“Lloguers i salaris, Berlín i nosaltres” (Viaempresa.cat, 14-10-21)

Les dificultats per accedir a un habitatge, sobretot per part dels joves, no paren de generar noves iniciatives públiques per fer-los més assequibles, sobretot per als de lloguer, porta d’entrada tradicional al mercat de l’habitatge abans d’accedir a la propietat. És evident que hi ha un problema d’oferta però, sobretot, el desllorigador es troba la migrada solvència de la demanda.

Lloguers i salaris, Berlín i nosaltres. Viaempresa.cat, 14-10-21

“Habitatge progressista” (LaVanguardia, 6-1-20)

Habitatge progressista-page-001

L’acord de govern entre el PSOE i Unidas Podemos, “Nuevo Acuerdo para España” dedica una notable atenció al tema de l’habitatge, això sí, en un document que és més un reguitzell de bons propòsits que un pla de govern coherent i articulat.

Enmig de l’enrenou polític general, paga la pena veure què diu, no fos cas que, efectivament, disposin de  temps per dur-ho a la pràctica.

 

Habitatge progressista. La Vanguardia, 6-1-20

“La ciutat mercaderia”. La Vanguardia, 29-5-18

Sense títol

Mentre la major part de les forces polítiques juguen al pòquer -Barcelona/Catalunya, eix nacional/eix social, llistes separades o candidatures unitàries- els barcelonins són molt conscients dels problemes de la seva ciutat. Però no n’hi ha prou només a encertar el diagnòstic. Cal disposar de solucions efectives i realistes, explicar als votants el veritable abast de l’acció pública i tenir la credibilitat que realment es farà allò a què ens hem compromès.

Aquest és el tema del meu darrer article a La Vanguardia:

LV_Economia_20180529_La_ciutat_mercaderia

“EMA: anava massa curta” (Viaempresa.cat, 22-11-17)

viaempresa. Anava massa curta, 22-11-17

Avui hem sabut que la candidatura de Barcelona a l’Agència Europea del Medicament (EMA, en les seves sigles en anglès) no era tan competitiva com ens deien, si més no respecte a les dues finalistes, Amsterdam i Milà. Teníem els lloguers més barats però ens fallava l’anglès i els vols intercontinentals. Potser havíem pecat d’un excés de cofoïsme quan vam saber que el 80% dels treballadors de l’organisme preferien l’opció de Barcelona per traslladar-s’hi des de Londres.

En qualsevol cas, l’episodi ha servit en safata al govern espanyol i a les forces unionistes i als seus mitjans afins una nova excusa per culpar l’independentisme de tots els mals. Un govern que, en realitat, mai no va apostar de veritat per Barcelona. Ho ha dit, entre d’altres, el doctor Bonaventura Clotet i ha quedat en evidència quan des d’Itàlia hem sabut que el ministre d’Exteriors espanyol havia compromès el seu vot -a canvi de què?- amb la candidatura de Milà, compromís que -a algú li sorprèn?- no hauria complert.

De tot plegat, en parlo en aquest article publicat aquest dimecres a viaempresa.cat:

“EMA: anava massa curta” (Viaempresa.cat, 22-11-17)

Com els fons d’inversió estrangers compren Barcelona. Vilaweb, 24-7-17

vilaweb, 24-7-17

 

En un ampli reportatge, vilaweb.cat aprofundeix en la problemàtica de l’habitatge a Barcelona i s’ofereixen algunes dades interessants que il·lustren alguns dels elements de diagnòstic que sintèticament descrivia en els meus dos articles a La Vanguardia sobre el tema (L’escalada dels lloguers (LV, 29-6-17) i Lloguers, les alternatives. LV, 11-7-17).

El reportatge posa xifres a la febre de compra-vendes a la ciutat en relació amb el conjunt de Catalunya, a la caiguda de l’obra nova o als joves europeus que s’instal·len a la ciutat,

El reportatge compta amb opinions de Lluís Frago (professor de geografia humana a la UB), Jaime Palomera (Sindicat de Llogaters), Josep M. Montaner (regidor dHabitatge a l’Ajuntament de Barcelona) i de mi mateix

com els fons d’inversió compren Barcelona. Vilaweb.cat, 24-7-17)

PS: A la captura de pantalla de l’article de vilaweb no he volgut en aquesta ocasió difuminar la publicitat, que en aquest cas correspon a un conegut portal de pisos i xalets. Una mostra de les conegudes contradiccions que tots arrosseguem, sobretot quan es parla d’habitatge.

“Lloguers, les alternatives” (La Vanguardia, 11-7-17)

IMG_0001a

Aquest article complementa el diagnòstic fa uns dies formulàvem sobre els problemes de l’habitatge a Barcelona (L’escalada dels lloguers. La Vanguardia, 29-6-17) i proposa les principals vies d’actuació per abordar-lo: una política decidida i continuada d’habitatge de lloguer de promoció pública, la creació d’un nou 22@ als barris del Besòs i una política metropolitana que disminueixi la pressió sobre el centre de la connurbació. I un creixement de les retribucions salarials menys allunyat de l’evolució del preu de l’habitatge.

El podeu llegir clicant en el següent enllaç:

LV_Economia_20170711_Lloguers, les alternatives

 

 

 

 

 

 

“L’escalada dels lloguers” (La Vanguardia, 29-6-17)

LV_Economia_20170629_L'escalada dels preus dels lloguers (fragment)

L’Ajuntament de Barcelona ha aconseguit, sigui per acció (propagandística) o per omissió (de polítiques de gestió efectives) que el turisme sigui considerat a les enquestes municipals  com el primer problema de la ciutat pels barcelonins. Sense arribar als mateixos extrems, però amb una tendència similar i amb un relat que hi està estretament vinculat, ara emergeix el problema de l’augment dels lloguers .

En aquest article, publicat a La Vanguardia, faig una anàlisi de les dimensions i de les causes de la pujada dels lloguers. En els pròxims dies, n’apareixerà un altre sobre possibles vies d’actuació. Com podeu constatar, l’impacte del turisme en l’escalada de preus dels lloguers sembla força secundari.

LV_Economia_20160929_L’escalada dels lloguers

 

%d bloggers like this: