“Una Barcelona de barriada” (Viaempresa.cat, 13-4-22)

L’entrada en funcionament del túnel de les Glòries ha posat en evidència el malestar soterrat per les polítiques urbanístiques de l’Ajuntament de Barcelona, que ha passat de considerar els turistes com els culpables de tots els mals a carregar contra els ciutadans metropolitans que fan servir el vehicle privat a falta d’un transport públic més eficient.

Una Barcelona de barriada. Viaempresa.cat, 13-4-22

“Caixa o faixa d’Aena” (Diners. La Vanguardia, 23-5-21)

A Aena li han entrat les presses. Potser és que frisa per posar en valor els terrenys que té al voltant de l’aeroport per desenvolupar-hi les oficines i serveis de l’anomenada ciutat aeroportuària. Per això vol que s’aprovi ràpidament el seu projecte d’ampliació de la pista banda mar, que té importants afectacions en l’espai natural de La Ricarda.

La darrera paraula, però, la tindrà Europa, si accepta o no un canvi de cromos en forma de creació d’una nova zona naturalitzada que substitueixi la que quedaria afectada. El problema és que arran de la darrera ampliació, fa 15 anys, AENA ja es va comprometre a fer una operació d’aquest tipus i encara no l’ha realitzat. Credibilitat tendent a zero.

Mentrestant, pressiona la societat i les institucions catalanes perquè acceptin un tot o res. I aquí, s’hi inclou la denominada terminal satèl·lit que hauria de descongestionar unes terminals que el 2019 ja eren a prop de la saturació.

Mentrestant, Foment del Treball, amb l’inefable Sánchez Llibre al capdavant, ha vist una ocasió per guanyar protagonisme i ha anunciat un acte reivindicatiu per reclamar que es faci efectiva l’ampliació tal i com la vol Aena. Recorden sense dubte el famós acte celebrat el 2014, quan es va reclamar que la gestió de l’aeroport passés a mans de Catalunya. La gran diferència és que aleshores reclamaven a Madrid -amb un èxit perfectament descriptible- i ara pretenen pressionar Generalitat i Ajuntament perquè es pleguin als interessos d’una Aena que ara està parcialment privatitzada, però on continuen manant els de sempre.

Diners, pàg. 8. Caixa o faixa d’Aena. La Vanguardia, 23-5-21

Si no teniu accés a La Vanguardia, podeu llegir l’article en la imatge següent:

 

“Estació de La Sagrera, un model de fer ciutat en crisi” (Viaempresa-cat, 8-10-19)

La Sagrera

L’estació de la Sagrera, a més de la incompetència i el menyspreu de l’Estat en les obres públiques a Catalunya, exemplifica moltes altres coses: la política incoherent i grandiloqüent en termes d’infraestructures ferroviàries, el desequilibri en la col·laboració pública i privada en benefici d’aquesta darrera i, en darrera instància, l’esgotament d’un model de fer ciutat encetat arran de la cita olímpica.

Segon article de la sèrie “Pròxima parada” a viaempresa.cat:

“Estació de la Sagrera, un model de fer ciutat en crisi” (Viaempresa.cat, 8-10-19)

 

“Manters i sense sostre”. Polítiques socials metropolitanes (La Vanguardia, 20-8-17)

Manters i sense sostre (2)

Els economistes sovint passem de puntetes en això de les polítiques socials. No sabem massa com posar-nos-hi i com integrar-les en el relat econòmic. Potser per això mateix, les polítiques socials s’implementen més en termes de solidaritat o de bona fe que amb paràmetres d’eficiència que també, encara que no només, han de ser econòmics.

A la ciutat real, que és la ciutat metropolitana, tampoc no hi caben polítiques de campanar si es volen aconseguir resultats efectius en l’acció municipal en serveis socials. Aquest és el tema del meu article a La Vanguardia:

Manters i sensesostre. La Vanguardia, 20-8-18

 

“La ciutat mercaderia”. La Vanguardia, 29-5-18

Sense títol

Mentre la major part de les forces polítiques juguen al pòquer -Barcelona/Catalunya, eix nacional/eix social, llistes separades o candidatures unitàries- els barcelonins són molt conscients dels problemes de la seva ciutat. Però no n’hi ha prou només a encertar el diagnòstic. Cal disposar de solucions efectives i realistes, explicar als votants el veritable abast de l’acció pública i tenir la credibilitat que realment es farà allò a què ens hem compromès.

Aquest és el tema del meu darrer article a La Vanguardia:

LV_Economia_20180529_La_ciutat_mercaderia

“Barrejar la brossa per omplir-se les butxaques” (Viaempresa.cat, 3-5-17)

Viaempresa, 5-5-17

Per a tots els qui creiem que la preservació del medi ambient requereix -tot i que no només- que els ciutadans modifiquem de manera generalitzada alguns dels nostres hàbits i comportaments , resulten especialment punyent els fraus que amb poc temps de diferència s’han denunciat en la recollida i el tractament de la brossa a Badalona i Barcelona.  Un frau consistent a barrejar la brossa prèviament triada amb l’objecte d’encarir la factura que ha de pagar el respectiu ajuntament per tractar-la.

El problema, però, transcendeix el mateix  sector dels residus i abasta totes les obres i els serveis que es presten a compte de les administracions, començant pels serveis urbans. Podeu llegir la meva opinió sobre el tema en aquest article publicat al digital econòmic viaempresa.cat:

http://www.viaempresa.cat/ca/notices/2017/04/barrejar-la-brossa-per-omplir-se-les-butxaques-enric-llarch-25221.php

 

“Un dia sense cotxes. Un any sense criteris” (Viaempresa.cat, 23-9-16)

Ja ha passat el dia sense cotxes i malgrat els pronòstics alarmistes, Barcelona no s’ha col·lapsat més enllà de les retencions habituals de cada dia. Les alarmes han fet que alguns hagin matinat més del compte per estalviar-se embussos -les rondes van patir retencions abans de l’hora habitual- i d’altres han preferit ajornar el desplaçament a la ciutat per l’endemà o algun altre dia. Si fa o no fa , com quan hi ha anunciada una vaga de metro. Sobre un nou episodi de gesticulació del govern Colau, magnificat pels que se’n volen detractors, i les mesures que realment evitarien que circulessin tants cotxes a la ciutat tracta l’article que he publicat avui al digital Viaempresa.cat.

Un dia sense cotxes. Un any sense criteris (Viaempresa,cat, 23-8-16)

%d bloggers like this: