Jornades Cultura: versió 2050, 14 a 17 de febrer

Des de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, estem preparant unes jornades de reflexió i de debat sobre la cultura a mitjà i llarg termini, amb un horitzó simbòlic establert en l’any 2050.

Després del parèntesi i dels estralls de la pandèmia en gran part del món cultural, sembla més necessari que mai posar la vista llarga sobre la multitud de fenòmens que afecten la creació, la difusió i el consum cultural. Des de l’impacte de les noves tecnologies fins a la globalització i l’aparició de grans operadors a nivell mundial. Des de les transformacions en el gaudi i consum de béns cultural fins a l’emergència de noves generacions amb hàbits, habilitats i valors molt diferents a les de generacions anteriors. Des del paper d’una cultura com la catalana, que compta amb una llengua d’abast reduït i minoritzada al propi territori fins a la mercantilització, banalització i turistificació de moltes activitats culturals.

Partim d’un document de base elaborat conjuntament amb en Ferran Mascarell, vicepresident tercer de la Diputació i reconegut gestor i pensador de l’activitat cultural. A les Jornades, un destacat ventall de ponents debatran durant tres dies i mig -del 14 al 17 de febrer, a les Drassanes de Barcelona– sobre el futur de la cultura en general, de la cultura catalana en particular i sobre les polítiques a emprendre en aquest context, tant a nivell general com local.

La Diputació publicarà posteriorment tant el document de base com totes les aportacions i materials incorporats durant les Jornades. L’èxit de la convocatòria ha fet que la inscripció automàtica ja estigui tancada, però qui realment tingui interès a participar-hi, pot sol·licitar-ho a:

gs.cultura@diba.cat

Si voleu consultar el programa complet, podeu fer-ho a:

Jornades Cultura versió 2050

“Uns pactes per a què?” (Viaempresa.cat, 7-4-20)

La cançó de moda d’aquesta primavera pandèmica vol ser la dels nous Pactes de la Moncloa, que Sánchez vol llançar a l’estrellat. Això de la unitat en temps de crisi, ja ho sabem, acostuma a vendre molt, tot i que sovint et volen col·locar gat per llebre. Tant si la propugna qui té el poder, i vol compartir riscos davant una situació complicada, com si la promou una oposició que pretén tenir més influència del que la manca de poder li proporcionaria.

Com ja anem fent-nos grandets  i l’operació s’ha fet, o s’ha intentat, tantes vegades, cal preguntar-nos què pretenen pactar? Què volen aconseguir amb els pactes? I més si per batejar-los recorren als mites de la transició que molts no van arribar a viure i que ja no gosen del prestigi immaculat amb què han sobreviscut durant 30 anys.

Uns pactes per a què?. Viaempresa.cat, 7-4-2020

 

Àrea de Cultura. Diputació de Barcelona

Des de l’Àrea de Cultura de la Diputació i en el marc de les Jornades de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, el 21 de juny celebrem la segona trobada del cicle «Cultura i memòria», que porta per títol Entre el cànon i la censura. La memòria com a relat del poder, de la que tinc la satisfacció de ser-ne el comissari.  

La Jornada proposa quatre taules rodones que analitzaran com es formula el relat en els diferents àmbits culturals. D’una banda, destriant allò que mereix la pena de ser reconegut i recordat -el cànon- i, de l’altra, allò que es considera que no ha de tenir ni l’oportunitat de ser conegut ni valorat pel públic, la censura.

Els àmbits que tractarem són la paraula escrita (literatura i premsa), les arts visuals, les arts escèniques i audiovisuals (teatre, cinema, televisió) i la música. Aquesta panoràmica la farem de la mà de professionals i artistes de primera línia que, en una mesura o altra, han reflexionat o han estat implicats en la formulació del cànon o han patit la censura. Hi participaran artistes i professionals vinculats al món de la cultura com ara Tatxo Benet, Oriol Izquierdo, Jaume Roures, Isona Passola, Xavier Albertí o Gerard Quintana

També podrem assistir a una projecció de La Torna, la mítica obra dels Joglars prohibida el 1976 per un tribunal militar, comentada per dos dels seus membres històrics, Ferran Rañé i Arnau Vilardebò. Clourem la Jornada amb un recital de Roger Mas que inclourà dins el seu repertori habitual diverses cançons que van ser objecte de censura en el seu moment.

