“API Colau” (Diners. La Vanguardia, 2-5-21)

Fa temps que arrosseguem el problema dels locals buits. Sobretot a les ciutats del cinturó metropolità. Ara li ha tocat a Barcelona, que disposava d’una oferta de comerços, restauració i altres serveis personals dimensionada per atendre no només el consum local, sinó els visitants forans i els turistes. La caiguda dels visitants afegida a l’augment de la compra no presencial i, la ja més estructural, competència de les grans superfícies, ha provocat un augment espectacular de locals tancats.

Als propietaris els costa sovint rebaixar els lloguers, malgrat les mesures legals que pretenen adaptar-los a l’evolució de la conjuntura. Això passa especialment amb els grans tenidors, els propietaris dels centres comercials. N’és un exemple paradigmàtic AENA, i els lloguers que es nega a rebaixar de totes passades a l’aeroport del Prat.

El problema dels lloguers, com veiem és molt complex i forma part d’una dinàmica econòmica i comercial molt més àmplia. És més que dubtós que la iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona de comprar uns quants locals per llogar-los a preus favorables serveixi per si sola per a gaire res.

En parlo a l’article d’aquest diumenge al suplement econòmic Diners, de La Vanguardia

API Colau (versió castellana). La Vanguardia, 2-5-21

“La taxa sobre l’última milla” (La Vanguardia, 16-8-20)

Última milla

Si heu fet alguna compra per internet durant aquesta pandèmia, heu pagat un import addicional per la tramesa o ja estava inclosa en el preu general? Us han proposat de recollir-la en un centre de distribució pròxim a casa vostra o no? Si és així, l’import de la tramesa era gratuït o sortia més econòmic o no?

Segurament, en la majoria de les ocasions les respostes seran negatives. Per això només el 15 per cent de les trameses es recollien, abans de la pandèmia en un centre de distribució. Aquests darrers mesos probablement, el percentatge haurà estat força inferior.

Reprenc el tema de la taxa de l’última milla perquè sembla que l’Ajuntament de Barcelona s’ho està plantejant seriosament. El meu article d’aquest diumenge a La Vanguardia acompanya un interessant informe, signat per Mayte Gutiérrez en què explica que les grans operadores refien el seu èxit al comerç en línia.

La taxa de l’última milla. La Vanguardia, 16-8-20

“Més que una Cambra” (Viaempresa.cat, 30-4-19)

Més que una cambraDijous comença el període de votacions en les esperades eleccions a les cambres de comerç catalanes, període que s’allargarà fins al dia vuit. L’efervescència ciutadana, tant a nivell polític com social, que estem vivint aquests darrers anys, s’ha traslladat també a aquestes organitzacions empresarials d’interès públic. En un àmbit tradicionalment d’aigües manses -sinó estancades- es produeix una competència entre candidatures pràcticament insòlita, que demostra que la voluntat de posar al dia totes les formes d’organització i de representació està arribant a tots els racons de la nostra societat.

En aquest article a viaempresa.cat parlo sobretot de la Cambra de Barcelona, la veritable clau de volta del sistema, de la seva trajectòria recent i dels reptes que ha d’afrontar per modernitzar-se i donar respostes adequades a les necessitats del seu teixit empresarial. Reptes sobre els que. en molts casos, totes les candidatures han passat de puntetes.

Més que una cambra. Viaempresa.cat. 30-4-19

“La batalla per Barcelona” (Viaempresa.cat, 29-10-18)

La batalla per Barcelona

La transcendència i la gravetat del moment polític i el qüestionament general de la tasca d’Ada Colau al davant de l’alcaldia han provocat que aquesta vegada l’horitzó de les eleccions municipals i la lluita per la batllia de Barcelona hagin aflorat amb molta més anticipació que en anteriors ocasions.

Les eleccions municipals sempre tenen un vessant estrictament local i un altre de general. Aquest darrer pesa més com més gran i més importància política té el municipi. Barcelona n’és l’exemple més evident i hi ha el risc  que uns i altres, pendents del combat polític general, deixin massa en segon terme els problemes de la ciutat i les inquietuds dels barcelonins.

En aquest article a Viaempresa.cat  intento identificar-ne els principals i apunto alguns criteris per abordar-los.

