“Pagueu-los millor!” (La Vanguardia, 20-6-22)

L’escassetat de mà d’obra fins ara només es produïa en sectors i especialitats molt específiques. Podíem dir que hi havia un desajust entre l’oferta de persones qualificades formades i la demanda que realment existia en un mercat que sempre avançava més ràpidament que els nostres sistemes formatius.

Ara, coexistint amb el primer, ens trobem amb una altra mena de desajust: el de les feines poc qualificades. No es tracta tant d’un tema de prestigi social, com sostenen alguns per explicar la falta de cambrers. Ni dels universitaris que ara no es presten a treballar els estius per guanyar uns calerons que els ajudin a passar millor el curs acadèmic. Més aviat són les retribucions i les condicions de treball.

Pagueu-los millor. La Vanguardia, 20-6-22

Si no hi teniu accés, mireu de llegir-lo en les imatges adjuntes:

“Les elits barcelonines ja no tenen qui les estimi” (Viaempresa.cat, 21-6-22)

Els immediats processos electorals a moltes de les principals organitzacions empresarials mostren les dificultats que les elits barcelonines tenen per regenerar-se. Tant en termes de tipus i grandària d’empreses i sectors que representen, com d’edat i gènere dels seus representants, com de discurs.

Un discurs, es planyen, molt menys influent que abans. I és que aquestes elits semblen impermeables als canvis a la societat catalana i tenen dificultats per reconèixer la veritable naturalesa de l’Estat espanyol.

Les elits catalanes ja no tenen qui les estimi. Viaempresa.cat, 21-6-22)

“I si també limitem els creuers?” (L’econòmic. El Punt-Avui, 12-6-22)

El concepte d’aforament màxim és conegut per tothom en espais tancats i cada cop més en els l’afluència a espais naturals i en esdeveniments que se celebren en espais oberts però limitats. Com ara els festivals. L’aforament màxim garanteix la seguretat, la comoditat i la qualitat de l’experiència dels visitants. I una interacció adequada amb l’entorn.

Traslladar aquest concepte a un espai teòricament obert com una ciutat no és ni fàcil ni hi estem pas acostumats, encara que amb la pandèmia els aforaments restrictius van estar a l’ordre del dia. Tanmateix, en destinacions turístiques sobrecarregades aquest concepte caldria recuperar-lo i adaptar-lo.

Venècia ha encetat el control i les restriccions als excursionistes que no hi pernocten. Dubrovnik i Palma han estat les primeres ciutats del Mediterrani a limitar el nombre de creuers que hi arriben diàriament. A Mallorca també han posat en marxa un pla per eliminar els allotjaments de menor qualitat.

Aquest estiu que serà d’eufòria postpandèmica tornarem a trobar-nos amb problemes generals de saturació, que ara ja patim en determinades infraestructures de transport. No podem viure sense turisme, però un excés de visitants també ens ofega a poc a poc.

I si també limitem els creuers? L’econòmic. El PuntAvui, 12-6-22

“La mà negra són moltes mans” (Viaempresa.cat, 7-5-22)

Molt s’ha parlat aquests dies sobre el baix nivell d’execució de les obres pressupostades per l’Estat a Catalunya. I excepte algú que descartava “una mà negra”, no hi ha hagut explicacions del perquè d’aquest baix nivell d’execució que es repeteix ara rere any. Aquí formulem les hipòtesis més plausibles.

La mà negra són moltes mans. Viaempresa.cat, 7-5-22