“Les elits barcelonines ja no tenen qui les estimi” (Viaempresa.cat, 21-6-22)

Els immediats processos electorals a moltes de les principals organitzacions empresarials mostren les dificultats que les elits barcelonines tenen per regenerar-se. Tant en termes de tipus i grandària d’empreses i sectors que representen, com d’edat i gènere dels seus representants, com de discurs.

Un discurs, es planyen, molt menys influent que abans. I és que aquestes elits semblen impermeables als canvis a la societat catalana i tenen dificultats per reconèixer la veritable naturalesa de l’Estat espanyol.

Les elits catalanes ja no tenen qui les estimi. Viaempresa.cat, 21-6-22)

“1.750 M€ per a Catalunya” (La Vanguardia, 28-3-21)

Aquest divendres es va donar a conèixer el repartiment territorial de els tant anhelats ajuts directes a empreses i autònoms promesos per l’Estat, un migrats 7.000 M€ en total.

A Catalunya, amb el 19% del PIB, el 16% de la població i el 25% dels treballadors en ERTO, el govern espanyol li va assignar 983 M€, el 14 per cent del total. No calen més comentaris.

“1.750M€ per a Catalunya” (castellà). La Vanguardia, 28-3-21

“Les lliçons de Pimec” (L’econòmic del PuntAvui, 14-3-21)

El país, Catalunya, -encara que, com a conseqüència, també Espanya- continua en estat d’ebullició i les aigües somes de l’oasi català es remouen inquietes. Les organitzacions de la societat civil més vinculades a l’statu quo experimenten sotracs insòlits en aquests darrers 40 anys. En alguns casos, perquè no canviï res de substancial. Però qui sap si la profunditat en les transformacions de la nostra societat no acabaran fent que els protagonistes d’aquests canvis formals acabin anant més enllà del que preveien .

Les lliçons de Pimec. L’econòmic del PuntAvui,14-3-21

“La vinyeta per circular a les autopistes serà inevitable” (Viaempresa.cat, 27-7-20)

Malgrat les promeses, tot fa pensar que l’acord financer europeu i els 140.000M€ entre  subvencions i préstecs aconseguits pel govern espanyol, tenen unes contrapartides evidents en termes de fiscalitat i de política econòmica en general.

El primer que ha faltat a les seves promeses ha estat el ministre Ábalos, que ja s’ha autodesmentit obrint la porta a l’allargament de les concessions a les autopistes.  Així que sembla inevitable que en el termini d’un any s’implanti la vinyeta per circular per les autopistes.

“La vinyeta per circular a les autopistes serà inevitable. Viaempresa.cat, 27-7-20

Aeroport del Prat, la gallina dels ous d’or a punt de quedar escanyada (viaempresa.cat, 5 i 6-2-2020)

 

El Prat i el conjunt del sistema aeroportuari català pateix de mancances similars a les de la resta de les nostres infraestructures que depenen de l’Estat: manca de recursos en inversions i en funcionament i una gestió distant i poc  operativa, que prima per damunt de tot els interessos de Madrid i del seu aeroport.

Amb el dinamisme de la ciutat i del país i el bon treball de la societat civil  captant noves rutes de llarg abast, l’activitat al Prat creix de forma intensa i continuada. Aquest fet, combinat amb la manca d’inversions i de despeses de funcionament, fa que l’aeroport barceloní generi el 55% dels beneficis d’AENA. Però la gallina dels ous d’or corre el risc de morir escanyada pel seu propi èxit i perquè no disposa d’una direcció que posi els interessos de l’aeroport i dels catalans per damunt de qualsevol altra consideració.

Aquests són els dos articles sobre el tema que publico a viaempresa.cat:

El Prat, un aeroport amb plom a les ales (1). Viaempresa.cat, 5-2-2020

Girona i Reus, fins a 20 milions més de passatgers (i 2). Viaempresa.cat, 6-2-2020

“Empresaris” (L’econòmic del PuntAvui, 10-11-19)

Tot sembla indicar que s’estan produint moviments de fons dins l’empresariat català i les seves organitzacions més representatives. La victòria inesperada de la candidatura netament independentista a la Cambra de Comerç de  Barcelona va significar el primer toc d’atenció a les elits que tradicionalment han monopolitzat la veu pública dels empresaris. Ara, van acumulant-se senyals de distensió -sovint en forma de ziga-zaga -en l’enfrontament ferotge amb les pretensions sobiranistes d’una part creixent dels catalans. I és que si hi ha un principi bàsic en la pràctica empresarial és el de l’adaptació a una realitat sempre canviant, encara que la gran majoria sigui refractària a la incertesa que genera tot canvi.

Empresaris. L’econòmic del PuntAvui, 10-11-19

“Antes roja que rota” (L’Econòmic del PuntAvui, 9-6-19)

El serial dels pactes municipals, especialment a Barcelona, torna a posar en evidència la desorientació de les elits catalanes i barcelonines, on sembla que torna a imposar-se el vell adagi de José Calvo Sotelo -sí, aquell que tenia una plaça que després del franquisme es va rebatejar amb el nom de Francesc Macià i que ara un candidat volia substituir per Montserrat Caballé-: “España, antes roja que rota“. De fet ja ho va dir no fa gaire l’inefable exministre Margallo, que “un atac terrorista se supera, la dissolució d’Espanya és irreversible”.  Tan irreversible que, al llarg de la història, cap país del món, després d’independitzar-se, ha volgut tornar a formar part de l’estat d’origen.

I és que les elits catalanes, aquelles que van encoratjar el capità general de Catalunya a prendre el poder l’any 1929, aquelles que deu anys després van sospirar alleujades pel retorn a l’ordre establert que els oferien els militars revoltats a l’Àfrica, les que van créixer o van consolidar el seu poder a l’empara primer del franquisme i després del règim del 78, també ho tenen clar. I ara malden per bastir la darrera trinxera unionista a les institucions catalanes amb l’antiga icona antisistema que cerca desesperadament la supervivència política.

“Antes roja que rota” . L’econòmic del PuntAvui, 9-6-19