Aeroport: el caixa o faixa s’imposa al “win-win” (Viaempresa.cat, 14-9-21)

Si no hi ha cap sorpresa d’última hora -aquest dimecres, per exemple-, sembla que la carpeta de l’ampliació del Prat s’ha tancat per una bona temporada. Mentrestant, el de Barcelona ja torna a ser el segon aeroport de l’Estat -havia estat superat pel de Palma de Mallorca durant els mesos centrals de la pandèmia- i avança a marxes forçades cap als nivell d’utilització previs a la covid.

Tanmateix, amb el capteniment d’uns i altres en tot aquest afer no sembla probable que pugui arribar-se a cap acord prou sòlid i durador. Si és així, serà la responsabilitat del govern de Catalunya trobar els mecanismes perquè els aspectes positius que anaven associats al projecte d’ampliació no es quedin en paper mullat un cop més. El país verd, feminista i democràtic pel que malda el seu President ha de ser, primer de tot, un país pròsper i capaç de generar riquesa per poder beneficiar-ne el conjunt de la societat.

Aeroport: el caixa o faixa s’imposa al “win-win” (viaempresa.cat, 14-0-21

“Un aeroport al servei dels interessos generals”. ARA, 17-8-21

Continua el debat sobre l’ampliació de l’aeroport. Alguns elements afegits a les tesis que he defensat des de La Vanguardia i des de viaempresa.cat fins ara. 

Un aeroport al servei dels interessos generals de Catalunya. ARA, 17-8-21

“Nou respostes per a l’ampliació del Prat (II)” (viaempresa.cat, 12-8-21)

Segon i últim lliurament de preguntes i respostes sobre l’ampliació del Prat.

Nou respostes per a l’ampliació del Prat (2a part). Viaempresa.cat, 12-7-21

“Nou respostes per a l’ampliació del Prat (I)” (viaempresa.cat, 10-8-21)

L’acord inicial per a l’ampliació de l’aeroport del Prat, fet públic la tarda d’un dos d’agost, s’ha convertit en el serp informativa d’aquest inici de vacances. Els múltiples elements polítics, econòmics, ambientals i simbòlics de la pretesa ampliació han afavorit un debat que aquests darrers dies s’han convertit quasi bé en un monòleg dels contraris a l’ampliació.

És una llàstima que els partidaris -amb totes les patronals i entitats empresarials al capdavant, inclòs la Cambra de Comerç- hagin fet mutis un cop assolits, aparentment els seus objectius. La insòlita mobilització que protagonitzaren fa uns mesos és una de les causes profundes del rebuig expressat aquests dies.

Tot plegat requereix d’un debat més asserenat i més equilibrat. En aquesta sèrie de dos articles que publica viaempresa he procurat fer una petita contribució en forma de preguntes i respostes. Diuen que un gran artista va menysprear els ordinadors perquè només sabien respondre preguntes.

“Qui pregunta ja respon”, deia Raimon. I hi afegia: “Qui respon també pregunta”

Nou respostes per a l’ampliació del Prat. Viaempresa.cat, 10-8-21

“De la fàbrica de maons a l’Hermitage” (Viaempresa. cat, 15-6-21)

“La fàbrica de turistes” és el suggeridor i oportú panorama que Ramon Aymerich fa del turisme a Catalunya. El llibre ha aparegut enmig de l’apaivagament del debat sobre el turisme a casa nostra. Tanmateix, la pandèmia pot emmascarar els problemes, però difícilment els soluciona per si sola.

Ara mateix tenim sobre la taula l’allargament de les pistes del Prat, l’obertura del comerç els diumenges i festius de l’estiu vinent i el serial de la franquícia de l’Hermitage. La lectura del llibre de Ramon Aymerich ens pot donar algunes pistes sobre com abordar-los.

De la fàbrica de maons a l’Hermitage. Viaempresa,cat, 15-6-21

“Caixa o faixa d’Aena” (Diners. La Vanguardia, 23-5-21)

A Aena li han entrat les presses. Potser és que frisa per posar en valor els terrenys que té al voltant de l’aeroport per desenvolupar-hi les oficines i serveis de l’anomenada ciutat aeroportuària. Per això vol que s’aprovi ràpidament el seu projecte d’ampliació de la pista banda mar, que té importants afectacions en l’espai natural de La Ricarda.

La darrera paraula, però, la tindrà Europa, si accepta o no un canvi de cromos en forma de creació d’una nova zona naturalitzada que substitueixi la que quedaria afectada. El problema és que arran de la darrera ampliació, fa 15 anys, AENA ja es va comprometre a fer una operació d’aquest tipus i encara no l’ha realitzat. Credibilitat tendent a zero.

