“Com aconseguir el màxim suport empresarial a la República catalana” (viaempresa.cat, 24-1-18)

 

 

L’experiència d’aquests darrers mesos ens ha ensenyat quins són els punts que cal millorar més intensament per aconseguir implementar la república catalana. El vessant econòmic és una d’aquestes àrees a millorar. Els costos de transició espanten molts catalans i els empenyen a  rebutjar la independència. Tenen por, primer, d’un període relativament ampli, potser de sis mesos, en què es quedin sense cobrar els salaris o les prestacions (pensions, subsidis d’atur…) que fins ara els presta l’Administració i, molt especialment, l’Estat. A més, molts catalans creuen que el país s’empobrirà -i ells en rebran les conseqüències- arran dels desordres econòmics, els boicots espanyols i la fugida d’empreses que provocarà l’efectiva proclamació de la república.

He dedicat quatre o cinc articles atractar el tema de la pretesa fugida d’empreses i encara que el fenomen és moltíssim menys important -i efectiu- del que ens volen fer creure per atemorir, precisament, aquests segments de població, és cert que podria tenir repercussions a mitjà termini. Però, sobretot, l’enrenou i la campanya dels darrers mesos ha demostrat ser una arma propagandística molt efectiva entre les persones que d’entrada eren reticents a la república catalana i que d’aquesta manera han radicalitzat la seva posició.

Per tant, aquest és un tema que hem d’abordar amb decisió, tenint clar que algunes solucions només podran tenir efectes a mitjà termini -però no per això s’ha de deixar de treballar-hi des d’ara mateix-, però també hi ha moltes coses a fer amb efectes molt més immediats. Començant per tenir una direcció política del Departament del govern català amb més contacte amb les empreses -fins ara, Empresa i Coneixement- que estigui realment compromesa amb la independència i que traslladi als seus interlocutors empresarials la confiança i les explicacions necessàries perquè puguin adaptar-se sense pors no fonamentades al nou ordre republicà.

Aquest és el tema sobre el que escric avui a viaempresa.cat:

Com aconseguir el màxim suport empresarial a la República catalana (viampresa.cat, 24-1-18)

“L’economia catalana després del 21-D” (viaempresa.cat, 18-12-17)

La situació econòmica ha esdevingut un element central de la dialèctica política d’aquestes darreres setmanes i ara cal preguntar-nos què passarà realment amb l’economia catalana després de les eleccions de dijous vinent. Els qui han intentat imposar una relat catastrofista ens aseguren que si ells guanyen tot tornarà al seu lloc i, a més, ells hi contribuiran decisivament. Per part de les forces independentistes, potser no s’està fent prou èmfasi en els avantatges que comportarà la plena assumpció de sobirania econòmica per part de Catalunya.

Aquest és el tema del meu article d’aquest dilluns a viaempresa.cat:

L’economia catalana després del 21-D. Viaempresa.cat. 18-12-17

“El gran canvi”. L’econòmic del PuntAvui, 8-10-17

La Caixa, Banc Sabadell, Gas Natural i AGBAR han encapçalat el trasllat de seus socials a fora de Catalunya. Són els epígons locals de les grans empreses vinculades a la regulació, a les tarifes i a les inversions que dicta un Estat espanyol en simbiosi perfecta amb els oligopolis, les finances i les grans adjudicatàries d’obra pública.

Arran d’aquesta fugida orquestrada, encara resulta més evident que a Catalunya necessitem efectuar tants canvis a la nostra economia i a la política econòmica, en el sentit més ampli del terme,  que ha d’impulsar-la, que sovint no sabem per on començar a descriure’ls. Quan consolidem la independència haurem d’establir un esquema lògic de prioritats per a encaminar-nos cap al model d’economia i de país que ens garanteixi el màxim benestar col·lectiu possible i que només s’aconseguirà amb un veritable canvi de  prioritats en favor de l’economia productiva i de les empreses petites i mitjanes obertes al món.  En l’article publicat aquest diumenge a L’econòmic del PuntAvui intento sintetitzar on som dins l’Estat espanyol i cap a on hem de canviar amb els instruments de l’estat propi

El gran canvi. L’econòmic. El PuntAvui, 8-10-17