La inscripció és gratuïta i pot fer-se per al conjunt de la jornada o per a aquelles parts que més us puguin interessar. Podeu consultar el programa complet i inscriure-us a:

Programa Jornada Cultura i Memòria 2

 

 

 

 

“El patrimoni de la memòria”. Revista Mirall, 12-3-18

“La memòria és un gran cementiri”. Aquest era el títol del llibre de records d’un gran periodista de la segona meitat del segle XX, Manuel Ibáñez Escofet,  principal director del Tele/eXprés, el llegendari diari de tarda que en els darrers anys del franquisme  va modernitzar i per al que va aconseguir atreure els sectors més joves, progressistes i moderns. Una de les plomes joves que Escofet va incorporar al diari fou la de Montserrat Roig, una pionera a recuperar la memòria oculta pel franquisme, sobretot amb el llibre “Els catalans als camps nazis”. Fou Montserrat Roig qui escrigué que “Si hi ha un acte d’amor, aquest és la memòria”.

El patrimoni de la memòria ens permet saber qui som i qui hem estat i ens dóna punts de referència indispensables per saber on som i cap a on anem, especialment en aquests darrers temps d’esperança i d’incertesa alhora. La memòria és el nostre gran i principal patrimoni, tant en termes personals com col·lectius. Si la persona que perd la memòria deixa de ser ella mateixa, el poble que la desconeix o que en té una visió incompleta o tergiversada es desnaturalitza i s’empobreix.

La Diputació de Barcelona, des de l’Àrea de Cultura que encapçala Joan Josep Puigcorbé, ha decidit vincular l’Any Europeu del Patrimoni a la memòria col·lectiva i ha encetat una sèrie de Jornades de reflexió sobre la recuperació de la memòria. Arran de la primera d’aquestes jornades he escrit l’article “El patrimoni de la memòria”.

Amb aquest article enceto la meva col·laboració a la RevistaMirall.com, “un projecte que neix de la mà d’un grup de joves que senzillament volen fer periodisme i promoure noves mirades del món cultura”. Un projecte impulsat per Joan Solé, com a “evolució del diari universari Intocable.Digital.cat”. En definitiva “una capçalera d’origen politicocultural, que aposta pel periodisme sense pressa. Anàlisi de l’actualitat, lluny de la immediatesa que impera en el món de la comunicació”. Un projecte que, independentment de les meves col·laboracions, us animo que aneu seguint.

“El patrimoni de la memòria”. RevistaMirall.com

“Compensar els costos amb escreix” (L’econòmic del PuntAvui, 10-12-17)

L’ofensiva per generar por a la situació econòmica i per aconseguir la inhibició de l’electorat independentista en les properes eleccions del dia 21 s’ha anat accentuant des de la celebració del referèndum de l’u d’octubre. Tot i que en els darrers dies hem conegut dades prou positives –augment de la producció industrial a l’octubre, increment de la matriculació de vehicles a l’octubre i al novembre, recuperació de les vendes en els comerços mitjans al novembre-, el missatge negatiu sobre l’impacte del procés polític sobre l’economia ha anat fent forat, com avui mateix ho constata una enquesta a La Vanguardia. Per tant, què hi ha de cert i què de propaganda en la informació alarmista de les darreres setmanes? Aquesta és la meva reflexió publicada aquest diumenge a L’econòmic del PuntAvui:

Compensar els costos amb escreix. L’econòmic del Punt Avui, 10-12-17

I si voleu ampliar la informació, us recomano  aquesta entrevista que ha publicat vilaweb.cat a Modest Guinjoan , president de la Comissió d’Economia del Col·legi d’Economistes, entitat que ha elaborat un ampli i sistematitzat  informe amb les darreres dades econòmiques disponibles.

L’arquitectura de RCR al celler de la Finca Bell-lloc de Palamós

RCR -acrònim de Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta-, equip guanyador del darrer premi Pritzker d’arquitectura -considerat el Nobel de la disciplina-, va anunciar no fa gaire que li havien encarregat el nou celler per a Vins i Caves Peralada . Com el nou celler no està previst que entri en funcionament fins a la verema del 2019, mentrestant podem visitar un altre celler a l’Empordà construït pel mateix equip ja fa deu anys. Es tracta del Celler Brugarol, que produeix vins i escumosos a la finca Bell-lloc de Palamós.

Des de la C-31, s’agafa la sortida de la Fosca i, si es ve de Barcelona,  es torna a travessar per sota la carretera en direcció a la muntanya, on de seguida es troba el passatge Riera Bell-lloc, al capdamunt de la qual apareixerà hi ha la finca.  En un paisatge encisador on, malgrat els incedis, perviuen encara sureres tradicionals de la zona, apareix el Mas de Bell-lloc a la capçalera de la vall. El mas i altres construccions menors ofereixen allotjament hoteler en unes poques habitacions. L’hostaleria és el sector de negoci original d’uns propietaris que han ampliat fa uns anys els seus interessos al món del vi i que van reconvertint antics camps de cereals abandonats en noves vinyes.

 

 

A l’àmplia esplanada meitat jardí -amb un dels coneguts caps de noia de Jaume Plensa- meitat vinya uns amplis prismes en acer patinable o acer Corten fan de lluernaris i respiradors del celler soterrat sota els ceps. La integració de les obres de RCR al paisatge -o a les construccions prèvies, si és el cas- i la utilització prioritària d’aquest tipus d’acer reciclat que incorpora progressivament la pàtina del temps són dues de les principals característiques de l’obre d’aquesta arquitectes.

L’estructura de les ombres

Es baixa al celler per dues rampes que conflueixen en l’entrada soterrada i que per un costat donen lloc al laboratori enològic i, de l’altre, als moderns dipòsits d’acer inoxidable. Aleshores, s’entra en pròpiament en la penobra del celler, on reposen vins i caves en una arquitectura que combina grans còdols de pedra local amb l’acer patinable, primer amb escadussers rengles de llum arran de terra. Després, la combinació de llums i ombres que generen els lluernaris i les planxes d’acer, paralel·les i inclinades, crea un ambient màgic que desemboca en una sala de tasts esglaonada al voltant d’unes bótes semisoterrades a faiçó de taules.

En paraules de l’amic Enric Mir, un “recorregut cerimonial cap a la foscor per trobar en el final de l’espiral la intimitat de la sala de tastavins”

 

Nosaltres, però, vam fer el tast al gran distribuïdor semisoterrat que enllaça els diferents espais. Ens va agradar especialment l’escumós -que no en poden dir cava, perquè està fora de la DO- rosat, elaborat amb garrut, més comunament denominat monestrell, un raïm originari de Bordeus però tradicionalment conreat a l’Empordà. I també el blanc, 100% malvasia, un tipus de raïm tan tradicional a tota la Mediterrània i que a casa nostra poc a poc es va recuperant.

 

Si esteu interesats en l’obra de RCR, podeu consultar la pàgina web de l’estudi: http://rcrbunkafundacio.cat/fons-rcr/obres/

L’adreça de la Finca Bell-lloc és la següent:

Camí a Bell-lloc, 63
17230 Palamós. Girona

41º52’47.07″ N 3º06’34.52″ E

+34 972 316 203 (obert tot l’any, excepte al gener)
bell-lloc@brugarol.com

Nosaltres vam fer reserva prèvia, però al grup també es van incorporar persones que no l’havien feta. En acabar, al mas de Bell-lloc podeu comprar els vins i els caves, a més d’olis i conserves.

 

 

La “Incerta glòria” d’Isona Passola a l’Illa de Robinson (El PuntAvui TV, 19-4-17)

Aquest dimecres, a L’Illa de Robinson del Punt Avui TV, hem conversat àmpliament amb la productora, i presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola. Hem parlat del cinema català i del notable nivell d’acceptació de la seva darrera pel·lícula, Incerta glòria. Ho podeu veure clicant en l’enllaç següent:

http://www.elpuntavui.tv/video/213902783.html

A continuació, en la tertúlia del programa, hem parlat dels darrers esdeveniments de l’actualitat política amb Joan Puig (exdiputat i director del digital directe.cat), Gina Dièguez (historiadora de l’art)  i Roger Herèdia  (president del banc d’ADN dels despareguts de la Guerra Civil). Sempre conduïts per Igor Llonguere.s

http://www.elpuntavui.tv/video/213908856.html

Outomuro. Retrats elegants i sensuals al Palau Robert

Manuel Outomuro és un reconegut fotògraf d’origen gallec establert a Barcelona, que treballa sobretot en l’àmbit de la moda i el retrat. Podem trobar sovint les seves fotos als dominicals a tot color  de la premsa barcelonina i també de la madrilenya. Per exemple, al número que encetava la darrera etapa del dominical de La Vanguardia on, juntament amb fotografies de moda, apareixia aquest retrat de la Sílvia Pérez Cruz, amb motiu de la seva pel·lícula i banda sonora sobre els desnonats.

