El món de les petites i mitjanes empreses sovint es tracta com un tot homogeni, però les diferències entre elles són immenses. Per això, parlar de pimes en general és dir ben poca cosa i es presta a confusió.
Els recents acords sobre els canvis de cotització a la Seguretat Social per part dels autònoms no ens haurien de fer oblidar la precarietat i les dificultats de molts membres d’aquest col·lectiu per no engrossir el creixent nombre de treballadors, assalariats i autònoms, pobres.
Autònoms i pobres. Diners, pàg. 6. La Vanguardia, 21-6-22
Si no teniu accés a l’edició digital del diari, podeu mirar de llegir-ho aquí:
Tota esperança és vana. Ni tan sols el 2050, segons els plans de Sánchez i Redondo, no canviarà res de substancial en l’organització de l’Estat. Si no és que els catalans els aixafem la guitarra.
Aquest divendres es va donar a conèixer el repartiment territorial de els tant anhelats ajuts directes a empreses i autònoms promesos per l’Estat, un migrats 7.000 M€ en total.
A Catalunya, amb el 19% del PIB, el 16% de la població i el 25% dels treballadors en ERTO, el govern espanyol li va assignar 983 M€, el 14 per cent del total. No calen més comentaris.
“1.750M€ per a Catalunya” (castellà). La Vanguardia, 28-3-21
Enric Llarch 