“10 apunts per al primer pressupost”.(Viaempresa.cat, 16-11-21)

Mentre assistim a les escaramusses entre la majoria parlamentària que va donar suport al govern català, és bo que ens fixem en alguns aspectes dels continguts i de la posada en escena – força millorable- dels primers pressupostos de la legislatura.

https://www.viaempresa.cat/economia/apunts-pressupost-generalitat_2159784_102.html

“Madrid és Espanya” (Viaempresa.cat, 26-5-21)

Tota esperança és vana. Ni tan sols el 2050, segons els plans de Sánchez i Redondo, no canviarà res de substancial en l’organització de l’Estat. Si no és que els catalans els aixafem la guitarra.

Madrid és Espanya. Viaempresa.cat, 26-5-21

“Mites i llegendes de l’habitatge” (Viaempresa.cat, 2-4-21)


Mites i llegendes

La pandèmia ho havia tapat tot, però la realitat és tossuda i tornen a aparèixer, si fa o no fa allà on els havíem deixat fa un any, els temes pendents de resolució i el debat sobre com afrontar-los. I  l’habitatge n’és un dels principals.

Perquè el problema no s’ha solucionat sol amb la pandèmia. En contra del que alguns preveien, la baixada del preu de compra i de lloguer durant els darrers mesos ha esta testimonial i s’han produït fenòmens inesperats, com l’augment de preus a la segona i tercera corones metropolitanes i, fins i tot, a la ruralia. És la conseqüència d’aquest 30% de barcelonins -i segur que de molts altres metropolitans- que segons les enquestes municipals diuen que volen allunyar-se de les aglomeracions i aprofitar les oportunitats que els ofereix el teletreball. 

Mites i llegendes de l’habitatge. Viaempresa.cat, 2-4-21

La muntanya i el ratolí (L’econòmic del PuntAvui, 8-11-20)

Tenien cinc anys de coll per revisar l’última modificació del Pactes de Toledo sobre les pensions i n’han emprat quatre. La darrera reforma es va fer quan manava el  PP de Rajoy i ens aportà com a novetat la institucionalització de la pèrdua de poder adquisitiu de les pensions.

Ara sembla que es fa marxa enrere i que tot tornarà a ser com abans. No ben bé tot. Hi ha alguns bons propòsits que fins ara només havien plantejat els experts i que ara semblen assumits per la gran majoria de forces polítiques. Veurem si podran acomplir-los. Però, malgrat tot, sembla que el nou vent que recorre Europa en matèria de despesa pública podria haver arribat també aquí  pel que fa a les pensions.

La muntanya i el ratolí. L’econòmic del PuntAvui, 8-11-20

“La vinyeta per circular a les autopistes serà inevitable” (Viaempresa.cat, 27-7-20)

Vinyeta

Malgrat les promeses, tot fa pensar que l’acord financer europeu i els 140.000M€ entre  subvencions i préstecs aconseguits pel govern espanyol, tenen unes contrapartides evidents en termes de fiscalitat i de política econòmica en general.

El primer que ha faltat a les seves promeses ha estat el ministre Ábalos, que ja s’ha autodesmentit obrint la porta a l’allargament de les concessions a les autopistes.  Així que sembla inevitable que en el termini d’un any s’implanti la vinyeta per circular per les autopistes.

“La vinyeta per circular a les autopistes serà inevitable. Viaempresa.cat, 27-7-20

“Piketty i Catalunya” ( Diners. La Vanguardia, 3-2-20)

Piketty i Catalunya-page-001

Josep Ramoneda va presentar fa unes setmanes el darrer llibre de l’economista de moda entre l’esquerra alternativa, Thomas Piketty. Després de l’èxit mundial de “El Capital al segle XXI” (2013), l’economista francès publica ara “Capital i ideologia” (Ed. 62), on l’autor proposa una història econòmica, social, intel·lectual i política sobre la desigualtat.

El llibre conté un apartat titulat “La trampa separatista i la síndrome catalana”  dins el capítol 16, titulat  “Socialnativisme , el parany identitari postcolonial”. Un capítol on tracta els casos d’Itàlia, Europa de l’Est, Brasil i l’Índia. Per Piketty, “la crisi catalana se’ns presenta com el símptoma d’una Europa que descansa sobre una competitivitat generalitzada entre territoris i sobre una absència total de solidaritat fiscal, que sempre contribueix a estimular la lògica de cadascú pel seu compte” .

El fet que l’independentisme tingui més suports entre les persones amb les rendes més altes i amb més estudis l’ha fet arribar a afirmar que es tracta bàsicament d’un projecte burgès i insolidari que, arribada la independència, es comportaria com un nou paradís fiscal. Com Luxemburg.