Fa  vuit anys , el museu del disseny, a la seva antiga seu del carrer de Montcada, ja va fer una bellíssima exposició de fotografies de moda de Manuel Outomuro. El component tèxtil de les col·leccions del museu servia d’excusa per a mostrar un tipus de fotografia que acostuma a ser menystinguda davant d’altres gèneres, com el del reportatge o el fotoperiodisme, que polaritzen els noms dels fotògrafs mítics i gran part de les mostres actuals. El caràcter aparentment frívol, la publicació majoritàriament en revistes de paper setinat i un ús gairebé en exclusiva del color expliquen segurament aquest -injust- menor prestigi de la fotografia de moda.

Ara, Outomouro presenta al Palau Robert una àmplia selecció dels retrats que ha anat fent aquests darrers anys, sobretot a un cert star system intel·lectual, artístic i esportiu barceloní amb projecció espanyola, que és el que les seves publicacions de referència demanen. Són retrats tradicionals en el sentit que no es tracta d’instantànies, sinó de feina d’estudi, amb un element en comú amb la fotografia de moda, la posada en escena, sempre elegant i sensual.

Aquesta posada en escena arriba pràcticament al límit en els dos retrats d’actors caracteritzats com els de dues obres mestres del museu del Prado. El cèlebre autoretrat d’Albert Dürer i el Mart de Velàzquez, que reproduïm aquí.

A diferència de l’exposició de moda del museu del disseny, en què es va editar un magnífic i exhaustiu catàleg de l’exposició, aquesta vegada ens hem de conformar amb un opuscle enquadernat amb una selecció -força àmplia, això sí- de les fotografies exposades i que us lliuraran gratuïtament al taulell de recepció

La mirada -la gran majoria dels retratats s’adrecen directament a la càmera- sembla el tret distintiu dels personatges retratats, alguns dels quals, a més posen fent diversos jocs amb directament amb els ulls, com aquest de Ferran Adrià  que reproduïm a continuació.

Les fotos, reproduïdes a mitjà i a gran format, ens acullen en unes sales escenogràficament il·luminades que reforcen la proximitat i la intimitat de l’experiència de visitar-les. Com a totes les exposicions del Palau Robert, l’entrada és lliure i encara restarà oberta fins al dia 26 d’aquest mes de febrer.

Per a més informació:

http://palaurobert.gencat.cat/ca/exposicions/exposicionsactuals/outumuro/index.html

http://www.outumuro.com/

https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/marte/ec55aa06-b32e-481e-8ea6-22deaf2e9a25

https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/autorretrato/8417d190-eb9d-4c52-9c89-dcdcd0109b5b

Plensa i Casas. Viladecans i Martí i Pol: “Salveu-me la mirada”

Aquests dies de festes podem aprofitar per visitar algunes delicioses exposicions que se celebren fora del circuït de grans museus i espais artístics de la ciutat.

Tal és el cas de Jaume Plensa. Si encara no ho heu fet, acosteu-vos al Plau de la Música a contemplar la Carmela. L’encant de les seves noies somiadores vistes de tres quarts resulta encara més evident davant de la mola vermellosa amb què Òscar Tusquets va ampliar no fa gaires anys el Palau de la Música . No és estranya la fascinació que l’escultura de Plensa emana en aquest marc i la processó de curiosos i turistes que la contemplen i la fotografien. Tot això ve a compte perquè a tres minuts del Palau -al carrer de Trafalgar- podeu retrobar-vos amb les obres de Plensa a la Galeria Senda. Tornareu a trobar-vos amb més adolescents somioses d’ulls aclucats i cabells recollits. I també un exemplar dels personatges asseguts formats per números i lletres i que han constituït la base inicial de la seva projecció internacional.

A la Galeria Gothsland, de Consell de Cent, retrobem en Ramon Casas. En el context del renovat interès pel pintor arran de les exposicions pel seu aniversari, surten noves obres al mercat, algunes de vistes en les recents exposicions del Museu del Modernisme i del Cercle del Liceu. La més destacada, però, no s’havia vist recentment. Es tracta d’un llenç de notables dimensions que retrata el famós automòbil del pintor que comparteix cotxera amb un carros amb cavalls ensellats.