Mentrestant, pressiona la societat i les institucions catalanes perquè acceptin un tot o res. I aquí, s’hi inclou la denominada terminal satèl·lit que hauria de descongestionar unes terminals que el 2019 ja eren a prop de la saturació.

Mentrestant, Foment del Treball, amb l’inefable Sánchez Llibre al capdavant, ha vist una ocasió per guanyar protagonisme i ha anunciat un acte reivindicatiu per reclamar que es faci efectiva l’ampliació tal i com la vol Aena. Recorden sense dubte el famós acte celebrat el 2014, quan es va reclamar que la gestió de l’aeroport passés a mans de Catalunya. La gran diferència és que aleshores reclamaven a Madrid -amb un èxit perfectament descriptible- i ara pretenen pressionar Generalitat i Ajuntament perquè es pleguin als interessos d’una Aena que ara està parcialment privatitzada, però on continuen manant els de sempre.

Diners, pàg. 8. Caixa o faixa d’Aena. La Vanguardia, 23-5-21

Si no teniu accés a La Vanguardia, podeu llegir l’article en la imatge següent:

 

“El Prat: hub o no hub, és aquesta la qüestió? (Viaempresa.cat, 28-2-20)

hub

Les organitzacions empresarials volen tornar al debat sobre les infraestructures. Les unes per veure si ens oblidem d’altres debats i tornem al peix al cove. Les altres perquè cal tornar a remarcar la discriminació inversora i la ineficiència de l’Estat espanyol si volem afegir nous partidaris de la independència.

Entre el primer grup, el Cercle d’Economia fa un primer pas  programant a la seu de davant La Pedrera un seguit de debats, sempre en clau espanyola, amb els responsables dels diversos àmbits i empreses.

El primer, aquest dijous, ha estat Maurici Lucena, president d’AENA nomenat pel PSOE. Lucena va intentar superar les reclamacions històriques – recordem el famós acte de l’IESE del 2007- perquè l’aeroport es gestioni des de Catalunya. El Cercle era un lloc propici per fer-ho i centrà la seva exposició en si el Prat havia d’esdevenir un aeroport de connexió intercontinental o no.

Aquí en teniu la crònica:

“El Prat: hub o no hub, és aquesta la qüestió?” Viaempresa. cat, 28-2-20

Aeroport del Prat, la gallina dels ous d’or a punt de quedar escanyada (viaempresa.cat, 5 i 6-2-2020)

 

El Prat

El Prat i el conjunt del sistema aeroportuari català pateix de mancances similars a les de la resta de les nostres infraestructures que depenen de l’Estat: manca de recursos en inversions i en funcionament i una gestió distant i poc  operativa, que prima per damunt de tot els interessos de Madrid i del seu aeroport.

Amb el dinamisme de la ciutat i del país i el bon treball de la societat civil  captant noves rutes de llarg abast, l’activitat al Prat creix de forma intensa i continuada. Aquest fet, combinat amb la manca d’inversions i de despeses de funcionament, fa que l’aeroport barceloní generi el 55% dels beneficis d’AENA. Però la gallina dels ous d’or corre el risc de morir escanyada pel seu propi èxit i perquè no disposa d’una direcció que posi els interessos de l’aeroport i dels catalans per damunt de qualsevol altra consideració.

Aquests són els dos articles sobre el tema que publico a viaempresa.cat:

El Prat, un aeroport amb plom a les ales (1). Viaempresa.cat, 5-2-2020

Girona i Reus, fins a 20 milions més de passatgers (i 2). Viaempresa.cat, 6-2-2020

Aeroport2

“Què hem de fer amb Vueling?” (Viaempresa.cat,7-9-18)

viaempresa, 7-9-18

Quan des de viaempresa.cat em van demanar que escrigués alguna cosa sobre Vueling, vaig recuperar un apunt en aquest mateix bloc de fa més de dos anys, Vueling i la cobdícia. Vaig comprovar que, malauradament, continuava sent vigent, tot i que ara sabem amb una mica més de detall de quina forma l’operativa de la companyia la situa, a la més mínima, al caire de l’abisme.

Potser ara toca reflexionar sobre com hem de protegir-nos del comportament abusiu, per cobdiciós, de la companyia. Els bons serveis que all llarg de la seva trajectòria ha proporcionat a Barcelona i al seu aeroport no poden fer-nos perdre de vista que, ara com ara, el comportament de Vueling representa una de les principals amenaces per al futur del turisme a Barcelona i a tot Catalunya.

“Què hem de fer amb Vueling?” (viaempresa.cat, 7-9-18)

%d bloggers like this: