“Caixabank: Persona a persona” (Viaempresa, 26-4-2021)

No per esperat, resulta menys preocupant l’ERO que projecta el nou Caixabank. Pel mig, s’hi dirimeix com quedaran els serveis centrals de la nova entitat, si escorats cap a Barcelona o cap a Madrid. Abans de la fusió, Caixabank ja tenia un bon gruix de l’staff a Madrid, a prop del poder regulador -Banc d’Espanya, Ministeri d’Economia- i del principat mercat de capitals espanyol -borsa i tota mena d’actors vinculats a la inversió financera estrangera. En total, l’anterior Caixabank disposava de més d’un terç de treballadors dels serveis centrals a Madrid.

Bankia, al contrari, no disposava d’aquesta mena de personal fora de Madrid, tot i que bona part del seu volum provenia de l’absorció de caixes d’estalvis valencianes. Fonts oficials es limiten a dir que tot dependrà del tipus de personal que s’aculli al programa de baixes incentivades, la qual cosa és òbviament falsa i pretén dotar d’un aleatorietat i d’una neutralitat a la decisió que és evident que no existeix.

Veurem com acaba tot, però segur que en aquesta bugada, hi perdem més d’un llençol

Caixabank: “Persona a persona”. Viaempresa.cat, 26-4-21

 

 

“És viable un Banc Sabadell independent?” (Viaempresa.cat, 30-11-20)

El Sabadell s’ha fet enrere en un procés d’absorció que grinyolava des del començament. Ara vol continuar sol, però haurà de fer passos importants per aconseguir-ho. Algunes bones intencions ja s’han manifestat. Però caldrà reorientar la forma en què ha crescut en tots aquests darrers anys perquè la chicken run, o cursa de pollastre escapçat, que ha seguit fins ara l’ha dut fins a la vora de l’abisme.

És viable un Banc Sabadell independent? Viaempresa.cat, 30-11-20

Un Sabadell de tragèdia grega: “El curtterminisme financer s’imposa a la racionalitat estratègica” (viaempresa.cat, 17-11-20)

Des de l’anunci de l’absorció de Bankia per Caixabank, tothom sabia que el pròxim seria el Banc Sabadell. Malgrat la cursa desesperada per esdevenir prou gran per entrar a formar part dels selecte grup dels que són massa grans per deixar-los caure, tothom sabia que el Sabadell era a primera línia per ser absorbit i així es reflectia en una cotització borsària desastrosa. Un caramel massa assequible per deixar-lo escapar. Els del BS avui mateix encara s’hi resistien, però sembla que malgrat la seva cursa desaforada no podran escapar al seu destí.

Sabadell; curtterminisme financer davant racionalitat estratègica. Viaempresa.cat, 17-11-20

Qui manarà al nou Caixabank? Serà bo o dolent per a l’economia catalana? (Viaempresa.cat, 17 i 18-9-20)

Caixabank no s’ha convertit en Caixabankia. Un indici favorable però només orientatiu a curt termini sobre qui hi acabarà manant. Accionistes i directius signen una assegurança de vida per al seu futur i el nucli empresarial que ha manat Catalunya des de la Diagonal durant els darrers quaranta anys sembla haver assolit l’objectiu de ser capdavanters a Espanya. Però les coses han canviat i els bancs cada cop són, i seran, menys importants per a famílies i empreses.

Aquests dos articles a Viaempresa.cat intenten respondre les preguntes més punyents que ha suscitat el nou moviment bancari.

Caixabank(ia) 1, fusió o absorció? Qui manarà? Viaempresa,cat 17-9-20

Caixabank(ia) 2, què passa amb Catalunya? Viaempresa.cat, 18-9-20

Crisi? Quina crisi? (viaempresa.cat, 12-8-20)

Quina crisi

Crisis, what crisis? Al 1979, el diari The Sun feia servir el títol de l’àlbum que Supertramp havia publicat quatre anys abans per encapçalar una de les seves portades cridaneres. The Sun es queixava que el primer ministre laborista, James (Jim) Callaghan, donava la culpa a la premsa dels conflictes al món laboral i als transports britànics. Aquell any hi hauria eleccions generals a la Gran Bretanya i Margaret Thatcher accediria al poder i encetaria una nova era.

La portada del disc de Supertramp del 1975 mostrava la foto en color d’un home en banyador que estava assegut en una cadira de platja sota un para-sol, mentre al seu darrere apareixia un paisatge industrial desolador en blanc i negre.

Com aleshores, la crisi no és igual per tothom, perquè sempre n’hi ha alguns que hi guanyen i molts que hi perden. Aquest és el tema del meu article a viaempresa.cat

Crisi? Quina crisi? (Viampresa.cat, 12-8-20)

“El sistema financer a la república catalana” (L’econòmic, 11-12-16)

La desaparició del sistema català de caixes d’estalvis, la concentració bancària i els greus problemes de finançament amb què s’han trobat durant els darrers anys les nostres empreses petites i mitjanes ens obliguen a plantejar-nos quin sistema financer ens convé i hem d’impulsar quan disposem dels instruments que ens atorga un estat independent. Aquest és el tema que tracta l’article que he publicat a L’econòmic del PuntAvui aquest diumenge, 11 de desembre, titulat El sistema financer a la república catalana i que podeu consultar en el següent enllaç:

El sistema financer a la república catalana. L’econòmic, 11-12-16

%d bloggers like this: