“Pagar les pensions”. La Vanguardia, 13-3-18

LV. Pagar les pensions, 13-3-18l

Fa uns quants anys, el futur de les pensions era el tema recurrent del darrer trimestre de cada any, quan s’acabava el termini per obrir o fer noves aportacions als plans de pensions privats. Alguna entitat financera sempre treia un informe o altre alertant sobre la mala salut dels sistema públic i empenyent de forma més o menys oberta a confiar en els plans privats. Però amb la crisi financera del 2008, molts dels que havien confiat en els fons privats es van trobar amb la desagradable sorpresa que el seu capital havia minvat força, en funció del grau d’exposició als índexs i productes borsaris del pla que havien contractat.

Fa cinc anys, el govern del PP va decidir deixar de vincular el creixement dels imports de les pensions a l’index de preus al consum i establir un augment màxim anual del 0,25%. Va ser l’única cosa que se’ls va acudir per frenar el creixement de la despesa i el dèficit galopant d’uns comptes de la seguretat social que, ràpidament, s’anaven menjant els estalvis dels anys bons, l’anomenada guardiola de les pensions.

Enmig del moments més durs de la crisi econòmica i amb un inflació oficial entre el zero i l’u per cent, ningú no es va queixar gaire. Ara, quan ja portem tres anys oficialment de recuperació econòmica, l’IPC duu camí de revifar -l’any passat ja vam superar l’u per cent-  i els preus de serveis bàsics com l’energia, s’han disparat, comença a esclatar el malestar llargament covat i el greuge anual dels augments irrisoris. Uns augments mensuals que, a les pensions més baixes, amb prou feines superen el cost de trametre la carta amb què l’Administració et comunica amablement la revaloració concedida.

Els qui fins no fa gaires setmanes advertien als catalans que anirien a la ruïna i no podrien pagar les pensions duen camí que aviat seran ells els qui no les podran pagar. En l’article publicat a La Vanguardia apunto alguns criteris i algunes mesures per revertir aquesta situació.

LV_Economia_20180313_Pagar les pensions_

“El mercat de treball a la república catalana” (L’econòmic del PuntAvui, 12-3-17)

L'econòmic, 12-3-17

Sembla que ens hem acostumat al que és una veritable anomalia: unes taxes d’atur molt per damunt de la mitjana europea, tant en temps de crisi com d’expansió. Què hem de fer quan disposem dels instruments d’un estat independent per revertir aquesta situació i acabar amb la resta de lacres (precarietat, baixos salaris, qualificacions inadequades…) que afecten el nostre mercat de treball? D’aquest tema tracta l’article que he publicat aquest diumenge a L’econòmic, la revista d’informació i reflexió econòmica que cada segon diumenge de mes apareix amb El PuntAvui i que podeu consultar en el següent enllaç:

http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/18-economia/1088603-el-mercat-de-treball-a-la-republica-catalana.html

“Les pensions a la república catalana”. L’econòmic del PuntAvui, 14-8-16

Poc abans de marxar de vacances vam saber que el govern espanyol havia tornat a disposar de l’anomenada guardiola de les pensions per pagar la paga extra del juny i l’IRPF trimestral. Es van sentir força escarafalls, amplificats per la inestabilitat política que manté el govern del PP des de fa vuit mesos en funcions. Però més enllà de la lluita partidista de cada dia, les febleses inherents al sistema de repartiment de les pensions, fan que aquest sigui difícilment sostenible.

A las república catalana, més que conformar-nos amb el fet que la nostra situació és una mica millor que la de la mitjana espanyola i que les urgències no seran tan punyents, hem d’avançar cap a la reconversió d’un sistema que a les societats madures, econòmicament i demogràfica, com la nostra té un recorregut molt limitat. Aquest és, doncs, el tema que tracto al meu article d’aquest diumenge a L’econòmic del PuntAvui

Les pensions a la república catalana. L’econòmic, 14-8-16

%d bloggers like this: