Viatge al centre de l’abisme (La Vanguardia, 25-3-20)

IMG2_0002

Aquest dimecres a la tarda se celebra el Ple del Congrés espanyol per validar l’allargament de l’estat d’alarma. Als Estats Units, Trump i companyia han estat molt clars, no volen aturar l’economia encara que això comporti el desplegament d’una pandèmia que ells equiparen a la grip o als accidents de trànsit.

A Europa. el valor de la vida humana és sempre el valor suprem i formular en aquests termes tan crus el dilema dels governants no està ben vist. Però en el fons, amb mitges paraules i amb la boca petita, el dilema és el mateix. Amb la diferència que va ser des de Catalunya d’on primer es va avisar i s’ha anat insistint que el confinament total, el tancament de totes aquelles activitats que no són essencials, és imprescindible per no allargar la pandèmia i -això és afegit meu- qui sap si a final el dany a l’economia no seria més petit que amb aquestes mesures a mitges.

En parlo en aquest article a La Vanguardia, en què el títol original era el que figura en la capçalera d’aquest apunt.

Una gestió millorable. La Vanguardia, 25-3-20

“La sanitat, el dia després” (viaempresa. cat, 19-3-20)

Sanitat

La pandèmia del Covid-19 marcarà un punt d’inflexió en molts aspectes de la nostra vida individual i col·lectiva. L’experiència del confinament massiu és un fenomen pel que mai havíem passat i, tot i que la memòria dels fets negatius sempre és curta, la universalitat i la durada del fenomen fa pensar que modificarà moltes pràctiques, modes d’organització, percepcions i expectatives.

El nostre sistema de salut, del que ens sentim legítimament orgullosos, també haurem de repensar-lo com haurem de repensar també la nostra actitud individual davant el risc i la malaltia.

“La sanitat, el dia després” (viaempresa.cat, 19-3-20)