“Adif i Renfe tornen de vacances?” (viaempresa.cat, 12-4-21)

L’enèsim Pla de Rodalies es va presentar la setmana passada al Col·legi d’Economistes en un acte organitzat amb Pimec i on van fer venir el Secretari d’Estat corresponent.

Però ja en portem uns quants, de plans de rodalies. I no diguem d’inversions multimilionàries anunciades a bombo i plateret. No és estrany que tothom s’ho miri amb escepticisme. Encara més després que la caiguda d’usuaris, a causa de la pandèmia, ha disparat el dèficit d’explotació de tots els transports públics.

Una reflexió sobre la credibilitat que ens pot merèixer aquest nou anunci de bones intencions.

Adif i Renfe tornen de vacances?. Viaempresa.cat, 12-4-21

“La Barcelona onanista” (La Vanguardia, 3-1-21)

La crisi de la pandèmia ha afectat molt especialment les grans ciutats, exponents de la màxima concentració física d’activitats, de persones  i d’intercanvis. Les economies d’aglomeració pròpies del desenvolupament capitalista han estat la diana preferida per la covid19 per reproduir-se i expandir-se. 

Encara que finalment aquest any que encetem comencem a doblegar el virus -i sempre que no es repeteixin episodis similars amb gaire freqüència, com alerten alguns epidemiòlegs-, l’aïllament, que ha estat la mesura defensiva més eficaç  durant molts mesos, és intrínsecament contrari a l’essència mateixa de les ciutats. 

La crisi ha afectat especialment una Barcelona especialitzada en els intercanvis de persones, com són el turisme- de vacances, però també de negocis i reunions- i la captació d’emprenedors o d’estudiants d’Erasmus. Una ciutat que, esgotat el model de la plataforma de negocis fàcils, tendeix des de fa cinc anys a l’entotsolament sense cap altre model de futur que viure de renda dels anys d’expansió. 

Una mirada curta i miop que li impedeix liderar de forma efectiva la regió metropolitana i el conjunt del país i abordar amb possibilitats èxit els reptes d’una ciutat del segle XXI.

Igualada i l’Anoia a la cruïlla

Igualada

Les ciutats de la segona corona metropolitana de Barcelona cerquen el seu futur. D’una banda, els fons europeus per a la reconstrucció estimulen les demandes d’infraestructures estratègiques. De l’altra, els canvis que accelera la pandèmia poden representar oportunitats importants per als qui les sàpiguen aprofitar.

A Igualada i l’Anoia estan fent un esforç per definir cap a on han d’encarar els esforços per afrontar un futur tan incert com ple reptes. I ho fan des de la participació i el consens, que segur que és un requisit bàsic per afrontar-los amb més possibilitats d’èxit.

Igualada i l’Anoia a la cruïlla. Viaempresa.cat, 3-11-20

El cicle d’aigua (1). Afrontar el canvi climàtic (viaempresa.cat, 21-11-19)

El cicle de l'aigua 1

Amb aquest article i amb el que apareixerà la setmana que ve donem continuïtat a la sèrie sobre les infraestructures a Catalunya. En aquesta ocasió no es tracta d’infraestructures de transport. Tampoc no són responsabilitat directa de l’Estat espanyol, sinó del govern de Catalunya i del món local. Però no per això menys bàsiques i decisives per a l benestar col·lectiu.

I és que darrere del fet quotidià i gairebé inconscient d’obrir l’aixeta de l’aigua i que en ragi amb la quantitat i la qualitat esperada, hi ha un procés de gran complexitat tècnica, unes inversions multimilionàries i una gestió que dóna lloc a importants estructures de poder i a un negoci sucós i, sobretot, sense risc.

Precisament, del negoci de l’aigua, en parlarem en el següent article d’aquesta minisèrie. En aquest primer abordem la disponibilitat d’aigua en un procés de canvi climàtic molt més immediat del que habitualment ens sembla.

El cicle de l’aigua (1). Com afrontar el canvi climàtic. Viaempresa.cat, 21-11-19

“Un IV Cinturó per equilibrar el territori?” (Viaempresa.cat, 24-10-19)

IV Cinturó

De Barcelona estant,  tot sovint ens conformem mirant-nos el melic i ens oblidem de les dinàmiques i les dificultats de la resta del país. Fins i tot quan aquest país es troba a l’altra banda de Collserola.

Quan des del Vallès es planteja la necessitat d’unir les dues comarques per fer de contrapès al Cap i Casal i al seu poder deglutidor, vol dir que els temors de suburbialització són ben presents en una regió metropolitana que voldria mantenir-se multicèntrica.

Per això la B40 o quart cinturó, que ja pateix la incompetència i la desídia de totes les obres de Foment a Catalunya, es planteja des de les comarques del Vallès com una oportunitat per superar la radialitat barcelonina i articular transversalment el territori.

En parlo en el tercer lliurament de la sèrie “Pròxima parada” a viaempresa.cat:

Un IV Cinturó per a equilibrar el territori? (Viaempresa.cat, 24-10-19)

“Estació de La Sagrera, un model de fer ciutat en crisi” (Viaempresa-cat, 8-10-19)

La Sagrera

L’estació de la Sagrera, a més de la incompetència i el menyspreu de l’Estat en les obres públiques a Catalunya, exemplifica moltes altres coses: la política incoherent i grandiloqüent en termes d’infraestructures ferroviàries, el desequilibri en la col·laboració pública i privada en benefici d’aquesta darrera i, en darrera instància, l’esgotament d’un model de fer ciutat encetat arran de la cita olímpica.

Segon article de la sèrie “Pròxima parada” a viaempresa.cat:

“Estació de la Sagrera, un model de fer ciutat en crisi” (Viaempresa.cat, 8-10-19)

 

“Peatges urbans” (La Vanguardia, 3-10-19)

Peatges urbans (2)

Ara que sembla que ens podrem alliberar del dogal dels peatges a les autopistes, n’hi ha que pensen a mantenir-ne alguns o aplicar-ne de nous per evitar la congestió i la pol·lució de l’aire a Barcelona.

Tot i que la restricció a circular per la ciutat dels cotxes més contaminants a partir de l’any que ve segurament no donarà tan bons resultats com els previstos, cal desenvolupar altres mesures complementàries i més eficients abans d’arribar a establir nous peatges urbans.

Peatges urbans. La Vanguardia, 3.10-19

“Barcelona és capital” (L’econòmic del PuntAvui, 10-6-18)

L'econòmic, 10-5-18

El paper de Barcelona i del fet urbà i metropolità en la recuperació econòmica és decisiu perquè aquesta sigui sòlida, tingui continuïtat en el temps i  sigui sostenible, tant en termes ambientals com en termes socials. En aquest article de L’econòmic del PuntAvui identifico sis grans grups de requisits per aconseguir-ho: accessibilitat, equilibri d’usos, costos, qualitat de vida, ecosistemes i valors i cultura col·lectiva.

“Barcelona és capital” (L’econòmic del PuntAvui, 10-5-18)

“Tota pedra fa paret”. Viaempresa.cat, 28-5-18

Tota pedra fa paret

Aquests dies assistim a un anunci rere l’altre d’inversions a Catalunya. Facebook, Microsoft, Moodle, Lidl, Nestlé, Zurich Seguros, Volkswagen, KT, Amazon, Easyjet, Basf, HP, Nintendo, BWT, Ikea, Idilia Foods, Coca-Cola European PartnersArista LifeScience, Boehringer Ingelheim… Hi ha qui encara desqualifica algunes d’aquestes inversions dient que no són prou qualificades o que no incorporen prou tecnologia. Però, com sempre, hi ha inversions de tota mena i les més modestes o més simples també ajuden a fer gruix per anar aconseguint-ne cada vegada de més importants i de rang més elevat.

En parlo en aquest article a via.empresa.cat:

Tota pedra fa paret. Viaempresa.cat, 28-5-18

“La regió metropolitana de Barcelona i el desenvolupament econòmic català”. 3r Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya, 17-5-18

er. Congrés Economia

El 3r Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya, que organitza el Col·legi d’Economistes, celebra la sessió de cloenda aquest 17 de maig. Els organitzadors van tenir l’amabilitat de demanar-me una comuncació al tercer eix del Congrés, titulat La musculatura del sistema empresarial català.

La meva aportació, titulada La Regió metropolitana de Barcelona i el desenvolupament econòmic català, constata que, en un context d’intensa desmaterialització de l’economia, d’hegemonia dels serveis i de la demanda sobre l’oferta, el paper de les ciutats en l’economia és cada vegada més important. La innovació i la creativitat es generen en entorns d’elevada i qualificada densitat humana i l’adopció massiva de les tecnologies d’informació i comunicació no substitueix el contacte personal i la comunicació informal, cada vegada més importants en una economia vinculada al coneixement. La recent i massiva trobada de persones d’arreu del món al Mobile World Congress així ho certifica.

Algú va dir que amb les TICs, la Terra esdevindria plana, és a dir, que resultaria homogènia i seria indiferent la localitzció d’una activitat per tal de generar coneixement i riquesa. La realitat ha demostrat que això no és així i l’eficiència i el bon funcionament de les grans concentracions urbanes són determinants per al desenvolupament econòmic.

En aquest context, a la comunicació també es formulen els criteris perquè el sistema de ciutats català i la regió metropolitana de Barcelona esdevinguin un espai que afavoreixi un desenvolupament econòmic sòlid i durador.

Si us interessa llegir més sobre el tema, en l’enllaç següent trobareu el text complet de la meva aportació al 3r Congrés d’Empres i Economia de Catalunya:

La Regió metropolitana de Barcelona i el desenvolupament econòmic català. 3r. Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya. Maig 2018

%d bloggers like this: