“Amazon, la llebre amb vocació d’elefant” (Viaempresa.cat, 19-10-22)

Ara ha fa fet deu anys de la implantació a casa nostra d’Amazon i avui ja és una referència insubstituïble per a gran part de la població. A base d’oferir serveis nous serveis i prestacions que fins aleshores ningú no demanava, competeix amb el Corte Inglés pel primer lloc en el volum total de vendes a Espanya. Un èxit, però, que també té els seus punts foscos i que, sobretot, tendeix a situar la companyia en una posició de domini cada cop més preocupant.

Amazon, la llebre amb vocació d’elefant. Viaempresa.cat, 19-10-22

“Cosmètica fiscal” (Viaempresa.cat, 4-10-22)

El malestar per la pèrdua de poder adquisitiu derivada de la inflació ha forçat el govern espanyol a trepitjar un jardí on estava més còmode sense entrar-hi: la fiscalitat. Però només ha estat perquè a les forces dels barons populars s’hi ha afegit un dels seus, el president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig.

Maquillatge fiscal. Viaempresa.cat, 4-10-22

“Els més desfavorits” (Diners. La Vanguardia, 25-9-22)

L’apel·lació a ajudar -només- els més desfavorits s’ha convertit en una excusa dels falcons de l’ortodòxia financera per limitar la despesa i el dèficit de l’estat. Després, no haurem d’estranyar-nos que bona part de la població opti per suposades solucions màgiques i immediates, a la recerca de tornar a un passat mitificat. Com ara mateix a Itàlia.

Els més desfavorits. Diners. La Vanguardia, 25-9-92

Si no hi podeu accedir, podeu llegir-lo també en aquesta imatge:

“Un dia sense cotxes i sense alternatives” (Viaempresa.cat, 22-9-22)

Malgrat la gratuïtat o els descomptes en el transport públic, la mobilitat sostenible encara és una utopia.

Un dia sense cotxes i sense alternatives, Viaempresa.cat, 22-9-22

“Setembre”. Viaempresa.cat, 6-9-22

Enguany, més que mai, el mes de setembre és el vertader inici d’un curs en què hem d’estar a l’expectativa. Si els mals auguris d’abans de vacances es confirmaran o si serem prou valents i decidits per redreçar la nau enmig de la tempesta. Nosaltres i, sobretot, els nostres dirigents.

Setembre. Viaempresa.cat, 6-9-22

“Autònoms i pobres”(Diners. La Vanguardia, 21-8-22)

Els recents acords sobre els canvis de cotització a la Seguretat Social per part dels autònoms no ens haurien de fer oblidar la precarietat i les dificultats de molts membres d’aquest col·lectiu per no engrossir el creixent nombre de treballadors, assalariats i autònoms, pobres.

Autònoms i pobres. Diners, pàg. 6. La Vanguardia, 21-6-22

Si no teniu accés a l’edició digital del diari, podeu mirar de llegir-ho aquí:

“Un país de qualitat per a un turisme de qualitat” (Viaempresa.cat, 2-8-22)

Sempre reclamem un turisme de qualitat. Però què és -i no és- el turisme de qualitat? Què hem de fer per aconseguir-lo?

Un país de qualitat per a un turisme de qualitat. Viaempresa.cat, 2-8-22

“Robin Sánchez Hood” (Viaempresa.cat, 19-7-22)

L’heroi que fa justícia perquè pren als rics i poderosos i reparteix entre els pobres. Aquesta ha estat la cançó que ens ha venut el president del govern espanyol arran de les darreres mesures anunciades per combatre els efectes de la inflació entre la ciutadania.

Sánchez va tard i malament. Ha desaprofitat quatre anys de govern per implantar aquelles mesures estructurals que ens farien resistir millor crisis com la que s’acosta i afavoririen una societat més equilibrada.

Robin Sánchez Hood. Viaempresa.cat, 19-7-22

“Els falcons de l’ortodòxia sobrevolen Europa” (Viaempresa.cat, 5-7-22)

Enmig de l’eufòria del primer estiu després de la pandèmia, els núvols de la invasió russa d’Ucraïna ja han començat a arribar-nos en forma d’inflació, un fenomen insòlit en les dècades recents. Amb el risc afegit que, a força de voler frenar-la, ens aboquem tots plegats en una nova recessió.  

Els falcons de l’ortodòxia sobrevolen Europa. Viaempresa.cat, 5-7-22

“Pagueu-los millor!” (La Vanguardia, 20-6-22)

L’escassetat de mà d’obra fins ara només es produïa en sectors i especialitats molt específiques. Podíem dir que hi havia un desajust entre l’oferta de persones qualificades formades i la demanda que realment existia en un mercat que sempre avançava més ràpidament que els nostres sistemes formatius.

Ara, coexistint amb el primer, ens trobem amb una altra mena de desajust: el de les feines poc qualificades. No es tracta tant d’un tema de prestigi social, com sostenen alguns per explicar la falta de cambrers. Ni dels universitaris que ara no es presten a treballar els estius per guanyar uns calerons que els ajudin a passar millor el curs acadèmic. Més aviat són les retribucions i les condicions de treball.

Pagueu-los millor. La Vanguardia, 20-6-22

Si no hi teniu accés, mireu de llegir-lo en les imatges adjuntes:

A %d bloguers els agrada això: