Segurament el fenomen més transcendent en aquests darrers anys, que són els que han transcorregut des de l’aparició de Viaempresa, ha estat posar en qüestió de forma generalitzada determinats aspectes del model actual de globalització. Laglobalització no té marxa enrere, però tot sembla que determinats aspectes rellevants són en camí de modificar-se.
Deu anys de Viaempresa: cap a la globalització dual. Viaempresa, 24-5-23
El món de les petites i mitjanes empreses sovint es tracta com un tot homogeni, però les diferències entre elles són immenses. Per això, parlar de pimes en general és dir ben poca cosa i es presta a confusió.
En els darrers trenta anys, des dels Jocs Olímpics, Barcelona ha fet una gran transformació. Els barcelonins, també. Els residents a Barcelona s’han capgirat com un mitjó i bona part d’allò que podia semblar positiu o inevitable corre el risc de desnaturalitzar la ciutat completament.
Barcelona “downtown”. Diners. La Vanguardia, 23-4-23
L’actual episodi de sequera hauria de servir-nos per abordar d’una vegada un pla integral d’adaptació al canvi climàtic, com un acord de país a llarg mitjà i llarg termini. El canvi climàtic ja el tenim aquí i, a banda de procurar que no vagi gaire a més, és urgent que establim com hem d’adaptar-nos-hi i que comencem a actuar en aquesta direcció.
Sequera i resiliència al canvi climàtic. Viaempresa.cat, 19-4-23
Les anades i vingudes de la banca internacional durant les darreres setmanes ens haurien de recordar l’hegemonia que ha assolit el sistema financer -molt més enllà de la banca- en l’economia mundial. Els riscos que comporta aquesta hegemonia per al conjunt de l’economia productiva mundial i les limitacions de les eines de què disposen els grans bancs centrals per ordenar i estabilitzar el sistema.
Segurament, molts de nosaltres ens mirem amb sorpresa les grans mobilitzacions i la manca de socis parlamentaris de Macron quan ha volgut reformar les pensions i allargar l’edat mínima de jubilació dels 62 als 64 anys. Per cert, una de les més baixes d’Europa i no només comparada amb els 66 anys i quatre mesos, camí dels 67, que tenim vigent enguany a casa nostra.
La relació dels francesos amb la cosa pública és molt diferent, per a bé i per a mal. amb la que estem aquí acostumats. Per això, aquest diumenge parlo a La Vanguardia de la capacitat de concertar que França ha tingut amb les grans empreses del país per lluitar contra la inflació i els seus efectes sobre la població. A Espanya, mentrestant, ha calgut utilitzar la força coercitiva de les llei per intentar aconseguir objectius similars.
L’exemple francès. La Vanguardia, 19-3-23
Més enllà del soroll i la propaganda que van generar les condicions dels socialistes per aprovar els pressupostos de la Generalitat, paga la pena reflexionar-hi amb una mica de distància.
Els macroprojectes dels pressupostos. Viaempresa.cat, 9-3-23
El Diners d’aquesta setmana estava en bona part dedicat a l’energia. Com en tantes altres ocasions i a tants mitjans, la majoria de titulars se’ls enduen les energies renovables versus les d’origen fòssil, el preu de les diverses fonts energètiques els posicionaments de les empreses del sector i les inversions que s’anuncien… L’eficiència energètica -en aquest cas, de les edificacions- no acostuma a tenir gaire ressò. És una activitat tan difícil i segmentada que no acapara gaires titulars.
Sobre aquestes circumstàncies i sobre els plans que la Comissió d’Energia del Parlament Europeu està treballant per estimular les inversions i l’estalvi energètic als edificis parlem en aquest article.
Eficiència energètica. Diners. La Vanguardia, 19-2-23
A les Jornades Cultura: Versió 2050 de la setmana passada, van aparèixer moltes reflexions i debats interessants, que ja anirem comentant algun dels quals . Un d’ells fa referència a la cultura i el mercat i a les eventuals interferències polítiques i mediàtiques.
Des de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, estem preparant unes jornades de reflexió i de debat sobre la cultura a mitjà i llarg termini, amb un horitzó simbòlic establert en l’any 2050.
Després del parèntesi i dels estralls de la pandèmia en gran part del món cultural, sembla més necessari que mai posar la vista llarga sobre la multitud de fenòmens que afecten la creació, la difusió i el consum cultural. Des de l’impacte de les noves tecnologies fins a la globalització i l’aparició de grans operadors a nivell mundial. Des de les transformacions en el gaudi i consum de béns cultural fins a l’emergència de noves generacions amb hàbits, habilitats i valors molt diferents a les de generacions anteriors. Des del paper d’una cultura com la catalana, que compta amb una llengua d’abast reduït i minoritzada al propi territori fins a la mercantilització, banalització i turistificació de moltes activitats culturals.
Partim d’un document de base elaborat conjuntament amb en Ferran Mascarell, vicepresident tercer de la Diputació i reconegut gestor i pensador de l’activitat cultural. A les Jornades, un destacat ventall de ponents debatran durant tres dies i mig -del 14 al 17 de febrer, a les Drassanes de Barcelona– sobre el futur de la cultura en general, de la cultura catalana en particular i sobre les polítiques a emprendre en aquest context, tant a nivell general com local.
La Diputació publicarà posteriorment tant el document de base com totes les aportacions i materials incorporats durant les Jornades. L’èxit de la convocatòria ha fet que la inscripció automàtica ja estigui tancada, però qui realment tingui interès a participar-hi, pot sol·licitar-ho a:
Si voleu consultar el programa complet, podeu fer-ho a:
Enric Llarch 