“La batalla per Barcelona” (Viaempresa.cat, 29-10-18)

 

 

“Manters i sense sostre”. Polítiques socials metropolitanes (La Vanguardia, 20-8-17)

Manters i sense sostre (2)

Els economistes sovint passem de puntetes en això de les polítiques socials. No sabem massa com posar-nos-hi i com integrar-les en el relat econòmic. Potser per això mateix, les polítiques socials s’implementen més en termes de solidaritat o de bona fe que amb paràmetres d’eficiència que també, encara que no només, han de ser econòmics.

A la ciutat real, que és la ciutat metropolitana, tampoc no hi caben polítiques de campanar si es volen aconseguir resultats efectius en l’acció municipal en serveis socials. Aquest és el tema del meu article a La Vanguardia:

Manters i sensesostre. La Vanguardia, 20-8-18

 

“La ciutat mercaderia”. La Vanguardia, 29-5-18

Sense títol

Mentre la major part de les forces polítiques juguen al pòquer -Barcelona/Catalunya, eix nacional/eix social, llistes separades o candidatures unitàries- els barcelonins són molt conscients dels problemes de la seva ciutat. Però no n’hi ha prou només a encertar el diagnòstic. Cal disposar de solucions efectives i realistes, explicar als votants el veritable abast de l’acció pública i tenir la credibilitat que realment es farà allò a què ens hem compromès.

Aquest és el tema del meu darrer article a La Vanguardia:

LV_Economia_20180529_La_ciutat_mercaderia

“Els residus d’Europa” (viaempresa.cat, 18-4-18)

viaempresa, 18-4-18

La recollida selectiva està estancada. L’Ajuntament de Barcelona fa volar coloms amb la nova contracta de recollida de brossa per al 2019. Mentrestant, el Parlament d’Estrasburg, conscient que la recollida de residus no millora prou a Europa i que encara hi ha països molt més endarrerits que el nostre, aprova directives i fixa terminis i percentatges. Sembla que després d’uns llargs mesos de punt mort després dels acords de París sobre el canvi climàtic de finals del 2015, es reprenen els esforços per avançar cap a una economia més verda i sostenible. Fins i tot el Constitucional s’apunta a la festa i aixeca la suspensió a la Llei Catalana del Canvi Climàtic.

De tot plegat en parlo en aquest article a viaempresa.cat:

Els residus d’Europa. Viaempresa.cat, 18-4-18

“Creueristes” (La Vanguardia, 13-2-18)

Creueristes (fragment)

El dels creueristes és un fenomen tan nou a casa nostra que el corrector automàtic encara rebutja el neologisme. Per això mateix i com tots els fenòmens nous que es desenvolupen sobtadament, les administracions tenen dificultats per saber com administrar-lo i com fer compatibles els legítims interessos particulars dels qui el promouen amb l’interès general de l’economia i la societat.

A casa nostra, a l’expansió mundial i  -molt especialment al Mediterrani- dels darrers anys, cal afegir-hi la proactivitat del Port de Barcelona per captar aquest tràfic, que ha dut a convertir la ciutat en la primera destinació europea en aquest àmbit. Els creueristes generen importants beneficis turístics, especialment en els ports que com Barcelona són origen i/o destinació dels circuits marítims. Es tracta d’un visitant de nivell mitjà-alt, que sovint pernocta un, dos o tres dies abans o després del viatge a la ciutat base.

Tanmateix, hi ha un segment important d’aquests creueristes que només fan una visita d’hores a la ciutat, sigui perquè només hi fan escala o sigui perquè arriben o se’n tornen ràpidament a casa seva. En aquest sentit són equiparables als visitants de dia que des de qualsevol hotel de la costa arriben a fer una visita d’unes hores a la ciutat, a vegades tan sols a indrets o a espectacles, com les fonts de Montjuïc, on no efectuen cap despesa. Són, en l’argot del sector, els excursionistes. Uns excursionistes a qui sovint els hotelers de la ciutat acusen dels fenòmens de massificació turística, agreujats perquè es desplacen en grup i en autocar per la ciutat.

De dos dels darrers episodis a propòsits dels creueristes a casa nostra, en parlo en aquest article a La Vanguardia:

Creueristes. La Vanguardia, 13-2-18

 

 

%d bloggers like this: