“Retorn a la tercera via?” (Viaempresa.cat, 24-7-19)

Aquest dimecres 24 de juliol, el Cercle d’Economia celebra eleccions. Amb candidatura única, com és tradicional, això sí. El lobby empresarial més reconegut podria encetar un retorn cap a posicions més matisades després d’anar derivant cap a l’unionisme més descarnat en els darrers tres anys.

El president que avui s’escull, Javier Faus -a qui l’exsubdirector del Periódico arribà a descriure com a “disruptiu” fa pocs dies- ha esdevingut l’esperança dels moderats a una i altra banda del tauler polític. Faus té el mèrit d’haver esmenat la plana al president sortint, Juan José Brugera i al discurs que atorga al procés sobiranista tots els mals actuals i futurs de l’economia catalana mentre no gosa dir paraula de les responsabilitats de Madrid.

Veurem si aquestes primeres impressions es consoliden o al cap de no gaire passa el mateix que amb el Foment del Treball de Sánchez Llibre, que ha trobat en el cercador d’empreses i consum estratègic de l’ANC un nou atot independentista per envestir.envestir.

Retorn a la tercera via? ( Viaempresa.cat, 24-7-19)

 

“El Titànic català” (Diners. La Vanguardia, 7-7-19)

El president sortint del Cercle d’Economia, Juan José Brugera, s’exclamava fa uns dies. a les jornades de l’entitat que organitza anualment a Sitges, per la pèrdua de poder econòmic de Catalunya i el deteriorament de l’economia que acabaria generant. Ho afirmava sense ruboritzar-se el màxim responsable d’una de les principals empreses immobiliàries, vinculada  històricament al grup Caixa, i que els primers dies d’octubre del 2017 s’afanyà a traslladar la seva seu social a Madrid.

Després hem tingut altres mostres de la mateixa cançó, com un article del col·lectiu  Treva i Pau, col·lectiu que incorpora, entre altres, un vocal de la Junta del Cercle, que n’ha exercit la gerència fins fa ben poc i que ja s’ha manifestat individualment en el mateix sentit.

“Barcelona es el Titànic” va ser un cèlebre article publicat el 1982 a El País, com no podia ser d’altra manera, per l’escriptor Fèlix de Azúa, futur promotor de Ciutadans i que encara no fa gaire va reclamar que l’alcaldessa de Barcelona es dediqués a fer de peixatera. Ara sembla que la celebrada per molts metàfora del Titànic, sense esmentar-lo directament, es vol aplicar a Catalunya i la seva economia.

Aquest és el meu article de diumenge al Diners de la Vanguardia:

El Titànic català. Diners. La Vanguardia, 7-7-19

 

 

“Compensar els costos amb escreix” (L’econòmic del PuntAvui, 10-12-17)

L’ofensiva per generar por a la situació econòmica i per aconseguir la inhibició de l’electorat independentista en les properes eleccions del dia 21 s’ha anat accentuant des de la celebració del referèndum de l’u d’octubre. Tot i que en els darrers dies hem conegut dades prou positives –augment de la producció industrial a l’octubre, increment de la matriculació de vehicles a l’octubre i al novembre, recuperació de les vendes en els comerços mitjans al novembre-, el missatge negatiu sobre l’impacte del procés polític sobre l’economia ha anat fent forat, com avui mateix ho constata una enquesta a La Vanguardia. Per tant, què hi ha de cert i què de propaganda en la informació alarmista de les darreres setmanes? Aquesta és la meva reflexió publicada aquest diumenge a L’econòmic del PuntAvui:

Compensar els costos amb escreix. L’econòmic del Punt Avui, 10-12-17

I si voleu ampliar la informació, us recomano  aquesta entrevista que ha publicat vilaweb.cat a Modest Guinjoan , president de la Comissió d’Economia del Col·legi d’Economistes, entitat que ha elaborat un ampli i sistematitzat  informe amb les darreres dades econòmiques disponibles.

“EMA: anava massa curta” (Viaempresa.cat, 22-11-17)

Avui hem sabut que la candidatura de Barcelona a l’Agència Europea del Medicament (EMA, en les seves sigles en anglès) no era tan competitiva com ens deien, si més no respecte a les dues finalistes, Amsterdam i Milà. Teníem els lloguers més barats però ens fallava l’anglès i els vols intercontinentals. Potser havíem pecat d’un excés de cofoïsme quan vam saber que el 80% dels treballadors de l’organisme preferien l’opció de Barcelona per traslladar-s’hi des de Londres.

En qualsevol cas, l’episodi ha servit en safata al govern espanyol i a les forces unionistes i als seus mitjans afins una nova excusa per culpar l’independentisme de tots els mals. Un govern que, en realitat, mai no va apostar de veritat per Barcelona. Ho ha dit, entre d’altres, el doctor Bonaventura Clotet i ha quedat en evidència quan des d’Itàlia hem sabut que el ministre d’Exteriors espanyol havia compromès el seu vot -a canvi de què?- amb la candidatura de Milà, compromís que -a algú li sorprèn?- no hauria complert.

De tot plegat, en parlo en aquest article publicat aquest dimecres a viaempresa.cat:

“EMA: anava massa curta” (Viaempresa.cat, 22-11-17)

“Altre cop el dilema” (viaempresa.cat, 6-9-17)

Som en uns dies de gran transcendència per al futur del país. Un cop més, les classes dirigents tradicionals de Catalunya oscil·len entre la por al canvi i la constatació que, si continuem com fins ara, els seus negocis cada cop es veuran mes amanaçats per la animadversió i la incompetència de l’Estat espanyol. És un dilema que els fets d’aquest mes d’agost, començant pel caos del Prat, han fet encara més evident i que periòdicament i des de fa més de cinc-cents anys han hagut d’afrontar. Aqust és el tema de l’article d’aquesta setmana a viaempresa.cat

“Altre cop el dilema” (viaempresa.cat, 6-9-17)

 

Les giragonses dels comuns i el projecte del Hard Rock a Tarragona a L’Illa de Robinson (El PuntAvui TV, 10-7-17)

Avui a L’Illa de Robinson hem parlat de les indefinicions dels comuns sobre el referèndum de l’1-0, del desè  dilluns de vaga al metro a Barcelona i del projecte finalment denominat Hard Rock Entertainment World per al complex turístic de Vilaseca-Salou.

Moderats per Igor Llongueres, hem fet tertúlia amb Marina Llansana (periodista i exdiputada al Paralament), Roger Heredia (president del Banc d’ADN dels desapareguts de la Guerra Civil), Jaume Marfany (filòleg i exvicepresident de l’ANC) i Vicent Partal (director de vilaweb.cat)

L’Illa de Robinson. El PuntAvui TV, 10-7-17