“La banca va de copes” (Viaempresa.cat, 1-2-23)

Aquest febrer entra en vigor l’impost temporal sobre la banca. És difícil resistir-se a la temptació de relacionar directament els extraordinaris resultats que presenten els bancs aquests dies i la pèrdua de poder adquisitiu dels assalariats. Tanmateix, a molts altres països europeus de diferents signes polítics han entès que calia transmetre una missatge a la ciutadania perquè no es trobés una altra vegada sola pagant els plats trencats de la situació econòmica.

I és que alguna cosa no funciona bé del tot a Europa quan les entitats financeres obtenen beneficis extraordinaris de la lluita contra la inflació mentre el conjunt de la població s’empobreix.

La banca va de copes. Viaempresa.cat, 1-2-23)

“Sánchez-Macron: la trobada dels necessitats” (Viaempresa.cat, 19-1-23)

Com en un foc d’encenalls, tota la parafernàlia muntada al voltant de la cimera hispano-francesa a Barcelona s’ha fos com un bolado. L’operació propagandística ha resultat més evident encara quan hem seguit les repercussions a Espanya -més aviat magres- i a França, més amoïnats per les vagues i protestes socials d’aquell mateix dia per frenar la pujada de l’edat legal de jubilació dels 62 als 64 anys. On hi ha hagut més moviments i més literatura ha estat amb diferència a la pròpia Catalunya, sobretot entre els que enyoren les glòries, i els negocis, olímpics.

Tanmateix, seria una equivocació menysprear des de Catalunya els moviments i les posicions d’Espanya i, especialment, de França, tant en el context bilateral com, sobretot, europeu. La comprensió de les raons profundes del veí del nord sovint s’escapa de les preocupacions dels catalans. I, gairebé tan necessari com tenir un coneixement profund de l’Estat espanyol, ens en cal un de semblant per a l’Estat francès. Només des d’aquest coneixement podrem articular estratègies beneficioses per als nostres interessos.

Sánchez-Macron: la trobada dels necessitats. Viaempresa.cat, 19-1-23

“L’hivern suau” (L’Econòmic. El PuntAvui, 11-12-22)

Per una vegada, sembla que la metereologia derivada del canvi climàtic juga al nostre favor. Almenys de moment. Podria ser la calma abans de la tempesta o que la tempesta fos més feble i passatgera. De moment, preguem perquè el nostre hivern i el de tota Europa sigui suau. Bones festes!

L’hivern suau. L’Econòmic. El PuntAvui, 11-12-22

“Del gas a l’hidrogen verd i les renovables” (Viaempresa.cat, 15-12-22)

El panorama energètic està revolucionat. L’aposta estratègica de la UE per abandonar les energies fòssils ha coincidit amb les turbulències derivades de la invasió russa d’Ucraïna. Per això, més que mai, n’hi ha que intenten treure profit de l’embolic i tothom és obligat a ressituar-se.

Del gas a l’hidrogen verd i les renovables. Viaempresa.cat, 15-12-22

“No dispareu al pianista” (La Vanguardia, 10-12-22)

Les pensions públiques formes un dels pilars bàsics del nostre modest estat del benestar. Mantenir-ne el poder adquisitiu no pot contraposar-se a la situació dels treballadors amb salaris baixos. Haver optat per una economia de negocis fàcils i de baix valor afegit ens duu a aquestes comparacions interessades.

https://www.lavanguardia.com/economia/20221210/8639410/disparen-pianista.html

Si no hi podeu accedir, podeu llegir-ho a continuació:

“L’illa ferroviària” (viaempresa.cat, 30-11-22)

Malgrat l’AVE i malgrat els benintencionats esforços dels empresaris valencians per impulsar el Corredor Mediterrani, a Espanya -i nosaltres amb ella- no deixem de ser una illa ferroviària. I no sembla que duguem gaire camí de deixar de ser-ho.

L’illa ferroviària. Viaempresa.cat, 30-11-22

“Impressions d’Itàlia en l’era Meloni” (Viaempresa.cat, 17-11-22)

Els resultats per sota de les expectatives de Trump s’han afegit a  la derrota de Bolsonaro al Brasil i tots plegats hem respirat després d’una sèrie d’èxits de la dreta més extrema  a Europa i al món occidental. Per proximitat i per semblances, la victòria de Meloni a Itàlia de finals de setembre va ser especialment corprenedora. 

Fa poques setmanes, vaig tenir l’ocasió de ser a Itàlia uns quants dies com a turista, però més que mai amb els sentits ben oberts, a veure si entenia què hi havia passat. Aquestes són les impressions que hi he recollit:

Impressions d’Itàlia en l’era Meloni. Viaempresa.cat, 17-11-22

“Segmentar habitatges unifamiliars” (Diners. La Vanguardia, 13-11-22)

Sembla que cada vegada hi ha més titulars d’habitatges unifamiliars que migparteixen casa seva per oferir una llar pròpia a algun fill que retorna -sovint amb família- a causa de la inestabilitat laboral o de parella. Els creixents costos per accedir a una habitatge, ni que sigui de lloguer, afavoreixen aquestes opcions que, per ara per ara, no són legals.

Ho podeu llegir a la pàgina 15 del Diners de la Vanguardia:

Segmentar habitatges. Diners. La Vanguardia, 13-11-22

Si no hi teniu accés, també podeu fer-ho en la imatge a continuació:

Del Mid-Cat a un Bar-Mar evanescent (viaempresa.cat, 2-11-22)

Un nou capítol en el serial de les connexions europees de gas. Emmanuel Macron s’ha tret un conill del barret per no desairar els presidents espanyol i portuguès i el soci alemany: la connexió submarina entre Barcelona i Marsella. Queda no només enterrat el gasoducte transpirinenc del Mid-Cat, sinó també l’eventual connexió amb Itàlia a través de Liorna que els propagandistes de sempre havien apuntat com alternativa.

Malgrat el consens aparent, el més calent és a l’aigüera i els interrogants per resoldre converteixen la connexió Bar-Mar en un projecte encara molt evanescent. N’expliquem el perquè en article a viaempresa.cat.

Del Mid-Cat al Bar-Mar evanescent. Viaempresa.cat, 2-11-22

“Amazon, la llebre amb vocació d’elefant” (Viaempresa.cat, 19-10-22)

Ara ha fa fet deu anys de la implantació a casa nostra d’Amazon i avui ja és una referència insubstituïble per a gran part de la població. A base d’oferir serveis nous serveis i prestacions que fins aleshores ningú no demanava, competeix amb el Corte Inglés pel primer lloc en el volum total de vendes a Espanya. Un èxit, però, que també té els seus punts foscos i que, sobretot, tendeix a situar la companyia en una posició de domini cada cop més preocupant.

Amazon, la llebre amb vocació d’elefant. Viaempresa.cat, 19-10-22

A %d bloguers els agrada això: