Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat

DSC09599a

Holly constitueix un dels pilars amb què es basteix l’obra de Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat.  És una recreació del 2013 de la sèrie inicialment creada el 2004 i està inspirada en les catorze estacions del via crucis i realitzada en memòria de la seva mare. Oli sobre acer

Els caps de setmana d’aquest mes de setembre encara podeu visitar Santa Cecília de Montserrat i les pintures, frescos i vitralls instal·lats pel pintor irlandès afincat als Estats Units Sean Scully. Si no ho aprofiteu ara, i mentre no canviïn els restringits horaris de visita actuals, haureu d’esperar al juliol de l’any vinent.

L’art sacre i la modernitat

Molts artistes contemporanis, un cop consolidats i arribats a una certa maduresa, han afrontat el repte de crear una imatgeria religiosa des de la modernitat i, encara més difícil, des de la no figuració. Alguns imbuïts d’una recerca espiritual, com Matisse o Léger, Chagall o Rotkho. D’altres, a més, des d’una profunda fe cristiana, com Rouault o el mateix Scully. Un Scully que reconeix com a font d’inspiració la capella decorada per Henri Matisse a Sant Pau de Vença i, sobretot, l’espai  de meditació que Mark Rotkho va crear a la capella no confessional dels afores de Houston.

DSC09638
Fundat el s. X, Santa Cecília va ser el primer assentament monàstic a la muntanya de Montserrat. Al s. XVI, Santa Maria de Montserrat, afavorit per l’afluència de pelegrins que visitaven la imatge de La Moreneta, acabaria absorbint-lo

La humanització de l’art abstracte

Sean Scully (Dublín, 1945) és un artista reconegut internacionalment, especialment al món anglosaxó (amb obra penjada al MOMA, MET,  Gughenheim, Tate i molts d’altres) i també al germànic (Kassel, Múnic, Viena, Zuric).

Scully, inicialment va estar vinculat a l’expressionisme nord-americà, on volia reflectir metafòricament una certa realitat social. Del minimalisme, en reté el gust per un art lacònic i construït, que renova infonent-hi calidesa a través de la matèria.  Un alfabet restringit a unes formes senzilles -quadrats, rectangles, ratlles horitzontals i verticals-, li permet expressar una gran varietat de sentiments.

DSC09598

Santa Cecília ha estat restaurada amb un altre magnífic treball dels serveis tècnics de la Diputació de Barcelona, encapçalats per Xavier Guitart. Una antiga porta de ferro forjat conviu harmoniosament amb l’altre pilar de l’obra de Scully a Santa Cecília: Doric. Basada en una gamma de grisos i negres, és potser l’obra que més ens recorda el seu admirat Rotkho a la capella de Houston

L’abstracció i la música

Scully reconeix que la seva obra es basa en la repetició i el ritme. A Cecilia podem identificar una sèrie de línies paral·leles que ens recorden un paper pautat de solfeig, tot i que Scully les associa més a les cordes d’una guitarra. A l’artista, que es declara enamorat del violoncel,  li encanta la música de Bach i de l’estonià Arvo Pärt, pare del minimalisme sacre i, potser per això mateix, pròxim al minimalisme que practica Scully.

Per Scully, la música sense paraules és abstracta i no presenta els problemes que, per a molta gent, genera la pintura abstracta que per ell és, si fa o no fa, el mateix que la música. Segons el pintor irlandès, fins i tot en una òpera on no entens la llengua en què es canta, es pot sentir, experimentar i reconèixer l’emoció en la música. I així considera Scully que cal que abordem la pintura abstracta.

DSC09570
Cecilia. Scully és un enamorat de la música i la segona obra que va crear expressament per a la capella la va dedicar a la titular de l’església i patrona de la música

Un artista de repetició que admira Cézanne

Scully es considera un artista de repetició més que d’invenció. Una repetició des de la humilitat per obtenir al final alguna cosa profunda. Scully se sent molt connectat a Cézanne qui, referint-se a l’alegria de viure, digué: “Al final tot el que tinc és la meva petita emoció”. Scully afirma coincidir amb el caràcter sistemàtic i geomètric del geni d’Aïs de Provença però, com el mateix Cézanne, el pintor naturalitzat nord-americà pretén arribar a l’emoció a través del camí de l’estructura.

Scully considera que treballa amb formes bàsiques i amb un llenguatge que qualsevol persona pot reconèixer amb l’objectiu d’aconseguir la connexió amb els ésers humans

DSC09605
Un reraltar amb vidres de colors (blau, groc pàlid i daurat) acull l’ara de pedra coronada per una creu de vidre blau i diversos canelobres, també creats per Scully. La puresa de línies i l’harmonia del conjunt generen un dels espais més bells de l’església

DSC09559
Scully ha creat uns petits frescos emprant la tècnica tradicional per primer cop en la seva dilatada carrera. L’artista remarca la responsabilitat, quasi temor, que li produïa no poder emportar-se l’obra a casa per treballar-hi

DSC09583
Barcelona Wall of Light Pink. L’advocació de Barcelona segur que té molt a veure amb la seva vinculació a la ciutat, on instal·là el seu taller al Raval l’any 1992. Scully simultanieja la seva activitat entre Nova York, Munic i Barcelona. Aquesta obra és és la darrera incorporació, el 2013, a l’Espai d’Art Sean Scully de Santa Cecília de Montserrat, que fou inaugurat el 2015

Els continguts de l’audioguia, que ens ofereixen sense càrrec addicional en comprar l’entrada, acaben precisament amb un Parenostre (Vater Unser) d’Arvo Pärt  interpretat per Lluís Travesset, solista de l’escolania de Montserrat. Una cloenda magnífica que no us podeu perdre i que recomano de sentir més d’una vegada.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web Santa Cecília i la del mateix Sean Scully

DSC09613
La llum que travessa els vitralls de Scully a les petites finestres romàniques genera formes canviants de colors intensos i ens provoca la il·lusió de noves obres del pintor en els murs de l’església

 

I si us acosteu a la basílica, no deixeu de (re)visitar el Museu de Montserrat . Un magnífic conjunt de pintura i d’escultura catalana -el segon del país, després del MNAC-, acompanyat per algunes obres de primer nivell d’autors renaixentistes i barrocs com Sassoferratto,  Caravaggio, Giordano, Tiepolo, Brueghel de Velours  o el Greco. I una petita col·lecció, absolutament singular al nostre país, d’impressionistes francesos, amb dos quadres excepcionals de Monet i també obres de Renoir, Pissarro i Sisley. La sala dels impressionistes es completa amb dues teles en què Picasso ja demostra el seu geni des dels primers anys de joventut.

 

L’arquitectura de RCR al celler de la Finca Bell-lloc de Palamós

RCR -acrònim de Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta-, equip guanyador del darrer premi Pritzker d’arquitectura -considerat el Nobel de la disciplina-, va anunciar no fa gaire que li havien encarregat el nou celler per a Vins i Caves Peralada . Com el nou celler no està previst que entri en funcionament fins a la verema del 2019, mentrestant podem visitar un altre celler a l’Empordà construït pel mateix equip ja fa deu anys. Es tracta del Celler Brugarol, que produeix vins i escumosos a la finca Bell-lloc de Palamós.

DSC09100.JPG

Des de la C-31, s’agafa la sortida de la Fosca i, si es ve de Barcelona,  es torna a travessar per sota la carretera en direcció a la muntanya, on de seguida es troba el passatge Riera Bell-lloc, al capdamunt de la qual apareixerà hi ha la finca.  En un paisatge encisador on, malgrat els incedis, perviuen encara sureres tradicionals de la zona, apareix el Mas de Bell-lloc a la capçalera de la vall. El mas i altres construccions menors ofereixen allotjament hoteler en unes poques habitacions. L’hostaleria és el sector de negoci original d’uns propietaris que han ampliat fa uns anys els seus interessos al món del vi i que van reconvertint antics camps de cereals abandonats en noves vinyes.

 

DSC09103.JPG

DSC09246.JPG

 

A l’àmplia esplanada meitat jardí -amb un dels coneguts caps de noia de Jaume Plensa- meitat vinya uns amplis prismes en acer patinable o acer Corten fan de lluernaris i respiradors del celler soterrat sota els ceps. La integració de les obres de RCR al paisatge -o a les construccions prèvies, si és el cas- i la utilització prioritària d’aquest tipus d’acer reciclat que incorpora progressivament la pàtina del temps són dues de les principals característiques de l’obre d’aquesta arquitectes.

L’estructura de les ombres

Es baixa al celler per dues rampes que conflueixen en l’entrada soterrada i que per un costat donen lloc al laboratori enològic i, de l’altre, als moderns dipòsits d’acer inoxidable. Aleshores, s’entra en pròpiament en la penobra del celler, on reposen vins i caves en una arquitectura que combina grans còdols de pedra local amb l’acer patinable, primer amb escadussers rengles de llum arran de terra. Després, la combinació de llums i ombres que generen els lluernaris i les planxes d’acer, paralel·les i inclinades, crea un ambient màgic que desemboca en una sala de tasts esglaonada al voltant d’unes bótes semisoterrades a faiçó de taules.

DSC09129.JPG

DSC09145a.JPG

DSC09152.JPG

En paraules de l’amic Enric Mir, un “recorregut cerimonial cap a la foscor per trobar en el final de l’espiral la intimitat de la sala de tastavins”

DSC09183

RCR. Bell-lloch3

 

Nosaltres, però, vam fer el tast al gran distribuïdor semisoterrat que enllaça els diferents espais. Ens va agradar especialment l’escumós -que no en poden dir cava, perquè està fora de la DO- rosat, elaborat amb garrut, més comunament denominat monestrell, un raïm originari de Bordeus però tradicionalment conreat a l’Empordà. I també el blanc, 100% malvasia, un tipus de raïm tan tradicional a tota la Mediterrània i que a casa nostra poc a poc es va recuperant.

DSC09165.JPG

DSC09178.JPG

 

Si esteu interesats en l’obra de RCR, podeu consultar la pàgina web de l’estudi: http://rcrbunkafundacio.cat/fons-rcr/obres/

L’adreça de la Finca Bell-lloc és la següent:

Camí a Bell-lloc, 63
17230 Palamós. Girona

41º52’47.07″ N 3º06’34.52″ E

+34 972 316 203 (obert tot l’any, excepte al gener)
bell-lloc@brugarol.com

Nosaltres vam fer reserva prèvia, però al grup també es van incorporar persones que no l’havien feta. En acabar, al mas de Bell-lloc podeu comprar els vins i els caves, a més d’olis i conserves.