“Un Corredor Mediterrani per a una cursa de fons” (Viaempresa.cat, 20-9-19)

Corredor mediterrani

Amb aquest article, encetem una sèrie a Viaempresa.cat dedicada a les grans infraestructures pendents de realització a Catalunya sota el títol genèric de “Pròxima parada” . Probablement, l’objectiu d’aconseguir grans fites polítiques ha deixat en un segon terme tots els incompliments i discriminacions que pateix Catalunya per part del govern espanyol i sobre els que cal continuar treballant mentrestant.

Des d’un punt de vista independentista, és cert que l’adscripció sentimental cap a Espanya de bona part dels catalans va ser menysvalorada i aquesta és una de les causes principals per no assolir les majories necessàries per vèncer l’oposició antidemocràtica de l’Estat espanyol. Podem pensar que la consciència de la discriminació econòmica a què ens sotmet l’Estat espanyol, primer, i la indignació que genera la sentència de l’Estatut, després, ens han permès arribar fins on som ara, però que no tenen gaire més recorregut.

Potser sigui parcialment cert, però no fa gaire el CEO demanava qui creia que era el responsable del mal funcionament de rodalies i encara un terç dels enquestats deia que era la Generalitat de Catalunya. És a dir, coses que poden semblar òbvies de tan repetir-les encara no han arribat a molta gent, que viu en una bombolla mediàtica que els tergiversa el que passa realment al país.

Per tot plegat, hem de pensar que cal continuar insistint, explicant i avaluant. Sempre des de la perspectiva crítica que ens ha esmolat l’experiència de tantes obres públiques mal concebudes i pitjor gestionades i els darrers anys de crisi financera de les administracions públiques.

Per començar, parlem del Corredor Mediterrani:

Un Corredor Mediterrani per a una cursa de fons (Viaempresa.cat, 20-9-19)

“Escòcia i la recessió” (L’econòmic del PuntAvui, 8-9-19)

Sense títol

Amb l’arribada al poder de Boris Johnson semblava que el Regne Unit havia posat la directa per sortir de la Unió Europea fos com fos. Ara sembla que hi haurà noves eleccions en una, qui sap si la darrera, oportunitat per trobar una sortida acordada al conflicte. Però la perspectiva d’abandonar Europa i l’impacte econòmic que se’n pot derivar a curt termini sembla que fan modificar les posicions d’una part significativa de la població d’Escòcia envers la independència.

La incertesa i la por a una recessió de dimensions desconegudes no és patrimoni únic dels escocesos. Els tambors d’una nova, o d’una nova fase, de crisi econòmica ressonen a Europa des d’Alemanya i podrien arribar a modificar actituds i expectatives també a casa nostra.

Escòcia i la recessió. L’Econòmic del PuntAvui, 8-9-19