“Costos de la descarbonització” (Viaempresa.cat, 30-11-21)

En el moment de redactar aquest article, semblava que érem a punt de tancar amb un excel·lent el procés encetat amb l’anunciada marxa de Nissan. Ara, el candidat inicialment escollit per ocupar la factoria de la Zona França demana més ajudes. És a dir, assumir menys costos en l’operació.

Veurem com acaba tot i si tenim xinesos produint cotxes elèctrics o cal recuperar candidats inicialment descartats. En tot cas, una mostra més que la transició cap a una economia descarbonitzada és complexa. I costosa.

Costos de la descarbonització. Viaempresa.cat, 30-11-21

“Crisi i globalització” (La Vanguardia, 25-9-18)

Crisi i glbalització (fragment)

A vegades els arbres no ens deixen veure el bosc. La immediatesa informativa hi té molt a veure. Ha passat aquests dies, amb el desè aniversari de la caiguda del banc d’inversions nord-americà Lehman Brothers, que representà el desencadenant de la crisi financera. Una crisi que en molts aspectes encara no hem superat i que, probablement, no superarem mai.

Quan s’argumenta que el problema fou aquest o tal altre, que si les polítiques per afrontar-lo van ser més o menys encertades o si la recuperació actual és més o menys sòlida, subjau la idea que, si ho féssim prou bé, tot tindria molt millor solució. Però admetent que sempre les cures pal·liatives poden ser millors i més eficients, les raons estructurals dels nostres problemes difícilment es poden capgirar. Trump als Estats Units i molts moviments xenòfobs a Europa intenten posar una barrera més alta a la inevitable pèrdua de poder i de prosperitat econòmica de les societats occidentals. Un intent va i contraproduent, però que genera creixents adhesions entre els més directament afectats per la globalització, que no disposen d’arguments i d’alternatives que els permetin afrontar-ne les conseqüències.

En parlo en aquest article publicat a La Vanguardia:

“Crisi i globalització”. La Vanguardia, 25-9-18

 

 

“Barcelona és capital” (L’econòmic del PuntAvui, 10-6-18)

L'econòmic, 10-5-18

El paper de Barcelona i del fet urbà i metropolità en la recuperació econòmica és decisiu perquè aquesta sigui sòlida, tingui continuïtat en el temps i  sigui sostenible, tant en termes ambientals com en termes socials. En aquest article de L’econòmic del PuntAvui identifico sis grans grups de requisits per aconseguir-ho: accessibilitat, equilibri d’usos, costos, qualitat de vida, ecosistemes i valors i cultura col·lectiva.

“Barcelona és capital” (L’econòmic del PuntAvui, 10-5-18)

“La ciutat mercaderia”. La Vanguardia, 29-5-18

Sense títol

Mentre la major part de les forces polítiques juguen al pòquer -Barcelona/Catalunya, eix nacional/eix social, llistes separades o candidatures unitàries- els barcelonins són molt conscients dels problemes de la seva ciutat. Però no n’hi ha prou només a encertar el diagnòstic. Cal disposar de solucions efectives i realistes, explicar als votants el veritable abast de l’acció pública i tenir la credibilitat que realment es farà allò a què ens hem compromès.

Aquest és el tema del meu darrer article a La Vanguardia:

LV_Economia_20180529_La_ciutat_mercaderia

%d bloggers like this: