“Sempre està bé que s’acabi” (Diners. La Vanguardia, 12-9-21)

Fa tot just 12 dies, però sembla que faci una eternitat. L’aixecament dels peatges a les principals autopistes catalanes és un fet d’enorme transcendència, tant per a la butxaca de molts com, a mitjà termini, per a la configuració i la competitivitat del territori.

Hi ha aixafaguitarres que ara s’exclamen que diuen que ara pagarem tots i fins ara només pagaven els que les feien servir. Primer, perquè aquest tots són tots els espanyols que, en la seva gran majoria han utilitzat vies d’alta capacitat de forma gratuïta des de fa dècades que, aquestes sí, sortien de la butxaca de tots els catalans. Però el més important és que ara o més endavant, només pagarem -sigui a través d’impostos, de vinyetes o de peatges intel·ligents- pels costos de manteniment de la xarxa i no per engrossir els beneficis de la concessionària, sigui en mans del grup Caixa o de Florentino Pérez i els seus amics italians, tan ben representats per l’insigne Duran i Lleida.

Per tot plegat, sempre està bé que s’aixequin les barreres dels peatges. Perquè a casa nostra vol dir que s’acabi un espoli.

Sempre està bé que s’acabi. Diners. La Vanguardia, 12-9-21

Si no podeu accedir a La Vanguardia, podeu mirar de llegir-ho aquí:

“Un país sense peatges” (La Vanguardia, 18-8-19)

Un país sense peatges 1

Encara n’hi ha molts que no s’ho acaben de creure, de tan endins que tenim assumit que el nostre territori està sotmès al malefici dels peatges. En els pròxims dos anys, s’extingiran  les concessions de la gran majoria de peatges a Catalunya. S’obren molts debats, el principal dels quals és com fem sostenible el manteniment d’aquestes vies de gran capacitat i elevats costos de manteniment. A finals de juliol un Grup de Treball al Parlament consensuava criteris de futur a l’espera del vistiplau del govern espanyol, que encara és de qui depenen tots aquests trams.

Mentrestant, el gran beneficiari dels peatges en les darreres dècades, el grup Caixa, s’ha venut per una bona picossada Abertis, l’empresa explotadora. Feia temps que Abertis intentava diversificar el seu negoci, amb noves concessions internacionals -i alguna radial a Madrid- i l’entrada en altres sectors, com la gestió d’aeroports. Però els trams catalans de les autopistes que explotava eren el seu gran negoci. Amortitzades de fa molts anys, li reportaven el 45% dels beneficis totals. El grup de la Caixa, necessitat d’apuntalar el seu negoci principal, ha fet calaix d’una empresa que en els propers anys ja no disposarà dels suculent negoci dels peatges catalans.

Abertis, com totes les vinculades al grup Caixa, va traslladar la seu a l’octubre del 2017. Però en realitat, va deixar de ser una empresa catalana quan la van comprar l’ACS de Florentino Pérez i la família Benetton -representada a l’Estat espanyol pel despatx de  Duran i Lleida. Ara veurem quant de temps mantenen les oficines centrals a les seus de Pedralbes i de la Zona Franca que ocupen aquests serveis centrals.

Hem parlat en d’altres ocasions sobre la problemàtica dels peatges. Però el tema específic de l’article d’aquest diumenge a La Vanguardia és quin impacte tindrà en el país l’alliberament dels peatges i com hem de gestionar la situació que en resulti.

Un país sense peatges. La Vanguardia, 18-8-19

 

 

“Dels peatges a la mobilitat” (La Vanguardia, 24-12-18)

20181224_130228a

La discriminació que hem patit a Catalunya en inversions de l’Estat es va traduir, entre altres coses, en unes vies d’alta capacitat farcides de peatges que a gran part de l’Estat eren quasi inexistents. Per això, durant molt de temps, ha estat àmpliament compartida la demanda d’alliberar-nos d’aquests dogals.

Ara que les concessions a les empreses explotadores començaran a caducar massivament és l’ocasió no només de plantejar-nos com financem el manteniment d’aquestes vies, sinó  d’abordar de forma global la mobilitat en tots els seus vessants. Una mobilitat eficient i que no discrimini territoris ni persones. Una mobilitat sostenible econòmicament i ambientalment i que abasti tots els modes de transport i de modalitats individuals i col.lectives.

Aquest és el tema que tracto en aquest article a La Vanguardia:

Dels peatges a la mobilitat. La Vanguardia, 24-12-18

“Un altre Consell de Ministres a Pedralbes? (L’econòmic del PuntAvui, 9-9-18)

L'econòmic . Un altre... (9-9-18, fragment)

Quan Pedro Sánchez ens va anunciar fa uns dies que, com a graciosa concessió, celebraria un Consell de Ministres a Barcelona, no vam poder estar-nos de recordar els vuit o nou que Franco va celebrar a Pedralbes.

Com Sánchez, el dictador també volia demostrar que s’ocupava dels problemes quotidians dels catalans i, de tant en tant, organitzava una excursió per reunir-se en aquell palau que els Güell van construir, en una de les seves finques, perquè l’Alfons XIII disposés d’una residència reial. A veure si així es deixava veure més per Barcelona . L’escenificació incloïa, és clar, grandiloqüents acords i  vagues promeses que mai no s’acabaven de complir. Una música que ens sona molt actual.

Tant de bo  d’aquí un any haguem de rectificar -com, malauradament, no vam poder fer-ho amb els darrers anuncis de Rajoy-, però molt hem de témer que els aparells de l’Estat continuaran impedint qualsevol concessió real a Catalunya, per molt bones intencions que tingui i molts desplegaments mediàtics que vulgui fer el president espanyol.

I si volen fer realment alguna cosa pels interessos dels catalans, en aquest article a L’econòmic del PuntAvui els poso alguns exemples pel que fa a la xarxa viària.

“Un altre Consell de Ministres a Pedralbes?” L’econòmic del PuntAvui, 9-9-18

 

“El futur dels peatges” (La Vanguardia, 21-9-16)

La interminable història dels peatges podria estar a punt d’acabar amb la pròxima finalització de les concessions. Serà realment així o haurem de continuar pagant d’una forma o altra? Sobre aquesta qüestió tracta l’article publicat a La Vanguardia, El futur dels peatges

20160921_el-futur-dels-peatges_la-vanguardia

%d bloggers like this: