. S’hi afegeixen, però, raons estructurals coma ara la renovada competència per la primacia mundial entre els EUA i la Xina o la voluntat d’afrontar el canvi climàtic, on per primer cop semblen compromesos de veritat tots els dirigents occidentals.
La represa verda. L’Econòmic del PuntAvui, 10-10-21
Tothom està d’acord que caldrà injectar més recursos a l’economia, sigui entre tota mena de ciutadans o, si més no, a través dels més colpits per la crisi del coronavirus. No és ben bé el mateix, però segons com pot semblar-ho. Tot plegat es barreja amb un debat emergent, sobretot en els darrers anys, sobre la conveniència i la viabilitat d’una renda bàsica per a la ciutadania.
Ara que ens trobem en una situació econòmica i social excepcional, potser és el moment d’avançar i d’experimentar en aquesta direcció.
Tothom parla de com hem de gestionar l’allau d’immigració africana que travessa el Mediterrani per arribar al somni d’Europa. Però sembla que ningú es planteja estratègies a mitjà i llarg termini que puguin frenar en origen aquesta recerca desesperada per la supervivència. Mentre no siguem capaços d’abordar solucions efectives en origen, la política de pedaços i draps calents no solucionarà res i, a la més mínima, atiarà l’animadversió africana cap a Europa i l’home blanc, al que molts fan responsables dels seus problemes.
Al cap i a la fi, recordem que les primaveres àrabs van esclatar a partir del malestar del jovent sense feina de les ciutats nord-africanes. I que l’auge de grups armats gihadistes s’ha traslladat d’Orient Mitjà a l’Àfrica musulmana.
Un cop redactat aquest article i mentre era a l’espera de publicar-se, hem sabut quin era l’objectiu últim de les presses del nou govern espanyol per acollir refugiats. El diari més important d’Alemanya, el Frankfurter Allgemeine, demana en un article, signat pel seu redactor Constantin van Lijden, no generar complicacións diplomàtiques i polítiques amb Espanya. Ara que la cancellera Merkel reclama “solidaritat europea”, no fos cas que Sánchez es desdigués del “generós” oferiment de liderar un front mediterani per abordar el problema de la immigració africana, tal com acaba de proposar a Merkel en la seva primera visita a l’estranger.
Ja us podeu imaginar quines són les complicacions diplomàtiques a evitar. Una vegada més, la immigració africana esdevinguda moneda de canvi europea. O això és el que alguns pretenen amb L’única decisió assenyada, políticament i diplomàticament”
Del problema de fons, en parlo en aquest article de La Vanguardia:
Primer va ser el Brexit. Després la victòria de Trump. Aquests dies tothom intenta trobar respostes a comportaments electorals impensables fins fa ben poc. Però més enllà de les causes immediates -empobriment de les classes treballadores i mitjanes, rebuig a la immigració- faríem bé a cercar les causes profundes i estructurals d’aquest malestar, d’aquesta por al futur. Aquest és el tema que tracto avui al meu article a la Vanguardia i que podeu consultar en format pdf. en el següent enllaç:
Enric Llarch 