
Més enllà del soroll i la propaganda que van generar les condicions dels socialistes per aprovar els pressupostos de la Generalitat, paga la pena reflexionar-hi amb una mica de distància.
Els macroprojectes dels pressupostos. Viaempresa.cat, 9-3-23
Més enllà del soroll i la propaganda que van generar les condicions dels socialistes per aprovar els pressupostos de la Generalitat, paga la pena reflexionar-hi amb una mica de distància.
Els macroprojectes dels pressupostos. Viaempresa.cat, 9-3-23
A les Jornades Cultura: Versió 2050 de la setmana passada, van aparèixer moltes reflexions i debats interessants, que ja anirem comentant algun dels quals . Un d’ells fa referència a la cultura i el mercat i a les eventuals interferències polítiques i mediàtiques.
Des de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, estem preparant unes jornades de reflexió i de debat sobre la cultura a mitjà i llarg termini, amb un horitzó simbòlic establert en l’any 2050.
Després del parèntesi i dels estralls de la pandèmia en gran part del món cultural, sembla més necessari que mai posar la vista llarga sobre la multitud de fenòmens que afecten la creació, la difusió i el consum cultural. Des de l’impacte de les noves tecnologies fins a la globalització i l’aparició de grans operadors a nivell mundial. Des de les transformacions en el gaudi i consum de béns cultural fins a l’emergència de noves generacions amb hàbits, habilitats i valors molt diferents a les de generacions anteriors. Des del paper d’una cultura com la catalana, que compta amb una llengua d’abast reduït i minoritzada al propi territori fins a la mercantilització, banalització i turistificació de moltes activitats culturals.
Partim d’un document de base elaborat conjuntament amb en Ferran Mascarell, vicepresident tercer de la Diputació i reconegut gestor i pensador de l’activitat cultural. A les Jornades, un destacat ventall de ponents debatran durant tres dies i mig -del 14 al 17 de febrer, a les Drassanes de Barcelona– sobre el futur de la cultura en general, de la cultura catalana en particular i sobre les polítiques a emprendre en aquest context, tant a nivell general com local.
La Diputació publicarà posteriorment tant el document de base com totes les aportacions i materials incorporats durant les Jornades. L’èxit de la convocatòria ha fet que la inscripció automàtica ja estigui tancada, però qui realment tingui interès a participar-hi, pot sol·licitar-ho a:
Si voleu consultar el programa complet, podeu fer-ho a:
El panorama energètic està revolucionat. L’aposta estratègica de la UE per abandonar les energies fòssils ha coincidit amb les turbulències derivades de la invasió russa d’Ucraïna. Per això, més que mai, n’hi ha que intenten treure profit de l’embolic i tothom és obligat a ressituar-se.
Del gas a l’hidrogen verd i les renovables. Viaempresa.cat, 15-12-22
Malgrat l’AVE i malgrat els benintencionats esforços dels empresaris valencians per impulsar el Corredor Mediterrani, a Espanya -i nosaltres amb ella- no deixem de ser una illa ferroviària. I no sembla que duguem gaire camí de deixar de ser-ho.
Sembla que cada vegada hi ha més titulars d’habitatges unifamiliars que migparteixen casa seva per oferir una llar pròpia a algun fill que retorna -sovint amb família- a causa de la inestabilitat laboral o de parella. Els creixents costos per accedir a una habitatge, ni que sigui de lloguer, afavoreixen aquestes opcions que, per ara per ara, no són legals.
Ho podeu llegir a la pàgina 15 del Diners de la Vanguardia:
Segmentar habitatges. Diners. La Vanguardia, 13-11-22
Si no hi teniu accés, també podeu fer-ho en la imatge a continuació:
Un nou capítol en el serial de les connexions europees de gas. Emmanuel Macron s’ha tret un conill del barret per no desairar els presidents espanyol i portuguès i el soci alemany: la connexió submarina entre Barcelona i Marsella. Queda no només enterrat el gasoducte transpirinenc del Mid-Cat, sinó també l’eventual connexió amb Itàlia a través de Liorna que els propagandistes de sempre havien apuntat com alternativa.
Malgrat el consens aparent, el més calent és a l’aigüera i els interrogants per resoldre converteixen la connexió Bar-Mar en un projecte encara molt evanescent. N’expliquem el perquè en article a viaempresa.cat.
Malgrat la gratuïtat o els descomptes en el transport públic, la mobilitat sostenible encara és una utopia.
Un dia sense cotxes i sense alternatives, Viaempresa.cat, 22-9-22
Sempre reclamem un turisme de qualitat. Però què és -i no és- el turisme de qualitat? Què hem de fer per aconseguir-lo?
Un país de qualitat per a un turisme de qualitat. Viaempresa.cat, 2-8-22
Els immediats processos electorals a moltes de les principals organitzacions empresarials mostren les dificultats que les elits barcelonines tenen per regenerar-se. Tant en termes de tipus i grandària d’empreses i sectors que representen, com d’edat i gènere dels seus representants, com de discurs.
Un discurs, es planyen, molt menys influent que abans. I és que aquestes elits semblen impermeables als canvis a la societat catalana i tenen dificultats per reconèixer la veritable naturalesa de l’Estat espanyol.
Les elits catalanes ja no tenen qui les estimi. Viaempresa.cat, 21-6-22)