“Del gas a l’hidrogen verd i les renovables” (Viaempresa.cat, 15-12-22)

El panorama energètic està revolucionat. L’aposta estratègica de la UE per abandonar les energies fòssils ha coincidit amb les turbulències derivades de la invasió russa d’Ucraïna. Per això, més que mai, n’hi ha que intenten treure profit de l’embolic i tothom és obligat a ressituar-se.

Del gas a l’hidrogen verd i les renovables. Viaempresa.cat, 15-12-22

“L’illa ferroviària” (viaempresa.cat, 30-11-22)

Malgrat l’AVE i malgrat els benintencionats esforços dels empresaris valencians per impulsar el Corredor Mediterrani, a Espanya -i nosaltres amb ella- no deixem de ser una illa ferroviària. I no sembla que duguem gaire camí de deixar de ser-ho.

L’illa ferroviària. Viaempresa.cat, 30-11-22

“Segmentar habitatges unifamiliars” (Diners. La Vanguardia, 13-11-22)

Sembla que cada vegada hi ha més titulars d’habitatges unifamiliars que migparteixen casa seva per oferir una llar pròpia a algun fill que retorna -sovint amb família- a causa de la inestabilitat laboral o de parella. Els creixents costos per accedir a una habitatge, ni que sigui de lloguer, afavoreixen aquestes opcions que, per ara per ara, no són legals.

Ho podeu llegir a la pàgina 15 del Diners de la Vanguardia:

Segmentar habitatges. Diners. La Vanguardia, 13-11-22

Si no hi teniu accés, també podeu fer-ho en la imatge a continuació:

Del Mid-Cat a un Bar-Mar evanescent (viaempresa.cat, 2-11-22)

Un nou capítol en el serial de les connexions europees de gas. Emmanuel Macron s’ha tret un conill del barret per no desairar els presidents espanyol i portuguès i el soci alemany: la connexió submarina entre Barcelona i Marsella. Queda no només enterrat el gasoducte transpirinenc del Mid-Cat, sinó també l’eventual connexió amb Itàlia a través de Liorna que els propagandistes de sempre havien apuntat com alternativa.

Malgrat el consens aparent, el més calent és a l’aigüera i els interrogants per resoldre converteixen la connexió Bar-Mar en un projecte encara molt evanescent. N’expliquem el perquè en article a viaempresa.cat.

Del Mid-Cat al Bar-Mar evanescent. Viaempresa.cat, 2-11-22

“Un dia sense cotxes i sense alternatives” (Viaempresa.cat, 22-9-22)

Malgrat la gratuïtat o els descomptes en el transport públic, la mobilitat sostenible encara és una utopia.

Un dia sense cotxes i sense alternatives, Viaempresa.cat, 22-9-22

“Un país de qualitat per a un turisme de qualitat” (Viaempresa.cat, 2-8-22)

Sempre reclamem un turisme de qualitat. Però què és -i no és- el turisme de qualitat? Què hem de fer per aconseguir-lo?

Un país de qualitat per a un turisme de qualitat. Viaempresa.cat, 2-8-22

“Les elits barcelonines ja no tenen qui les estimi” (Viaempresa.cat, 21-6-22)

Els immediats processos electorals a moltes de les principals organitzacions empresarials mostren les dificultats que les elits barcelonines tenen per regenerar-se. Tant en termes de tipus i grandària d’empreses i sectors que representen, com d’edat i gènere dels seus representants, com de discurs.

Un discurs, es planyen, molt menys influent que abans. I és que aquestes elits semblen impermeables als canvis a la societat catalana i tenen dificultats per reconèixer la veritable naturalesa de l’Estat espanyol.

Les elits catalanes ja no tenen qui les estimi. Viaempresa.cat, 21-6-22)

“I si també limitem els creuers?” (L’econòmic. El Punt-Avui, 12-6-22)

El concepte d’aforament màxim és conegut per tothom en espais tancats i cada cop més en els l’afluència a espais naturals i en esdeveniments que se celebren en espais oberts però limitats. Com ara els festivals. L’aforament màxim garanteix la seguretat, la comoditat i la qualitat de l’experiència dels visitants. I una interacció adequada amb l’entorn.

Traslladar aquest concepte a un espai teòricament obert com una ciutat no és ni fàcil ni hi estem pas acostumats, encara que amb la pandèmia els aforaments restrictius van estar a l’ordre del dia. Tanmateix, en destinacions turístiques sobrecarregades aquest concepte caldria recuperar-lo i adaptar-lo.

Venècia ha encetat el control i les restriccions als excursionistes que no hi pernocten. Dubrovnik i Palma han estat les primeres ciutats del Mediterrani a limitar el nombre de creuers que hi arriben diàriament. A Mallorca també han posat en marxa un pla per eliminar els allotjaments de menor qualitat.

Aquest estiu que serà d’eufòria postpandèmica tornarem a trobar-nos amb problemes generals de saturació, que ara ja patim en determinades infraestructures de transport. No podem viure sense turisme, però un excés de visitants també ens ofega a poc a poc.

I si també limitem els creuers? L’econòmic. El PuntAvui, 12-6-22

Terrassa-Abrera i les obres de la seu (Viaempresa.cat, 31-5-22)

Acte reivindicatiu insòlit al Vallès. Les entitats empresarials han convocat una concentració en una rotonda d’accés a la connexió Abrera-Terrassa per reivindicar que s’acabin aquest tram de la B-40 o Ronda del Vallès. Són 13 anys d’obres, gairebé a quilòmetre per any.

Repassem alguns dels endarreriments més significatius de les obres de l’Estat a Catalunya, el mateix dia que sabem que el govern espanyol només va invertir un terç del pressupostat per a Catalunya -un 35,5%-, mentre que a Madrid la xifra va arribar al 185%, el que es tradueix en una inversió de 35 € per cada català i de 308 € per cada madrileny

Terrassa-Abrera i les obres de la seu. Viaempresa.cat, 31-5-22

“Com les orenetes” (Diners. La Vanguardia, 1-5-22)

Sempre acaben tornant. Com les orenetes. Algú es temia, o desitjava, que no ho fessin. Més forts que la pandèmia. Ben decidits encara que bufin vents de guerra.

Al sector han perdut algunes plomes, però està satisfets d’haver aguantat prou bé. Ara, amb això no n’hi haurà prou. No es pot continuar fent negocis com sempre amb els turistes.

Com les orenetes. Diners. La Vanguardia, 1-2-5

Si no hi teniu accés, podeu llegir-lo en la següent imatge:

A %d bloguers els agrada això: