“Un aeroport al servei dels interessos generals”. ARA, 17-8-21

Continua el debat sobre l’ampliació de l’aeroport. Alguns elements afegits a les tesis que he defensat des de La Vanguardia i des de viaempresa.cat fins ara. 

Un aeroport al servei dels interessos generals de Catalunya. ARA, 17-8-21

“Nou respostes per a l’ampliació del Prat (II)” (viaempresa.cat, 12-8-21)

Segon i últim lliurament de preguntes i respostes sobre l’ampliació del Prat.

Nou respostes per a l’ampliació del Prat (2a part). Viaempresa.cat, 12-7-21

“Nou respostes per a l’ampliació del Prat (I)” (viaempresa.cat, 10-8-21)

L’acord inicial per a l’ampliació de l’aeroport del Prat, fet públic la tarda d’un dos d’agost, s’ha convertit en el serp informativa d’aquest inici de vacances. Els múltiples elements polítics, econòmics, ambientals i simbòlics de la pretesa ampliació han afavorit un debat que aquests darrers dies s’han convertit quasi bé en un monòleg dels contraris a l’ampliació.

És una llàstima que els partidaris -amb totes les patronals i entitats empresarials al capdavant, inclòs la Cambra de Comerç- hagin fet mutis un cop assolits, aparentment els seus objectius. La insòlita mobilització que protagonitzaren fa uns mesos és una de les causes profundes del rebuig expressat aquests dies.

Tot plegat requereix d’un debat més asserenat i més equilibrat. En aquesta sèrie de dos articles que publica viaempresa he procurat fer una petita contribució en forma de preguntes i respostes. Diuen que un gran artista va menysprear els ordinadors perquè només sabien respondre preguntes.

“Qui pregunta ja respon”, deia Raimon. I hi afegia: “Qui respon també pregunta”

Nou respostes per a l’ampliació del Prat. Viaempresa.cat, 10-8-21

“ICF vs. Tribunal de Cuentas” (viaempresa.cat, 30-7-21)

Potser és la primera vegada que el govern de la Generalitat arma un artefacte tan sòlid aprofitant la jurisprudència espanyola per plantar cara als tentacles de l’Estat profund, ara personificat en el Tribunal de Cuentas.

Amb el boicot induït de la banca, el Govern ha hagut de recórrer a l’ICF, en què els representants públics han hagut d’afrontar tot sols pressions i riscos.

Però potser aquesta vegada, seran uns riscos prou ben calculats perquè no es tracti d’un sacrifici inútil.

ICF vs. Tribunal de Cuentas. Viaempresa.cat, 30-7-21

“Baby boomers” (La Vanguardia, 12-7-21)

De fa uns dies que el concepte de “Baby boomers” ha tornat a estar de moda. Les generacions plenes dels anys 60 i primers 70 aviat es jubilaran i el ministre del ram ha deixat anar un globus sonda com qui no vol la cosa: allargar els anys d’activitat laboral o rebaixa de les pensions. Uns s’han escandalitzat farisaicament. D’altres han remarcat que ha dit el que ningú s’atrevia a dir.

Potser algun moviment en aquest sentit serà inevitable perquè no s’han fet els deures quan calia. Però encara hi ha moltes coses a fer per mantenir i estabilitzar l’actual sistema de pensions.

“Baby boomers”. La Vanguardia, 11-7-21

Si no hi podeu accedir, podeu mirar de llegir l’article aquí mateix:

“Som on som o business as usual” (L’econòmic del PuntAvui, 12-7-21)

Des de la patronal catalana no es para d’insistir que cal que tornin les seus empresarials que van anar-se’n l’octubre del 2017. I que, per aconseguir-ho, és imprescindible que el govern català es comprometi a renunciar a cap plantejament unilateral en relació amb la independència.

Cal suposar que Sánchez Llibre parla amb prou coneixement de causa i que són les empreses que se’n van anar les que li han fet arribar aquest missatge. Però les empreses, començant especialment per les que estaven vinculades al grup Caixa, han anat canviant  de capital i de dirigents i això sí que ha reforçat la seva dimensió espanyola, molt més que el canvi de seu.

És lògic que les empreses que s’han fet grans a l’ombra del BOE o del Banc d’Espanya tinguin tanta por a una eventual república catalana. No tant per la república en si, com per les represàlies -o simple pèrdua de tractes de favor-espanyoles que se’n podrien derivar. Caldrà que sorgeixin -de fet, ja ho estan fent- nous vaixells insígnia empresarials que prenguin el lideratge de l’economia catalana sense hipoteques foranes.

“Som on som” o “business as usual”. L’econòmic del PuntAvui, 11-7-21

“IKOs” (Viaempresa.cat, 5-7-21)

Els crèdits avalats per l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), han estat una de les dues eines principals que el govern espanyol  ha fet servir per combatre la crisi de la covid. L’altra han estats els Expedients de Regulació Temporal del Treaball, és clar. Encara hi ha una altra eina molt utilitzada a Europa però que aquí no l’hem començat a veure amb un mínim d’entitat fins ara, les ajudes a directes a les empreses en crisi per la pandèmia.

Encetem l’estiu amb un optimisme encara més accentuat que el de l’any passat, perquè la vacunació massiva està funcionant prou bé i prou de pressa. Tanmateix, encara hi ha núvols foscos sobre l’horitzó, sigui en forma de noves variants o del baix percentatge de població vacunada fora dels països occidentals, la major part d’Àsia inclosa.  La temporada turística, tan important per moltes economies, inclosa la nostra, podria veure’s amenaçada.

A partir d’aquí, una eventual aparició d’una variant massa resistent a les vacunes i un retorn a les tesis ortodoxes d’equilibris pressupostaris i fiscals en les polítiques econòmiques occidentals podria portar-nos a una sortida econòmica de la pandèmia en forma de K.

IKOs. Viaempresa.cat, 5-7-21

“De la fàbrica de maons a l’Hermitage” (Viaempresa. cat, 15-6-21)

“La fàbrica de turistes” és el suggeridor i oportú panorama que Ramon Aymerich fa del turisme a Catalunya. El llibre ha aparegut enmig de l’apaivagament del debat sobre el turisme a casa nostra. Tanmateix, la pandèmia pot emmascarar els problemes, però difícilment els soluciona per si sola.

Ara mateix tenim sobre la taula l’allargament de les pistes del Prat, l’obertura del comerç els diumenges i festius de l’estiu vinent i el serial de la franquícia de l’Hermitage. La lectura del llibre de Ramon Aymerich ens pot donar algunes pistes sobre com abordar-los.

De la fàbrica de maons a l’Hermitage. Viaempresa,cat, 15-6-21

“Madrid és Espanya” (Viaempresa.cat, 26-5-21)

Tota esperança és vana. Ni tan sols el 2050, segons els plans de Sánchez i Redondo, no canviarà res de substancial en l’organització de l’Estat. Si no és que els catalans els aixafem la guitarra.

Madrid és Espanya. Viaempresa.cat, 26-5-21

“Caixa o faixa d’Aena” (Diners. La Vanguardia, 23-5-21)

A Aena li han entrat les presses. Potser és que frisa per posar en valor els terrenys que té al voltant de l’aeroport per desenvolupar-hi les oficines i serveis de l’anomenada ciutat aeroportuària. Per això vol que s’aprovi ràpidament el seu projecte d’ampliació de la pista banda mar, que té importants afectacions en l’espai natural de La Ricarda.

La darrera paraula, però, la tindrà Europa, si accepta o no un canvi de cromos en forma de creació d’una nova zona naturalitzada que substitueixi la que quedaria afectada. El problema és que arran de la darrera ampliació, fa 15 anys, AENA ja es va comprometre a fer una operació d’aquest tipus i encara no l’ha realitzat. Credibilitat tendent a zero.

Mentrestant, pressiona la societat i les institucions catalanes perquè acceptin un tot o res. I aquí, s’hi inclou la denominada terminal satèl·lit que hauria de descongestionar unes terminals que el 2019 ja eren a prop de la saturació.

Mentrestant, Foment del Treball, amb l’inefable Sánchez Llibre al capdavant, ha vist una ocasió per guanyar protagonisme i ha anunciat un acte reivindicatiu per reclamar que es faci efectiva l’ampliació tal i com la vol Aena. Recorden sense dubte el famós acte celebrat el 2014, quan es va reclamar que la gestió de l’aeroport passés a mans de Catalunya. La gran diferència és que aleshores reclamaven a Madrid -amb un èxit perfectament descriptible- i ara pretenen pressionar Generalitat i Ajuntament perquè es pleguin als interessos d’una Aena que ara està parcialment privatitzada, però on continuen manant els de sempre.

Diners, pàg. 8. Caixa o faixa d’Aena. La Vanguardia, 23-5-21

Si no teniu accés a La Vanguardia, podeu llegir l’article en la imatge següent:

 

%d bloggers like this: