“Ucraïna en el nostre futur” (Viaempresa.cat, 28-2-22)

Mentre a Barcelona comença una nova edició d’un Mobile que es volia que fos un signe d’esperança i de recuperació, a l’est d’Europa es lliura una guerra que molts no creien que pogués arribar a existir mai.

Sempre és més difícil acabar una guerra que començar-la, sobretot quan el passeig militar rus que preveia Putin no sembla confirmar-se. La llargada i la intensitat de l’enfrontament marcarà l’impacte sobre l’economia europea, també la nostra, encara que estiguem a l’altre extrem del continent.

El desenllaç final condicionarà el futur de les sancions que, donada la proximitat i la intensitat de les relacions econòmiques, podrien impulsar canvis més radicals per part dels europeus, sempre anunciats però que mai no acaben de materialitzar-se.

Ucraïna en el nostre futur, Viaempresa.cat, 28-2-22

Un referèndum olímpic per resoldre el futur del Pirineu? (Viaempresa.cat, 1 i 2-2-22)

L’anunci d’una consulta als ciutadans de l’Alt Pirineu i l’Aran ha destapat la caixa dels trons de l’eventual candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. 

A banda de tot l’afer de si hi haurà una candidatura conjunta amb els aragonesos, el més important és si la celebració dels Jocs generarà més avantatges que inconvenients, de si per si sols poden resoldre el futur d’una regió fràgil  i en regressió continuada des de fa dècades.

I en tot cas, quines estratègies caldria impulsar perquè, de forma complementària als Jocs o sense ells, la vegueria pugui sortir de la marginalitat i assegurar un futur viable sense fer malbé el territori.

Aquests són els dos articles de la sèrie:

Un referèndum olímpic per resoldre el futur del Pirineu? Viaempresa.cat, 1-2-22

Uns Jocs d’Hivern per resoldre el futur del Pirineu? Viaempresa.cat, 2-2-22

Aeroport: el caixa o faixa s’imposa al “win-win” (Viaempresa.cat, 14-9-21)

Si no hi ha cap sorpresa d’última hora -aquest dimecres, per exemple-, sembla que la carpeta de l’ampliació del Prat s’ha tancat per una bona temporada. Mentrestant, el de Barcelona ja torna a ser el segon aeroport de l’Estat -havia estat superat pel de Palma de Mallorca durant els mesos centrals de la pandèmia- i avança a marxes forçades cap als nivell d’utilització previs a la covid.

Tanmateix, amb el capteniment d’uns i altres en tot aquest afer no sembla probable que pugui arribar-se a cap acord prou sòlid i durador. Si és així, serà la responsabilitat del govern de Catalunya trobar els mecanismes perquè els aspectes positius que anaven associats al projecte d’ampliació no es quedin en paper mullat un cop més. El país verd, feminista i democràtic pel que malda el seu President ha de ser, primer de tot, un país pròsper i capaç de generar riquesa per poder beneficiar-ne el conjunt de la societat.

Aeroport: el caixa o faixa s’imposa al “win-win” (viaempresa.cat, 14-0-21

“Empresaris i rendistes” (La Vanguardia, 29-11-20)

Els grans beneficiaris de l’èxit dels centres comercials de Barcelona i de les nostres ciutats tradicionals han estat els propietaris de lloguers, que obtenien elevades rendibilitats amb un risc pràcticament inexistent, si més no fins ara.

 Els rendistes no creen riquesa, sinó que s’aprofiten de la que creen els altres. I no només és just, sinó també és intel·ligent no matar l’activitat productiva si volen, a mitjà termini, continuar gaudint de cobrar lloguers substanciosos.

Per cert, els periodistes de La Vanguardia han col·locat l’article al costat d’una notícia dedicada a les bitcoins, que tornen a assolir el seu màxim històric enmig d’una nova espiral especulativa. Una altra manera de fer diners fàcils.

El cicle d’aigua (1). Afrontar el canvi climàtic (viaempresa.cat, 21-11-19)

El cicle de l'aigua 1

Amb aquest article i amb el que apareixerà la setmana que ve donem continuïtat a la sèrie sobre les infraestructures a Catalunya. En aquesta ocasió no es tracta d’infraestructures de transport. Tampoc no són responsabilitat directa de l’Estat espanyol, sinó del govern de Catalunya i del món local. Però no per això menys bàsiques i decisives per a l benestar col·lectiu.

I és que darrere del fet quotidià i gairebé inconscient d’obrir l’aixeta de l’aigua i que en ragi amb la quantitat i la qualitat esperada, hi ha un procés de gran complexitat tècnica, unes inversions multimilionàries i una gestió que dóna lloc a importants estructures de poder i a un negoci sucós i, sobretot, sense risc.

Precisament, del negoci de l’aigua, en parlarem en el següent article d’aquesta minisèrie. En aquest primer abordem la disponibilitat d’aigua en un procés de canvi climàtic molt més immediat del que habitualment ens sembla.

El cicle de l’aigua (1). Com afrontar el canvi climàtic. Viaempresa.cat, 21-11-19

“Integració vertical”. Una alternativa de futur per al món agrari (La Vanguardia, 29-1-17)

Parlem de la Marxa Pagesa d’aquest cap de setmana al PuntAvui TV (24-1-17)

marxa-pagesa-a-lilla-de-robinson-24-1-17

El proper cap de setmana, Unió de Pagesos, el sindicat majoritari al camp català, organitza una Marxa Pagesa convocada per la “dignitat de la pagesia”. N’hem parlat amb el portaveu de la Unió, Carles Vicente, pagès de la Bisbal del Priorat. Des de dijous a la tarda, diverses columnes de tractors aniran confluint cap a Barcelona per celebrar un acte públic dissabte vinent -dia 28- al passeig Nacional (més informació a http://www.marxapagesa.cat/)

En el programa dirigit per Igor Llongueras, parlem amb Vicent Sanchis, Ainhoa Sorrosal i Joan Solé no només sobre la situació i les perspectives del camp català, sinó sobre les darreres negociacions pressupostàries, que inclouen com a novetats un banc de terres i un impost sobre el CO2.

Podeu veure’n els vídeos en els enllaços següents:

Entrevista a Carles Vicente (Unió de pagesos). L’Illa de Robinson, 24-1-17

Tertúlia a L’Illa de Robinson, 24-1-17

 

%d bloggers like this: