“Sánchez-Macron: la trobada dels necessitats” (Viaempresa.cat, 19-1-23)

Com en un foc d’encenalls, tota la parafernàlia muntada al voltant de la cimera hispano-francesa a Barcelona s’ha fos com un bolado. L’operació propagandística ha resultat més evident encara quan hem seguit les repercussions a Espanya -més aviat magres- i a França, més amoïnats per les vagues i protestes socials d’aquell mateix dia per frenar la pujada de l’edat legal de jubilació dels 62 als 64 anys. On hi ha hagut més moviments i més literatura ha estat amb diferència a la pròpia Catalunya, sobretot entre els que enyoren les glòries, i els negocis, olímpics.

Tanmateix, seria una equivocació menysprear des de Catalunya els moviments i les posicions d’Espanya i, especialment, de França, tant en el context bilateral com, sobretot, europeu. La comprensió de les raons profundes del veí del nord sovint s’escapa de les preocupacions dels catalans. I, gairebé tan necessari com tenir un coneixement profund de l’Estat espanyol, ens en cal un de semblant per a l’Estat francès. Només des d’aquest coneixement podrem articular estratègies beneficioses per als nostres interessos.

Sánchez-Macron: la trobada dels necessitats. Viaempresa.cat, 19-1-23

“Impressions d’Itàlia en l’era Meloni” (Viaempresa.cat, 17-11-22)

Els resultats per sota de les expectatives de Trump s’han afegit a  la derrota de Bolsonaro al Brasil i tots plegats hem respirat després d’una sèrie d’èxits de la dreta més extrema  a Europa i al món occidental. Per proximitat i per semblances, la victòria de Meloni a Itàlia de finals de setembre va ser especialment corprenedora. 

Fa poques setmanes, vaig tenir l’ocasió de ser a Itàlia uns quants dies com a turista, però més que mai amb els sentits ben oberts, a veure si entenia què hi havia passat. Aquestes són les impressions que hi he recollit:

Impressions d’Itàlia en l’era Meloni. Viaempresa.cat, 17-11-22

“Robin Sánchez Hood” (Viaempresa.cat, 19-7-22)

L’heroi que fa justícia perquè pren als rics i poderosos i reparteix entre els pobres. Aquesta ha estat la cançó que ens ha venut el president del govern espanyol arran de les darreres mesures anunciades per combatre els efectes de la inflació entre la ciutadania.

Sánchez va tard i malament. Ha desaprofitat quatre anys de govern per implantar aquelles mesures estructurals que ens farien resistir millor crisis com la que s’acosta i afavoririen una societat més equilibrada.

Robin Sánchez Hood. Viaempresa.cat, 19-7-22

“Els falcons de l’ortodòxia sobrevolen Europa” (Viaempresa.cat, 5-7-22)

Enmig de l’eufòria del primer estiu després de la pandèmia, els núvols de la invasió russa d’Ucraïna ja han començat a arribar-nos en forma d’inflació, un fenomen insòlit en les dècades recents. Amb el risc afegit que, a força de voler frenar-la, ens aboquem tots plegats en una nova recessió.  

Els falcons de l’ortodòxia sobrevolen Europa. Viaempresa.cat, 5-7-22

“Pagueu-los millor!” (La Vanguardia, 20-6-22)

L’escassetat de mà d’obra fins ara només es produïa en sectors i especialitats molt específiques. Podíem dir que hi havia un desajust entre l’oferta de persones qualificades formades i la demanda que realment existia en un mercat que sempre avançava més ràpidament que els nostres sistemes formatius.

Ara, coexistint amb el primer, ens trobem amb una altra mena de desajust: el de les feines poc qualificades. No es tracta tant d’un tema de prestigi social, com sostenen alguns per explicar la falta de cambrers. Ni dels universitaris que ara no es presten a treballar els estius per guanyar uns calerons que els ajudin a passar millor el curs acadèmic. Més aviat són les retribucions i les condicions de treball.

Pagueu-los millor. La Vanguardia, 20-6-22

Si no hi teniu accés, mireu de llegir-lo en les imatges adjuntes:

“Realment ens calen més infraestructures?” (Viaempresa, 10-12-20)

El debat sobre la destinació dels fons europeus Next Generation ha tornat a posar sobre la taula l’eventualitat de destinar aquests nous recursos a finalitzar les infraestructures de transport pendents dels darrers anys. De moment, dels 2.000M€ que els Pressupostos Generals de l’Estat pel 2021 destinen al corredor mediterrani, 750 han de venir d’aquests fons europeus.

Tanmateix, ja és hora d’incorporar nous criteris per determinar quants recursos es destinen a infraestructures, quines prioritats s’estableixen i com es gestionen perquè siguin realment eficients.

Realment ens calen més infraestructures? Viaempresa.cat, 10-12-20

Aquest article constitueix una part de la ponència que ha obert avui la Jornada sobre les infraestructures a l’Arc Mediterrani organitzada avui per viaempresa.cat i que si, hi esteu interessats, podeu visionar a través de l’enllaç d’aquí al final a Youtube. Hi han participat representants de Foment del Treball, la Cambra de Comerç o del Comissionat pel Corredor Mediterrani., entre altres.

Si ho desitgeu, podeu seguir la meva intervenció a partir del minut 7:01.

https://www.youtube.com/watch?v=xTY8RXM_kdg&feature=youtu.be&ab_channel=VIAempresa

“1.239 euros és molt o poc?” (La Vanguardia, 19-12-19)

1.239€ és la xifra que des de la Conselleria d’Economia s’ha proposat com a nou salari mínim a Catalunya. Un salari mínim força superior al que està vigent al conjunt de l’Estat espanyol -que és de 900 euros i moltes vegades ni es compleix-, tot i l’important augment que es va produir l’any passat. Però el cost de la vida -començant pel de l’habitatge- és força més elevat a Catalunya que a la mitjana espanyola.

El govern de Catalunya no té competències, per ara i tant, per fixar el salari mínim, com sí que les tenen els estats federats o les mateixes grans ciutats nord-americanes, que fixen els seus propis salaris mínims per damunt de la mitjana del conjunt del país. Per tant, ara per ara, la virtualitat de la proposta hauria de ser estimular el debat sobre si volem convertir-nos o no en un país low cost, que competeixi internacionalment sobretot amb baixos salaris.

Estimular i liderar acords entre treballadors i patronals perquè a Catalunya s’apliqui de facto un salari mínim que garanteixi uns mínims vitals dignes en funció de la realitat social i econòmica del país.

1239 euros és mot o poc?. La Vanguardia, 19-12-19

Barcelona: els reptes dels guanyadors (Viaempresa.cat, 27-5-19)

Els nous responsables de l’Ajuntament de Barcelona tenen ara una feina encara més difícil i transcendental que guanyar les eleccions. Ara han de governar i afrontar amb èxit els múltiples reptes als que s’enfronta la ciutat. Si fa uns dies parlàvem a La Vanguardia de la fiscalitat local com a instrument de gestió  ,avui intentem condensar aquests reptes en un decàleg que publico avui a viaempresa.cat:

Barcelona: els reptes dels guanyadors. Viaempresa.cat, 27-5-19

“Tenir més fills” (Viaempresa.cat, 22-1-19)

 

No podem deixar en mans de les forces més reaccionàries la bandera del suport als joves i a les famílies perquè tenir fills no sigui una heroïcitat o una inconsciència. Una societat jove és sempre més dinàmica, més creativa i més emprenedora. Si el predomini de la gent gran és excessiu, els riscos de l’immobilisme, el pessimisme col·lectiu i les actituds  estrictament defensives creixen de forma exponencial. Augmentar la natalitat és una necessitat col·lectiva, encara que molts dels arguments i de les propostes que es formulen siguin poc consistents.

En parlo en aquest article a viaempresa.cat:

Tenir més fills. Viaempresa.cat, 22-1-19