Seguint amb Casas, a més de l’exposició antològica de Sitges, també el podem trobar fins a final d’any a la planta superior de la casa Rocamora del Putxet. Emparentat amb la família Rocamora, Casas tenia per costum regalar retrats als protagonistes de casaments i altres esdeveniments. Però tant o més interessants que els vuit llenços  i dibuixos de tall més convencional que retraten la família Rocamora són els petits dibuixos i aquarel·les del pintor que s’exposen a les vitrines. Una raó addicional per visitar -amb visita guiada a través de Cases Singulars- aquest palauet de tombant de segle del Putxet d’un d’aquests burgesos diletants i amb vocació artística del tombant de segle. Llàstima que el bell jardí quedés mutilat per anodines edificacions que van permetre quadrar els comptes de la família. Un altre dia parlarem de l’excel·lent tasca que desenvolupa Cases Singulars i de la progressiva obertura del patrimoni arquitectònic de la ciutat als visitants.

Finalment, la més recent -i amb més marge de temps per visitar-la- de les exposicions que podem contemplar aquests dies és la que la Diputació de Barcelona presenta al vestíbul del la seva seu al capdamunt de la rambla de Catalunya. Es tracta de Salveu-me la mirada, que se centra en la creació pictòrica que Joan Pere Viladecans ha fet per al llibre titulat igual com la mostra i basat en una antologia de poemes de Miquel Martí i Pol realitzada per Àlex Broch.

Viladecans ha creat les il·lustracions d’aquest llibre de bibliòfil  editat per Enciclopèdia Catalana, els originals del qual són objectes de l’exposició en què junt als quadres, es reprodueixen fragments de l’obra de Martí i Pol que han inspirat els quadres. L’exposició es completa amb un recull fotogràfic del poeta.

Joan Pere Viladecans ja havia il·lustrat les portades dels llibres de Martí i Pol -i de molts altres poetes- a la mítica editorial de Llibres del Mall, que als anys setanta donà a conèixer en acurades edicions la poesia del seu nucli impulsor -amb Maria Mercè Marçal i Ramon Pinyol al capdavant- i va promoure l’obra d’autors de la generació anterior, com Martí i Pol, a qui ajudaren decisivament a esdevenir el poeta més llegit i més estimat de la literatura catalana durant dècades.

Una bona ocasió, doncs, per retrobar-nos amb els signes característics de Viladecans i per retornar als emblemàtics poemes de Martí i Pol i, qui sap, si per rellegir algun dels seus llibres. Si és un exemplar editat per Llibres del Mall, millor. Us deixo un fragment del poema inclòs al llibre Quadern de vacances i que dóna nom a l’exposició:

Salveu-me els ulls

Salveu-me els ulls quan no em quedi res.

Salveu-me la mirada, que no es perdi.

Tota altra cosa em doldrà menys, potser

perquè dels ulls em ve la poca vida

que encara em resta i és pels ulls que visc

adossat a un gran mur que s’enderroca.

…

Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.

Viuré, bo i mort, només en la mirada.

Miquel Martí i Pol

 

Jaume Plensa. El Bosc Blanc.

Galeria Senda (fins al 21-1-17)

Trafalgar, 32. Barcelona. Tel. 934 87 67 59

http://galeriasenda.com/ca/

 

Ramon Casas. La mirada moderna

Galeria Gothsland (sense data de tancament)

Consell de Cent, 331. Barcelona. Tel. 934 881 922

https://www.facebook.com/Gothsland/

 

Ramon Casas en família

Casa Rocamora (fins al 28-12-16)

Ballester, 12. Barcelona. Tel. 932 120 436

http://www.casessingulars.com/activitats/visites-singulars/casa-de-manuel-rocamora/

 

Salveu-me la mirada (Joan Pere Viladecans i Miquel Martí i Pol)

Diputació de Barcelona (fins al 4-3-17)

Rambla de Catalunya, 126. Tel. 93 402 22 22

http://www.diba.cat/sala-de-premsa/-/la-presidenta-de-la-diputacio-de-barcelona-inaugura-l-exposicio-salveu-me-la-mirada-

Surrealistes i artistes revolucionaris a Barcelona

La Galeria Barbié i la Galeria Mayoral ens ofereixen dues  exposicions amb protagonistes de primer nivell de les avantguardes històriques. I ho fan pràcticament una davant de l’altra, al carrer Consell de Cent.

L’imaginari irracional és el títol amb què la galeria Barbié aplega una vintena d’obres de pintors i escultors, molts dels quals comunament adscrits al surrealisme. Entre les obres més destacades, trobem Miró (amb una preciosa obra sobre paper) i un parell de dibuixos dels anys 40 i 50 de Dalí. També hi ha obres Fernand Léger i André Masson, aquest darrer un habitual de la Galeria Barbié.

Destaquen tres petites escultures de l’amic de Miró, Alexander Calder, de Jean Arp i una magnífica Montserrat cridant de Juli González. Finalment, un surrealista avant la lettre, el pintor metafísic Girogio de Chirico, hi és present per partida doble amb una de les versions de postguerra del seu cèlebre Hèctor i Andròmaca i una escultura que trasllada a les tres dimensions una de les  obres de la sèrie sobre els arqueòlegs. Precisament, ens han anunciat que De Chirico serà objecte d’una important exposició al Caixaforum, a començament de l’estiu vinent i en col·laboració amb la seva fundació, ubicada a la piazza Spagna de Roma.

En l’apartat d’escultura tenim també un dels cèlebres arbres -o flors- de Jean Dubuffet, similar als quatre que hi ha al davant del Chase Manhattan Bank de Nova York. En aquesta ocasió, està envoltat per una mena de jardí, que ens recorda més la gran instal·lació al jardí d’escultures del museu Kröller-Müller holandès.

No deu formar part de la mostra, però també podem contemplar a la mateixa sala un exemplar de la famosa butaca dissenyada el 1918 per l’arquitecte holandès Gerrit Rietveld, que pocs anys després -el 1923- va pintar a la manera de Mondrian, amb la qual cosa va passar a denominar-se Butaca vermella i blava i va esdevenir un dels símbols de l’obra del grup De Stijl.

Davant per davant, la Galeria Mayoral fa un homenatge als artistes que van protagonitzar el pavelló de la República a l’Exposició Internacional de París del 1937. Curiosament, hi tornem a trobar alguns dels noms presents a la Galeria Barbié: Miró, Calder -amb un dels seus cèlebres mòbils- i Gonzàlez. Recordem que Alexander Calder va presentar al Pavelló la famosa Font de Mercuri -que ara podem contemplar a la Fundació Miró- i Juli Gonzàlez hi participava amb la versió principal de La Montserrat, que crida pels horrors de la guerra. A la Mayoral també hi és present Picasso, amb una pintura del 1950 d’uns negres i grisos que recorden els del Gernika que presentà al Pavelló.

L’exposició fa un homenatge també a Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, arquitectes del magnífic edifici racionalista que hostatjava el Pavelló. Un Pavelló, que cal recordar-ho, té una rèplica en escala 1:2 a la part baixa de la Vall d’Hebron, tocant a Horta, en un dels exemples de la divisa preolímpica d’Oriol Bohigas de monumentalitzar la perifèria i lamentablement molt desconegut per la gran majoria de barcelonins. Al costat d’aquesta rèplica hi ha la potser més coneguda, per la seva espectacularitat, escultura dels Mistos, de l’aritsta suec del pop art Claes Oldenburg.

La mostra es completa amb una petita filmació d’època sobre els exteriors del Pavelló i de la Fira i amb una reproducció fotogràfica a gran escala del famós i malaguanyat mural de Miró, El segador, desaparegut en desmuntar el Pavelló.

En resum, un parell d’exposicions imprescindibles per a tots els amants de les avantguardes històriques,  i amb obres poc conegudes d’artistes que en diversos casos no són habituals de veure a Barcelona.

Galeria Barbié. L’imaginari irracional (obert tot el mes d’octubre)

Consell de Cent, 321. Barcelona

http://www.galeriabarbié.com

Galeria Mayoral. Artistes revolucionaris. Homenatge al Pavelló de la República Espanyola, 1937 (fins al 7-1-17)

Consell de Cent, 286. Barcelona

http://www.galeriamayoral.com/ca/

CRAI Biblioteca Edifici del Pavelló de la República ( obert de 08:00 a 20:00)

http://crai.ub.edu/ca/coneix-el-crai/biblioteques/biblioteca-pavello-republica/edifici-pavello-de-la-republica