“Costos de la descarbonització” (Viaempresa.cat, 30-11-21)

En el moment de redactar aquest article, semblava que érem a punt de tancar amb un excel·lent el procés encetat amb l’anunciada marxa de Nissan. Ara, el candidat inicialment escollit per ocupar la factoria de la Zona França demana més ajudes. És a dir, assumir menys costos en l’operació.

Veurem com acaba tot i si tenim xinesos produint cotxes elèctrics o cal recuperar candidats inicialment descartats. En tot cas, una mostra més que la transició cap a una economia descarbonitzada és complexa. I costosa.

Costos de la descarbonització. Viaempresa.cat, 30-11-21

“La taxa Tarragó” (L’econòmic del PuntAvui, 12-1-20)

Taxa Tarragó

El comerç electrònic bat rècords de creixement any rere any, especialment en aquests dos mesos que s’inicien a finals de novembre, amb l’anomenat Black Friday. Si aquests percentatges de creixement al principi no semblaven rellevants perquè partíem de valors absoluts molt baixos, ara ja no és així. Estimacions recents calculen que el comerç electrònic representa ja el 20% de la despesa dels consumidors.

A casa nostra, a més, comerç electrònic és sinònim quasi absolut de repartiment a domicili (3/4 parts del total). Només  un 15% es recullen a la pròpia botiga o en un punt de recollida, molt per sota del que passa a França o Alemanya. L’impacte ambiental d’aquests processos de distribució i la competència deslleial que els especialistes -Amazon sobretot i, potser aviat, Alibaba- en el comerç electrònic exerceixen sobre el comerç a peu de carrer indiquen que és hora d’actuar fiscalment per reconduir aquests comportaments. Això és el que es proposa la Taxa Tarragó.

 

 

“La taxa Tarragó” L’econòmic del PuntAvui, 12-1-20

“Un Corredor Mediterrani per a una cursa de fons” (Viaempresa.cat, 20-9-19)

Corredor mediterrani

Amb aquest article, encetem una sèrie a Viaempresa.cat dedicada a les grans infraestructures pendents de realització a Catalunya sota el títol genèric de “Pròxima parada” . Probablement, l’objectiu d’aconseguir grans fites polítiques ha deixat en un segon terme tots els incompliments i discriminacions que pateix Catalunya per part del govern espanyol i sobre els que cal continuar treballant mentrestant.

Des d’un punt de vista independentista, és cert que l’adscripció sentimental cap a Espanya de bona part dels catalans va ser menysvalorada i aquesta és una de les causes principals per no assolir les majories necessàries per vèncer l’oposició antidemocràtica de l’Estat espanyol. Podem pensar que la consciència de la discriminació econòmica a què ens sotmet l’Estat espanyol, primer, i la indignació que genera la sentència de l’Estatut, després, ens han permès arribar fins on som ara, però que no tenen gaire més recorregut.

Potser sigui parcialment cert, però no fa gaire el CEO demanava qui creia que era el responsable del mal funcionament de rodalies i encara un terç dels enquestats deia que era la Generalitat de Catalunya. És a dir, coses que poden semblar òbvies de tan repetir-les encara no han arribat a molta gent, que viu en una bombolla mediàtica que els tergiversa el que passa realment al país.

Per tot plegat, hem de pensar que cal continuar insistint, explicant i avaluant. Sempre des de la perspectiva crítica que ens ha esmolat l’experiència de tantes obres públiques mal concebudes i pitjor gestionades i els darrers anys de crisi financera de les administracions públiques.

Per començar, parlem del Corredor Mediterrani:

Un Corredor Mediterrani per a una cursa de fons (Viaempresa.cat, 20-9-19)

Comissió Municipal sobre la connexió del tramvia per la Diagonal (31-1-18)

Doble carril bus a Granvia-Rocafort
El doble carril bus de la Granvia va des de la plaça d’Espanya fins a la plaça de la Universitat. Una alternativa ràpida, bona i fàcil a replicar a la Diagonal per millorar la funcionalitat dels autobusos i disminuir l’espai per al vehicle privat. I si cal, sentit únic als carrils centrals de la Diagonal d’entrada des del Llobregat.

El dia 31 de gener vaig tenir l’ocasió de participar en la sisena sessió de la Comissió de connectivitat per l’avinguda Diagonal -habitualment denominada del “tramvia per la Diagonal”-, convidat pel Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya. Aquesta sessió, penúltima sessió temàtica, portava per títol “Anàlisi cost-benefici i anàlisi multicriteri”. Hi han participat  també com a ponents Manuel Ulied (enginyer i soci director de MCrit), convidat del GM Socialista, i David Rojas (investigador d’ISGlobal ), convidat pel GM de Barcelona en Comú.  La sessió s’ha encetat amb la presentació per part del govern municipal d’un informe d’Anàlisi cost-benefici i anàlisi multicriteri. La sessió s’ha desenvolupat sota la presidència del regidor no adscrit Gerard Ardanuy.

A continuació reprodueixo el text de la meva exposició:

Comissió-tramvia-31-1-18

“Catalunya com França?” (LaVanguardia, 4-1-18)

Aprofitant el segon aniversari de l’acord del clima de París, Macron va celebrar abans de Nadal una nova cimera als afores de la capital francesa per combatre l’escalfament global. El One Planet Summit, organitzat amb la col·laboració del Banc Mundial i l’ONU, va tenir com a objectiu principal la recerca de nous mecanismes de finançament per impulsar la transició ecològica. França va aixecar la bandera de l’economia verda per liderar la lluita mundial contra el canvi climàtic després de la retirada dels Estats Units de Donald Trump de l’acord de París.

En aquesta ocasió, França, sempre tan admirada des de casa nostra per unes coses i criticada per unes altres, bé podria esdevenir un referent per Catalunya en matèria ambiental. Amb permís, o sense, d’Espanya, és clar. Aquest és el tema del primer article de l’any a La Vanguardia

20180104_LV_Economia_Catalunya com França

 

 

 

 

L’enllaç del tramvia per la Diagonal és una inversió no prioritària (La Vanguardia, 17-4-2016)

La implantació del tramvia per la Diagonal només eliminarà de la circulació 12.500 vehicles
i reduirà un 0,3% les emissions de CO2

Un tramvia no prioritari_LV_Diners_20160417 (2)

%d bloggers like this: