Les anades i vingudes de la banca internacional durant les darreres setmanes ens haurien de recordar l’hegemonia que ha assolit el sistema financer -molt més enllà de la banca- en l’economia mundial. Els riscos que comporta aquesta hegemonia per al conjunt de l’economia productiva mundial i les limitacions de les eines de què disposen els grans bancs centrals per ordenar i estabilitzar el sistema.
Per una vegada, sembla que la metereologia derivada del canvi climàtic juga al nostre favor. Almenys de moment. Podria ser la calma abans de la tempesta o que la tempesta fos més feble i passatgera. De moment, preguem perquè el nostre hivern i el de tota Europa sigui suau. Bones festes!
Tothom dóna per fet que ben aviat s’acabarà l’època de les facilitats monetàries i s’apujaran els tipus d’interès. Però des d’Europa continuen preveient que les tensions inflacionistes amainaran en els propers mesos.
Mentrestant, el cigne negre que ve d’Ucraïna s’acosta cada cop més i pot desbaratar les previsions d’uns i altres.
Ucraïna i els tipus d’interès. L’Econòmic. El PuntAvui, 13-2-22
El setmanari The Economist ha analitzat l’impacte d’aquests dos anys de pandèmia a 23 economies mundials. El balanç per a Espanya és nefast: la darrera de les vint-i-tres. Tant en termes d’evolució del PIB, com de la renda per càpita, com del nivell d’endeutament Espanya ocupa la darrera posició. Només en termes de captació d’inversió estrangera, el Regne Unit del Brexit salva Espanya del fanalet roig.
No és estrany, doncs, que l’economia espanyola sigui una de les preferides a l’hora de donar consells per sortir d’una situació que no és nova, sinó que fa dècades que dura. Però els consells, quasi sempre de caire liberal, no van mai al fons dels problemes que arrossega el Regne d’Espanya en matèria econòmica.
Per cert, les economies que encapçalen la llista de les 23 analitzades són, en aquest odre: Dinamarca (5,8 milions d’habitants), Eslovènia (2,1), Suècia (10,3) Noruega (5,4), Xile (19,1) i Irlanda (5,0)
Enric Llarch 