Terrassa-Abrera i les obres de la seu (Viaempresa.cat, 31-5-22)

Acte reivindicatiu insòlit al Vallès. Les entitats empresarials han convocat una concentració en una rotonda d’accés a la connexió Abrera-Terrassa per reivindicar que s’acabin aquest tram de la B-40 o Ronda del Vallès. Són 13 anys d’obres, gairebé a quilòmetre per any.

Repassem alguns dels endarreriments més significatius de les obres de l’Estat a Catalunya, el mateix dia que sabem que el govern espanyol només va invertir un terç del pressupostat per a Catalunya -un 35,5%-, mentre que a Madrid la xifra va arribar al 185%, el que es tradueix en una inversió de 35 € per cada català i de 308 € per cada madrileny

Terrassa-Abrera i les obres de la seu. Viaempresa.cat, 31-5-22

“Nou respostes per a l’ampliació del Prat (II)” (viaempresa.cat, 12-8-21)

Segon i últim lliurament de preguntes i respostes sobre l’ampliació del Prat.

Nou respostes per a l’ampliació del Prat (2a part). Viaempresa.cat, 12-7-21

“Nou respostes per a l’ampliació del Prat (I)” (viaempresa.cat, 10-8-21)

L’acord inicial per a l’ampliació de l’aeroport del Prat, fet públic la tarda d’un dos d’agost, s’ha convertit en el serp informativa d’aquest inici de vacances. Els múltiples elements polítics, econòmics, ambientals i simbòlics de la pretesa ampliació han afavorit un debat que aquests darrers dies s’han convertit quasi bé en un monòleg dels contraris a l’ampliació.

És una llàstima que els partidaris -amb totes les patronals i entitats empresarials al capdavant, inclòs la Cambra de Comerç- hagin fet mutis un cop assolits, aparentment els seus objectius. La insòlita mobilització que protagonitzaren fa uns mesos és una de les causes profundes del rebuig expressat aquests dies.

Tot plegat requereix d’un debat més asserenat i més equilibrat. En aquesta sèrie de dos articles que publica viaempresa he procurat fer una petita contribució en forma de preguntes i respostes. Diuen que un gran artista va menysprear els ordinadors perquè només sabien respondre preguntes.

“Qui pregunta ja respon”, deia Raimon. I hi afegia: “Qui respon també pregunta”

Nou respostes per a l’ampliació del Prat. Viaempresa.cat, 10-8-21

“Adif i Renfe tornen de vacances?” (viaempresa.cat, 12-4-21)

• 

• 

L’enèsim Pla de Rodalies es va presentar la setmana passada al Col·legi d’Economistes en un acte organitzat amb Pimec i on van fer venir el Secretari d’Estat corresponent.

Però ja en portem uns quants, de plans de rodalies. I no diguem d’inversions multimilionàries anunciades a bombo i plateret. No és estrany que tothom s’ho miri amb escepticisme. Encara més després que la caiguda d’usuaris, a causa de la pandèmia, ha disparat el dèficit d’explotació de tots els transports públics.

Una reflexió sobre la credibilitat que ens pot merèixer aquest nou anunci de bones intencions.

Adif i Renfe tornen de vacances?. Viaempresa.cat, 12-4-21

Aeroport del Prat, la gallina dels ous d’or a punt de quedar escanyada (viaempresa.cat, 5 i 6-2-2020)

 

El Prat i el conjunt del sistema aeroportuari català pateix de mancances similars a les de la resta de les nostres infraestructures que depenen de l’Estat: manca de recursos en inversions i en funcionament i una gestió distant i poc  operativa, que prima per damunt de tot els interessos de Madrid i del seu aeroport.

Amb el dinamisme de la ciutat i del país i el bon treball de la societat civil  captant noves rutes de llarg abast, l’activitat al Prat creix de forma intensa i continuada. Aquest fet, combinat amb la manca d’inversions i de despeses de funcionament, fa que l’aeroport barceloní generi el 55% dels beneficis d’AENA. Però la gallina dels ous d’or corre el risc de morir escanyada pel seu propi èxit i perquè no disposa d’una direcció que posi els interessos de l’aeroport i dels catalans per damunt de qualsevol altra consideració.

Aquests són els dos articles sobre el tema que publico a viaempresa.cat:

El Prat, un aeroport amb plom a les ales (1). Viaempresa.cat, 5-2-2020

Girona i Reus, fins a 20 milions més de passatgers (i 2). Viaempresa.cat, 6-2-2020

Rodalies: el perquè de tot plegat (Viaempresa, 9 i 10- 1-20)

 

Dilluns es va inaugurar la variant ferroviària de Vandellòs, que elimina el darrer tram de via única del corredor ferroviari -amb ample de via ibèric, això sí- i el treu fora dels nuclis urbans. Una obra que s’ha allargat anys i panys, que quan va estar enllestida ha estat més d’un any en proves abans d’inaugurar-la i que havia de servir, entre d’altres coses, per retallar la impresentable durada del trajecte ferroviari entre Barcelona i València. El tren inaugural, però, ja va arribar amb mitja hora de retard.

Però ara, el més greu és que les connexions directes entre el Baix Ebre i Tarragona amb Barcelona disminueixen o es fan més difícils, tot i que teòricament és la Generalitat la responsable d’organitzar els horaris i els trens. És només el darrer exemple del desgavell del servei de rodalies a Catalunya. Si teniu la paciència de llegir aquests dos articles publicats a viaempresa,cat, molt probablement podreu entendre la magnitud de la tragèdia i el perquè de tot plegat.

Rodalies, sequera inversora i traspàs fallit. Viaempresa.cat, 9-1-20

Rodalies, diners i gestió per atrapar Madrid. Viaempresa.cat, 10-1-20

 

El cicle d’aigua (1). Afrontar el canvi climàtic (viaempresa.cat, 21-11-19)

Amb aquest article i amb el que apareixerà la setmana que ve donem continuïtat a la sèrie sobre les infraestructures a Catalunya. En aquesta ocasió no es tracta d’infraestructures de transport. Tampoc no són responsabilitat directa de l’Estat espanyol, sinó del govern de Catalunya i del món local. Però no per això menys bàsiques i decisives per a l benestar col·lectiu.

I és que darrere del fet quotidià i gairebé inconscient d’obrir l’aixeta de l’aigua i que en ragi amb la quantitat i la qualitat esperada, hi ha un procés de gran complexitat tècnica, unes inversions multimilionàries i una gestió que dóna lloc a importants estructures de poder i a un negoci sucós i, sobretot, sense risc.

Precisament, del negoci de l’aigua, en parlarem en el següent article d’aquesta minisèrie. En aquest primer abordem la disponibilitat d’aigua en un procés de canvi climàtic molt més immediat del que habitualment ens sembla.

El cicle de l’aigua (1). Com afrontar el canvi climàtic. Viaempresa.cat, 21-11-19

“Un país sense peatges” (La Vanguardia, 18-8-19)

Encara n’hi ha molts que no s’ho acaben de creure, de tan endins que tenim assumit que el nostre territori està sotmès al malefici dels peatges. En els pròxims dos anys, s’extingiran  les concessions de la gran majoria de peatges a Catalunya. S’obren molts debats, el principal dels quals és com fem sostenible el manteniment d’aquestes vies de gran capacitat i elevats costos de manteniment. A finals de juliol un Grup de Treball al Parlament consensuava criteris de futur a l’espera del vistiplau del govern espanyol, que encara és de qui depenen tots aquests trams.

Mentrestant, el gran beneficiari dels peatges en les darreres dècades, el grup Caixa, s’ha venut per una bona picossada Abertis, l’empresa explotadora. Feia temps que Abertis intentava diversificar el seu negoci, amb noves concessions internacionals -i alguna radial a Madrid- i l’entrada en altres sectors, com la gestió d’aeroports. Però els trams catalans de les autopistes que explotava eren el seu gran negoci. Amortitzades de fa molts anys, li reportaven el 45% dels beneficis totals. El grup de la Caixa, necessitat d’apuntalar el seu negoci principal, ha fet calaix d’una empresa que en els propers anys ja no disposarà dels suculent negoci dels peatges catalans.

Abertis, com totes les vinculades al grup Caixa, va traslladar la seu a l’octubre del 2017. Però en realitat, va deixar de ser una empresa catalana quan la van comprar l’ACS de Florentino Pérez i la família Benetton -representada a l’Estat espanyol pel despatx de  Duran i Lleida. Ara veurem quant de temps mantenen les oficines centrals a les seus de Pedralbes i de la Zona Franca que ocupen aquests serveis centrals.

Hem parlat en d’altres ocasions sobre la problemàtica dels peatges. Però el tema específic de l’article d’aquest diumenge a La Vanguardia és quin impacte tindrà en el país l’alliberament dels peatges i com hem de gestionar la situació que en resulti.

Un país sense peatges. La Vanguardia, 18-8-19

 

 

“Què hem de fer amb Vueling?” (Viaempresa.cat,7-9-18)

Quan des de viaempresa.cat em van demanar que escrigués alguna cosa sobre Vueling, vaig recuperar un apunt en aquest mateix bloc de fa més de dos anys, Vueling i la cobdícia. Vaig comprovar que, malauradament, continuava sent vigent, tot i que ara sabem amb una mica més de detall de quina forma l’operativa de la companyia la situa, a la més mínima, al caire de l’abisme.

Potser ara toca reflexionar sobre com hem de protegir-nos del comportament abusiu, per cobdiciós, de la companyia. Els bons serveis que all llarg de la seva trajectòria ha proporcionat a Barcelona i al seu aeroport no poden fer-nos perdre de vista que, ara com ara, el comportament de Vueling representa una de les principals amenaces per al futur del turisme a Barcelona i a tot Catalunya.

“Què hem de fer amb Vueling?” (viaempresa.cat, 7-9-18)

“Les lliçons de Covestro” (viaempresa.cat, 22-2-18)

 

 

La vitalitat de la indústria catalana es comprova dia a dia. Ahir sabíem que les exportacions ja representen el 174% de les vendes a la resta de l’Estat. Duem camí d’anar superant la dependència  del mercat i de les decisions adverses de l’Estat espanyol, tal com plantejava en  l’article de fa uns dies.

En aquest context, resulta especialment il·lustratiu el cas de Covestro. L’antiga divisió química de Bayer va anunciar fa dos anys que tancava la planta de Tarragona per manca de competitivitat. Però, a base d’innovació i de tenacitat, han aconseguit capgirar la situació i assegurar la viabilitat de la planta.

En parlo en aquest article de viaempresa.cat:

Les lliçons de Covestro. Viaempresa.cat (22-2-18)