És cert, que durant els dies que ha estat per Barcelona ha anat modulant  (La Contra. La Vanguardia, 16-2-20)  les seves tesis (Ara, 18-1-20). Però de moment el que queda i el que es llegirà arreu del món és el capítol que ens ha dedicat al seu llibre que, entre d’altres coses, parteix d’un absolut desconeixement de com funciona els sistema fiscal i de despesa pública a Catalunya.

I és que en economia també és vàlid el principi científic que diu que perquè dos fenòmens es produeixin al mateix temps, no implica necessàriament que hi hagi una relació de causa-efecte entre l’un i l’altre.

Piketty i Catalunya. Diners. La Vanguardia, 3-2-2020

“Habitatge progressista” (LaVanguardia, 6-1-20)

Habitatge progressista-page-001

L’acord de govern entre el PSOE i Unidas Podemos, “Nuevo Acuerdo para España” dedica una notable atenció al tema de l’habitatge, això sí, en un document que és més un reguitzell de bons propòsits que un pla de govern coherent i articulat.

Enmig de l’enrenou polític general, paga la pena veure què diu, no fos cas que, efectivament, disposin de  temps per dur-ho a la pràctica.

 

Habitatge progressista. La Vanguardia, 6-1-20

“Escòcia i la recessió” (L’econòmic del PuntAvui, 8-9-19)

Sense títol

Amb l’arribada al poder de Boris Johnson semblava que el Regne Unit havia posat la directa per sortir de la Unió Europea fos com fos. Ara sembla que hi haurà noves eleccions en una, qui sap si la darrera, oportunitat per trobar una sortida acordada al conflicte. Però la perspectiva d’abandonar Europa i l’impacte econòmic que se’n pot derivar a curt termini sembla que fan modificar les posicions d’una part significativa de la població d’Escòcia envers la independència.

La incertesa i la por a una recessió de dimensions desconegudes no és patrimoni únic dels escocesos. Els tambors d’una nova, o d’una nova fase, de crisi econòmica ressonen a Europa des d’Alemanya i podrien arribar a modificar actituds i expectatives també a casa nostra.

Escòcia i la recessió. L’Econòmic del PuntAvui, 8-9-19

“Nou consum responsable” (L’econòmic del PuntAvui, 14-7-19)

Nou consum responsable

Endevinalla: Què pot posar d’acord Foment del Treball amb Comissions Obreres…?Lcrítica ferotge a la nova iniciativa de l’ANC anomenada Consum estratègic

Quan hi ha multitud de campanyes que pretenen orientar el comportament del consumidor a partir de determinats comportaments de l’empresa que els genera o de valors que incorpora del producte, la principal patronal catalana, i Pimec també, i el principal sindicat a Catalunya s’alarmen pel possible impacte d’un cercador d’empreses que informa tothom sobre si una empresa practica l’economia circular, disposa del certificat de qualitat ISO 14000 o té la web en català. Ningú no s’estranya quan les grans, i no tan grans, empreses, a través de les seves organitzacions corporatives, donen la seva opinió i intenten influir en les decisions econòmiques i polítiques dels representants de la ciutadania. Però si els consumidors s’organitzen i poden tocar el voraviu a alguna d’aquestes empreses, aleshores és anatema.

I és que el consum organitzat -diguem-ne responsable o estratègic- constitueix una oportunitat perquè la ciutadania pugui fer sentir la seva veu i pugui influir en el comportament de grans empreses que sovint s’escapen del control o directament condicionen les decisions dels poders polítics elegits democràticament.

Aquest és el tema del meu article d’aquest diumenge a L’econòmic, del PuntAvui

“Nou consum responsable”. L’econòmic del PuntAvui, 14-7-19

 

“Eines de país” (Viaempresa.cat, 17-6-19)

Eines de país

Aquest dilluns es constitueix el Ple de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Es tracta de l’organització social i empresarial més important que en els darrers mesos ha renovat els seus dirigents amb un clara voluntat de rejovenir i modernitzar la institució, de fer aflorar lideratges més d’acord amb la realitat d’una economia en accelerada transformació i amb una perspectiva de superar de superar les mirades curtes i sectorialitzades amb una visió més àmplia del conjunt del país.

Aquest caràcter disruptiu i capdavanter atorga als nous dirigents una responsabilitat addicional, tant de respondre a les expectatives creades com d’actuar de forma prou inclusiva per mantenir i reforçar el lideratge de la institució en l’àmbit econòmic i empresarial de Catalunya dins les noves coordenades que l’equip guanyador prtén establir.

En parlo en aquest article a viaempresa.cat:

Eines de país. Viaempresa.cat, 17-6-19

%d bloggers like this: