“La banca va de copes” (Viaempresa.cat, 1-2-23)

Aquest febrer entra en vigor l’impost temporal sobre la banca. És difícil resistir-se a la temptació de relacionar directament els extraordinaris resultats que presenten els bancs aquests dies i la pèrdua de poder adquisitiu dels assalariats. Tanmateix, a molts altres països europeus de diferents signes polítics han entès que calia transmetre una missatge a la ciutadania perquè no es trobés una altra vegada sola pagant els plats trencats de la situació econòmica.

I és que alguna cosa no funciona bé del tot a Europa quan les entitats financeres obtenen beneficis extraordinaris de la lluita contra la inflació mentre el conjunt de la població s’empobreix.

La banca va de copes. Viaempresa.cat, 1-2-23)

“Sánchez-Macron: la trobada dels necessitats” (Viaempresa.cat, 19-1-23)

Com en un foc d’encenalls, tota la parafernàlia muntada al voltant de la cimera hispano-francesa a Barcelona s’ha fos com un bolado. L’operació propagandística ha resultat més evident encara quan hem seguit les repercussions a Espanya -més aviat magres- i a França, més amoïnats per les vagues i protestes socials d’aquell mateix dia per frenar la pujada de l’edat legal de jubilació dels 62 als 64 anys. On hi ha hagut més moviments i més literatura ha estat amb diferència a la pròpia Catalunya, sobretot entre els que enyoren les glòries, i els negocis, olímpics.

Tanmateix, seria una equivocació menysprear des de Catalunya els moviments i les posicions d’Espanya i, especialment, de França, tant en el context bilateral com, sobretot, europeu. La comprensió de les raons profundes del veí del nord sovint s’escapa de les preocupacions dels catalans. I, gairebé tan necessari com tenir un coneixement profund de l’Estat espanyol, ens en cal un de semblant per a l’Estat francès. Només des d’aquest coneixement podrem articular estratègies beneficioses per als nostres interessos.

Sánchez-Macron: la trobada dels necessitats. Viaempresa.cat, 19-1-23

“L’hivern suau” (L’Econòmic. El PuntAvui, 11-12-22)

Per una vegada, sembla que la metereologia derivada del canvi climàtic juga al nostre favor. Almenys de moment. Podria ser la calma abans de la tempesta o que la tempesta fos més feble i passatgera. De moment, preguem perquè el nostre hivern i el de tota Europa sigui suau. Bones festes!

L’hivern suau. L’Econòmic. El PuntAvui, 11-12-22

“No dispareu al pianista” (La Vanguardia, 10-12-22)

Les pensions públiques formes un dels pilars bàsics del nostre modest estat del benestar. Mantenir-ne el poder adquisitiu no pot contraposar-se a la situació dels treballadors amb salaris baixos. Haver optat per una economia de negocis fàcils i de baix valor afegit ens duu a aquestes comparacions interessades.

https://www.lavanguardia.com/economia/20221210/8639410/disparen-pianista.html

Si no hi podeu accedir, podeu llegir-ho a continuació:

“L’illa ferroviària” (viaempresa.cat, 30-11-22)

Malgrat l’AVE i malgrat els benintencionats esforços dels empresaris valencians per impulsar el Corredor Mediterrani, a Espanya -i nosaltres amb ella- no deixem de ser una illa ferroviària. I no sembla que duguem gaire camí de deixar de ser-ho.

L’illa ferroviària. Viaempresa.cat, 30-11-22

“Impressions d’Itàlia en l’era Meloni” (Viaempresa.cat, 17-11-22)

Els resultats per sota de les expectatives de Trump s’han afegit a  la derrota de Bolsonaro al Brasil i tots plegats hem respirat després d’una sèrie d’èxits de la dreta més extrema  a Europa i al món occidental. Per proximitat i per semblances, la victòria de Meloni a Itàlia de finals de setembre va ser especialment corprenedora. 

Fa poques setmanes, vaig tenir l’ocasió de ser a Itàlia uns quants dies com a turista, però més que mai amb els sentits ben oberts, a veure si entenia què hi havia passat. Aquestes són les impressions que hi he recollit:

Impressions d’Itàlia en l’era Meloni. Viaempresa.cat, 17-11-22

Del Mid-Cat a un Bar-Mar evanescent (viaempresa.cat, 2-11-22)

Un nou capítol en el serial de les connexions europees de gas. Emmanuel Macron s’ha tret un conill del barret per no desairar els presidents espanyol i portuguès i el soci alemany: la connexió submarina entre Barcelona i Marsella. Queda no només enterrat el gasoducte transpirinenc del Mid-Cat, sinó també l’eventual connexió amb Itàlia a través de Liorna que els propagandistes de sempre havien apuntat com alternativa.

Malgrat el consens aparent, el més calent és a l’aigüera i els interrogants per resoldre converteixen la connexió Bar-Mar en un projecte encara molt evanescent. N’expliquem el perquè en article a viaempresa.cat.

Del Mid-Cat al Bar-Mar evanescent. Viaempresa.cat, 2-11-22

“Cosmètica fiscal” (Viaempresa.cat, 4-10-22)

El malestar per la pèrdua de poder adquisitiu derivada de la inflació ha forçat el govern espanyol a trepitjar un jardí on estava més còmode sense entrar-hi: la fiscalitat. Però només ha estat perquè a les forces dels barons populars s’hi ha afegit un dels seus, el president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig.

Maquillatge fiscal. Viaempresa.cat, 4-10-22

“Els més desfavorits” (Diners. La Vanguardia, 25-9-22)

L’apel·lació a ajudar -només- els més desfavorits s’ha convertit en una excusa dels falcons de l’ortodòxia financera per limitar la despesa i el dèficit de l’estat. Després, no haurem d’estranyar-nos que bona part de la població opti per suposades solucions màgiques i immediates, a la recerca de tornar a un passat mitificat. Com ara mateix a Itàlia.

Els més desfavorits. Diners. La Vanguardia, 25-9-92

Si no hi podeu accedir, podeu llegir-lo també en aquesta imatge:

“Un dia sense cotxes i sense alternatives” (Viaempresa.cat, 22-9-22)

Malgrat la gratuïtat o els descomptes en el transport públic, la mobilitat sostenible encara és una utopia.

Un dia sense cotxes i sense alternatives, Viaempresa.cat, 22-9-22

A %d bloguers els agrada això: