Més enllà del soroll i la propaganda que van generar les condicions dels socialistes per aprovar els pressupostos de la Generalitat, paga la pena reflexionar-hi amb una mica de distància.
Els macroprojectes dels pressupostos. Viaempresa.cat, 9-3-23
El Diners d’aquesta setmana estava en bona part dedicat a l’energia. Com en tantes altres ocasions i a tants mitjans, la majoria de titulars se’ls enduen les energies renovables versus les d’origen fòssil, el preu de les diverses fonts energètiques els posicionaments de les empreses del sector i les inversions que s’anuncien… L’eficiència energètica -en aquest cas, de les edificacions- no acostuma a tenir gaire ressò. És una activitat tan difícil i segmentada que no acapara gaires titulars.
Sobre aquestes circumstàncies i sobre els plans que la Comissió d’Energia del Parlament Europeu està treballant per estimular les inversions i l’estalvi energètic als edificis parlem en aquest article.
Eficiència energètica. Diners. La Vanguardia, 19-2-23
Aquest febrer entra en vigor l’impost temporal sobre la banca. És difícil resistir-se a la temptació de relacionar directament els extraordinaris resultats que presenten els bancs aquests dies i la pèrdua de poder adquisitiu dels assalariats. Tanmateix, a molts altres països europeus de diferents signes polítics han entès que calia transmetre una missatge a la ciutadania perquè no es trobés una altra vegada sola pagant els plats trencats de la situació econòmica.
I és que alguna cosa no funciona bé del tot a Europa quan les entitats financeres obtenen beneficis extraordinaris de la lluita contra la inflació mentre el conjunt de la població s’empobreix.
Com en un foc d’encenalls, tota la parafernàlia muntada al voltant de la cimera hispano-francesa a Barcelona s’ha fos com un bolado. L’operació propagandística ha resultat més evident encara quan hem seguit les repercussions a Espanya -més aviat magres- i a França, més amoïnats per les vagues i protestes socials d’aquell mateix dia per frenar la pujada de l’edat legal de jubilació dels 62 als 64 anys. On hi ha hagut més moviments i més literatura ha estat amb diferència a la pròpia Catalunya, sobretot entre els que enyoren les glòries, i els negocis, olímpics.
Tanmateix, seria una equivocació menysprear des de Catalunya els moviments i les posicions d’Espanya i, especialment, de França, tant en el context bilateral com, sobretot, europeu. La comprensió de les raons profundes del veí del nord sovint s’escapa de les preocupacions dels catalans. I, gairebé tan necessari com tenir un coneixement profund de l’Estat espanyol, ens en cal un de semblant per a l’Estat francès. Només des d’aquest coneixement podrem articular estratègies beneficioses per als nostres interessos.
Sánchez-Macron: la trobada dels necessitats. Viaempresa.cat, 19-1-23
Per una vegada, sembla que la metereologia derivada del canvi climàtic juga al nostre favor. Almenys de moment. Podria ser la calma abans de la tempesta o que la tempesta fos més feble i passatgera. De moment, preguem perquè el nostre hivern i el de tota Europa sigui suau. Bones festes!
El panorama energètic està revolucionat. L’aposta estratègica de la UE per abandonar les energies fòssils ha coincidit amb les turbulències derivades de la invasió russa d’Ucraïna. Per això, més que mai, n’hi ha que intenten treure profit de l’embolic i tothom és obligat a ressituar-se.
Del gas a l’hidrogen verd i les renovables. Viaempresa.cat, 15-12-22
Les pensions públiques formes un dels pilars bàsics del nostre modest estat del benestar. Mantenir-ne el poder adquisitiu no pot contraposar-se a la situació dels treballadors amb salaris baixos. Haver optat per una economia de negocis fàcils i de baix valor afegit ens duu a aquestes comparacions interessades.
https://www.lavanguardia.com/economia/20221210/8639410/disparen-pianista.html
Si no hi podeu accedir, podeu llegir-ho a continuació:
Malgrat l’AVE i malgrat els benintencionats esforços dels empresaris valencians per impulsar el Corredor Mediterrani, a Espanya -i nosaltres amb ella- no deixem de ser una illa ferroviària. I no sembla que duguem gaire camí de deixar de ser-ho.
Els resultats per sota de les expectatives de Trump s’han afegit a la derrota de Bolsonaro al Brasil i tots plegats hem respirat després d’una sèrie d’èxits de la dreta més extrema a Europa i al món occidental. Per proximitat i per semblances, la victòria de Meloni a Itàlia de finals de setembre va ser especialment corprenedora.
Fa poques setmanes, vaig tenir l’ocasió de ser a Itàlia uns quants dies com a turista, però més que mai amb els sentits ben oberts, a veure si entenia què hi havia passat. Aquestes són les impressions que hi he recollit:
Impressions d’Itàlia en l’era Meloni. Viaempresa.cat, 17-11-22
Sembla que cada vegada hi ha més titulars d’habitatges unifamiliars que migparteixen casa seva per oferir una llar pròpia a algun fill que retorna -sovint amb família- a causa de la inestabilitat laboral o de parella. Els creixents costos per accedir a una habitatge, ni que sigui de lloguer, afavoreixen aquestes opcions que, per ara per ara, no són legals.
Ho podeu llegir a la pàgina 15 del Diners de la Vanguardia:
Segmentar habitatges. Diners. La Vanguardia, 13-11-22
Si no hi teniu accés, també podeu fer-ho en la imatge a continuació:
Enric Llarch 