“Spain for sure” (La Vanguardia, 27-6-20)

“Espanya, és clar” o “Espanya, segur/a” podria ser la traducció d’aquest polisèmic lema que s’han empescat a Madrid per vendre al potencial turisme estranger. Com tots els responsables de màrqueting saben, el problema és que per molta i bona publicitat que facis, sempre ha d’haver-hi una concordança entre allò que anuncies i la realitat. I el govern espanyol sembla que encara no se n’ha assabentat i és pensa que, a base de repetir un lema, aquest es farà realitat.

Amb un gestió catastròfica de la pandèmia que, a més de diversos rècords sanitaris negatius, provoca que els organismes internacionals pronostiquin que Espanya s’endurà la pitjor part de la recessió general que s’acosta, el govern de Madrid gasta en propaganda una part rellevant dels migrats recursos disponibles.

En parlo en aquest article a La Vanguardia:

Spain for sure. La Vanguardia, 27-6-30

 

“Un Cercle decadent” (Viaempresa.cat, 16-6-20)

Els patricis de la burgesia barcelonina seuen neguitosos als setials. Han intentat renovar i rejovenir el seu Cercle d’Economia, i sembla que no l’han encertat gaire. Els joves            -relativament- taurons que s’aprofiten de l’èxit internacional de Barcelona no semblen gaire disposats a contemporitzar amb les velles glòries de l’entitat.  Amb els seus mètodes agressius i pagats de si mateixos, xoquen amb els tradicionals equilibris i bones formes d’una entitat que ho havia estat tot, però que ara té renovats competidors per construir el relat de la burgesia de la capital del país.

EL Cercle d’Economia ha entrat en decadència i només el temps dirà si aquesta és definitiva o es tracta d’una fase de transició cap a una posada al dia que cada cop és més urgent i imprescindible.

Un Cercle decadent. Viaempresa.cat, 16-6-20

“Sàpiens: d’animals a déus” (Revista Mirall, 9-6-20)

 

“La història va començar quan els humans es van inventar els déus i acabarà quan els humans esdevinguin déus”.

Aquesta frase encapçala la pàgina web de l’historiador i pensador israelià Yuval Noah Harari i autor de Sàpiens, una breu història de la humanitat. Harari no és un nouvingut i potser ja és conegut per molts de vosaltres. Jo l’he descobert  arran de la nova edició que Edicions 62 ha fet del seu llibre més celebrat i d’un dels primers articles que es va publicar sobre el món després de la pandèmia de la covid-19.

N’he volgut fer aquesta recensió que publica la Revista Mirall per engrescar a llegir Sàpiens els qui encara no coneixeu aquesta obra de Harari. Tinc la més absoluta confiança que n’obtindreu un devessall d’idees suggeridores, encara que algunes resultin xocants i d’altres no ens acabin de convèncer. Més que mai, l’historiador ens explica el passat per mirar de presentar-nos, no tant un futur inexorable, sinó les diverses opcions de futur que tenim en funció del que fem o no fem ara mateix.

Com a complement, us vull recomanar que veieu l’entrevista que li ha fet en Jordi Basté a TV3, aquest darrer diumenge, al seu programa No pot ser. Precisament, la primera part de l’entrevista es focalitza molt en un tema poc -per no dir gens- tractat a Sàpiens, potser perquè se n’ha parlat molt o, simplement, perquè després de la utilització perversa de les xarxes socials en les darreres eleccions nord-americanes ha trobat que calia prestar-hi més atenció.

“Sàpiens; d’animals a déus”. Revisa Mirall, 9-6-20