“Les elits barcelonines ja no tenen qui les estimi” (Viaempresa.cat, 21-6-22)

Els immediats processos electorals a moltes de les principals organitzacions empresarials mostren les dificultats que les elits barcelonines tenen per regenerar-se. Tant en termes de tipus i grandària d’empreses i sectors que representen, com d’edat i gènere dels seus representants, com de discurs.

Un discurs, es planyen, molt menys influent que abans. I és que aquestes elits semblen impermeables als canvis a la societat catalana i tenen dificultats per reconèixer la veritable naturalesa de l’Estat espanyol.

Les elits catalanes ja no tenen qui les estimi. Viaempresa.cat, 21-6-22)

“Catalunya com Àustria o Dinamarca… o com Baviera? (viaempresa.cat, 17-3-21)

Això de posar un model forà com a ideal al que procurar assemblar-nos ja ve del s. XVIII. Aquestes comparacions aspiracionals no són mai neutres i sempre porten implícites, no només un model econòmic i social, sinó un de polític.

En el marc de la insistència de les organitzacions empresarials perquè ens deixem de cabòries -o sigui, d’independència- i ens dediquem a potenciar l’economia catalana, la darrera proposta ve del més insigne dels nostres economistes, Andreu Mas-Colell: Baviera.

Vegem algunes coses que hi ha al darrere de Baviera i d’aquesta proposta feta a la premsa espanyola

Això sí, demanant que ens donin l’oportunitat d’esdevenir Baviera  per canviar (l’economia?) d’Espanya.

Catalunya com Àustria o Dinamarca… o com Baviera? Viaempresa.cat, 17-3-21

“Només serà competitiva la ciutat que tingui ben resolta la mobilitat” (Viaempresa, 3-7-20)

Mobilitat

El confinament i la pandèmia han tornat a posar a la taula el tema de la mobilitat i la necessitat de guanyar espai a l’automòbil privat en benefici dels vianants, de ciclistes i d’usuaris d’altres ginys per fer desplaçaments individuals.

Nissan ens ha mostrat de prop la fragilitat de la indústria automobilística a casa nostra i els perills d’anatemitzar l’automòbil convencional. I mentrestant, el transport públic, també anomenat col·lectiu, pateix les contradiccions dels riscos de contagi en espais tancats. Una equació difícil de resoldre de forma satisfactòria per a tothom i que ha estat objecte de debat per part d’un Cercle d’Economia que encara es llepa les ferides de la crisi de fa unes setmanes.

“Només serà competitiva la ciutat que tingui ben resolta la mobilitat”. Viaempresa.cat, 3-7-20

“El Prat: hub o no hub, és aquesta la qüestió? (Viaempresa.cat, 28-2-20)

hub

Les organitzacions empresarials volen tornar al debat sobre les infraestructures. Les unes per veure si ens oblidem d’altres debats i tornem al peix al cove. Les altres perquè cal tornar a remarcar la discriminació inversora i la ineficiència de l’Estat espanyol si volem afegir nous partidaris de la independència.

Entre el primer grup, el Cercle d’Economia fa un primer pas  programant a la seu de davant La Pedrera un seguit de debats, sempre en clau espanyola, amb els responsables dels diversos àmbits i empreses.

El primer, aquest dijous, ha estat Maurici Lucena, president d’AENA nomenat pel PSOE. Lucena va intentar superar les reclamacions històriques – recordem el famós acte de l’IESE del 2007- perquè l’aeroport es gestioni des de Catalunya. El Cercle era un lloc propici per fer-ho i centrà la seva exposició en si el Prat havia d’esdevenir un aeroport de connexió intercontinental o no.

Aquí en teniu la crònica:

“El Prat: hub o no hub, és aquesta la qüestió?” Viaempresa. cat, 28-2-20

“Quarta edició consecutiva del festival del Prat” (Viaempresa.cat, 30-7-19)

Quarta edició consecutiva

De tant repetir-se, correm el risc de donar-ho per inevitable, per descomptat. El caos estival a l’aeroport del Prat i amb Vueling, el seu operador més important, sempre pel mig, corre el risc d’esdevenir crònic. De moment, portem quatre anys consecutius de conflictes estivals.

Però és que la saturació de les instal·lacions aviat s’afegirà a les actuals deficiències de gestió de la gran majoria organitzacions i empreses que presten servei a l’aeroport de Barcelona. I tot plegat enmig del silenci absent de tots els que diuen preocupar-se per la decadència de Catalunya i la competitivitat de Barcelona

Quarta edició consecutiva del festival del Prat (Viaempresa.cat, 30-7-19)

 

 

“Retorn a la tercera via?” (Viaempresa.cat, 24-7-19)

retorn a la tercera via

Aquest dimecres 24 de juliol, el Cercle d’Economia celebra eleccions. Amb candidatura única, com és tradicional, això sí. El lobby empresarial més reconegut podria encetar un retorn cap a posicions més matisades després d’anar derivant cap a l’unionisme més descarnat en els darrers tres anys.

El president que avui s’escull, Javier Faus -a qui l’exsubdirector del Periódico arribà a descriure com a “disruptiu” fa pocs dies- ha esdevingut l’esperança dels moderats a una i altra banda del tauler polític. Faus té el mèrit d’haver esmenat la plana al president sortint, Juan José Brugera i al discurs que atorga al procés sobiranista tots els mals actuals i futurs de l’economia catalana mentre no gosa dir paraula de les responsabilitats de Madrid.

Veurem si aquestes primeres impressions es consoliden o al cap de no gaire passa el mateix que amb el Foment del Treball de Sánchez Llibre, que ha trobat en el cercador d’empreses i consum estratègic de l’ANC un nou atot independentista per envestir.envestir.

Retorn a la tercera via? ( Viaempresa.cat, 24-7-19)

 

“Antes roja que rota” (L’Econòmic del PuntAvui, 9-6-19)

Antes roja que rota 1

El serial dels pactes municipals, especialment a Barcelona, torna a posar en evidència la desorientació de les elits catalanes i barcelonines, on sembla que torna a imposar-se el vell adagi de José Calvo Sotelo -sí, aquell que tenia una plaça que després del franquisme es va rebatejar amb el nom de Francesc Macià i que ara un candidat volia substituir per Montserrat Caballé-: “España, antes roja que rota“. De fet ja ho va dir no fa gaire l’inefable exministre Margallo, que “un atac terrorista se supera, la dissolució d’Espanya és irreversible”.  Tan irreversible que, al llarg de la història, cap país del món, després d’independitzar-se, ha volgut tornar a formar part de l’estat d’origen.

I és que les elits catalanes, aquelles que van encoratjar el capità general de Catalunya a prendre el poder l’any 1929, aquelles que deu anys després van sospirar alleujades pel retorn a l’ordre establert que els oferien els militars revoltats a l’Àfrica, les que van créixer o van consolidar el seu poder a l’empara primer del franquisme i després del règim del 78, també ho tenen clar. I ara malden per bastir la darrera trinxera unionista a les institucions catalanes amb l’antiga icona antisistema que cerca desesperadament la supervivència política.

“Antes roja que rota” . L’econòmic del PuntAvui, 9-6-19

“Compensar els costos amb escreix” (L’econòmic del PuntAvui, 10-12-17)

Compensar els costos amb escreix. L'econòmic, 10-17-12

L’ofensiva per generar por a la situació econòmica i per aconseguir la inhibició de l’electorat independentista en les properes eleccions del dia 21 s’ha anat accentuant des de la celebració del referèndum de l’u d’octubre. Tot i que en els darrers dies hem conegut dades prou positives –augment de la producció industrial a l’octubre, increment de la matriculació de vehicles a l’octubre i al novembre, recuperació de les vendes en els comerços mitjans al novembre-, el missatge negatiu sobre l’impacte del procés polític sobre l’economia ha anat fent forat, com avui mateix ho constata una enquesta a La Vanguardia. Per tant, què hi ha de cert i què de propaganda en la informació alarmista de les darreres setmanes? Aquesta és la meva reflexió publicada aquest diumenge a L’econòmic del PuntAvui:

Compensar els costos amb escreix. L’econòmic del Punt Avui, 10-12-17

I si voleu ampliar la informació, us recomano  aquesta entrevista que ha publicat vilaweb.cat a Modest Guinjoan , president de la Comissió d’Economia del Col·legi d’Economistes, entitat que ha elaborat un ampli i sistematitzat  informe amb les darreres dades econòmiques disponibles.

%d bloggers like this: