“El Prat: hub o no hub, és aquesta la qüestió? (Viaempresa.cat, 28-2-20)

hub

Les organitzacions empresarials volen tornar al debat sobre les infraestructures. Les unes per veure si ens oblidem d’altres debats i tornem al peix al cove. Les altres perquè cal tornar a remarcar la discriminació inversora i la ineficiència de l’Estat espanyol si volem afegir nous partidaris de la independència.

Entre el primer grup, el Cercle d’Economia fa un primer pas  programant a la seu de davant La Pedrera un seguit de debats, sempre en clau espanyola, amb els responsables dels diversos àmbits i empreses.

El primer, aquest dijous, ha estat Maurici Lucena, president d’AENA nomenat pel PSOE. Lucena va intentar superar les reclamacions històriques – recordem el famós acte de l’IESE del 2007- perquè l’aeroport es gestioni des de Catalunya. El Cercle era un lloc propici per fer-ho i centrà la seva exposició en si el Prat havia d’esdevenir un aeroport de connexió intercontinental o no.

Aquí en teniu la crònica:

“El Prat: hub o no hub, és aquesta la qüestió?” Viaempresa. cat, 28-2-20

“Piketty i Catalunya” ( Diners. La Vanguardia, 3-2-20)

Piketty i Catalunya-page-001

Josep Ramoneda va presentar fa unes setmanes el darrer llibre de l’economista de moda entre l’esquerra alternativa, Thomas Piketty. Després de l’èxit mundial de “El Capital al segle XXI” (2013), l’economista francès publica ara “Capital i ideologia” (Ed. 62), on l’autor proposa una història econòmica, social, intel·lectual i política sobre la desigualtat.

El llibre conté un apartat titulat “La trampa separatista i la síndrome catalana”  dins el capítol 16, titulat  “Socialnativisme , el parany identitari postcolonial”. Un capítol on tracta els casos d’Itàlia, Europa de l’Est, Brasil i l’Índia. Per Piketty, “la crisi catalana se’ns presenta com el símptoma d’una Europa que descansa sobre una competitivitat generalitzada entre territoris i sobre una absència total de solidaritat fiscal, que sempre contribueix a estimular la lògica de cadascú pel seu compte” .

El fet que l’independentisme tingui més suports entre les persones amb les rendes més altes i amb més estudis l’ha fet arribar a afirmar que es tracta bàsicament d’un projecte burgès i insolidari que, arribada la independència, es comportaria com un nou paradís fiscal. Com Luxemburg.

És cert, que durant els dies que ha estat per Barcelona ha anat modulant  (La Contra. La Vanguardia, 16-2-20)  les seves tesis (Ara, 18-1-20). Però de moment el que queda i el que es llegirà arreu del món és el capítol que ens ha dedicat al seu llibre que, entre d’altres coses, parteix d’un absolut desconeixement de com funciona els sistema fiscal i de despesa pública a Catalunya.

I és que en economia també és vàlid el principi científic que diu que perquè dos fenòmens es produeixin al mateix temps, no implica necessàriament que hi hagi una relació de causa-efecte entre l’un i l’altre.

Piketty i Catalunya. Diners. La Vanguardia, 3-2-2020

Aeroport del Prat, la gallina dels ous d’or a punt de quedar escanyada (viaempresa.cat, 5 i 6-2-2020)

 

El Prat

El Prat i el conjunt del sistema aeroportuari català pateix de mancances similars a les de la resta de les nostres infraestructures que depenen de l’Estat: manca de recursos en inversions i en funcionament i una gestió distant i poc  operativa, que prima per damunt de tot els interessos de Madrid i del seu aeroport.

Amb el dinamisme de la ciutat i del país i el bon treball de la societat civil  captant noves rutes de llarg abast, l’activitat al Prat creix de forma intensa i continuada. Aquest fet, combinat amb la manca d’inversions i de despeses de funcionament, fa que l’aeroport barceloní generi el 55% dels beneficis d’AENA. Però la gallina dels ous d’or corre el risc de morir escanyada pel seu propi èxit i perquè no disposa d’una direcció que posi els interessos de l’aeroport i dels catalans per damunt de qualsevol altra consideració.

Aquests són els dos articles sobre el tema que publico a viaempresa.cat:

El Prat, un aeroport amb plom a les ales (1). Viaempresa.cat, 5-2-2020

Girona i Reus, fins a 20 milions més de passatgers (i 2). Viaempresa.cat, 6-2-2020

Aeroport2