“Quarta edició consecutiva del festival del Prat” (Viaempresa.cat, 30-7-19)

Quarta edició consecutiva

De tant repetir-se, correm el risc de donar-ho per inevitable, per descomptat. El caos estival a l’aeroport del Prat i amb Vueling, el seu operador més important, sempre pel mig, corre el risc d’esdevenir crònic. De moment, portem quatre anys consecutius de conflictes estivals.

Però és que la saturació de les instal·lacions aviat s’afegirà a les actuals deficiències de gestió de la gran majoria organitzacions i empreses que presten servei a l’aeroport de Barcelona. I tot plegat enmig del silenci absent de tots els que diuen preocupar-se per la decadència de Catalunya i la competitivitat de Barcelona

Quarta edició consecutiva del festival del Prat (Viaempresa.cat, 30-7-19)

 

 

“Retorn a la tercera via?” (Viaempresa.cat, 24-7-19)

retorn a la tercera via

Aquest dimecres 24 de juliol, el Cercle d’Economia celebra eleccions. Amb candidatura única, com és tradicional, això sí. El lobby empresarial més reconegut podria encetar un retorn cap a posicions més matisades després d’anar derivant cap a l’unionisme més descarnat en els darrers tres anys.

El president que avui s’escull, Javier Faus -a qui l’exsubdirector del Periódico arribà a descriure com a “disruptiu” fa pocs dies- ha esdevingut l’esperança dels moderats a una i altra banda del tauler polític. Faus té el mèrit d’haver esmenat la plana al president sortint, Juan José Brugera i al discurs que atorga al procés sobiranista tots els mals actuals i futurs de l’economia catalana mentre no gosa dir paraula de les responsabilitats de Madrid.

Veurem si aquestes primeres impressions es consoliden o al cap de no gaire passa el mateix que amb el Foment del Treball de Sánchez Llibre, que ha trobat en el cercador d’empreses i consum estratègic de l’ANC un nou atot independentista per envestir.envestir.

Retorn a la tercera via? ( Viaempresa.cat, 24-7-19)

 

“Nou consum responsable” (L’econòmic del PuntAvui, 14-7-19)

Nou consum responsable

Endevinalla: Què pot posar d’acord Foment del Treball amb Comissions Obreres…?Lcrítica ferotge a la nova iniciativa de l’ANC anomenada Consum estratègic

Quan hi ha multitud de campanyes que pretenen orientar el comportament del consumidor a partir de determinats comportaments de l’empresa que els genera o de valors que incorpora del producte, la principal patronal catalana, i Pimec també, i el principal sindicat a Catalunya s’alarmen pel possible impacte d’un cercador d’empreses que informa tothom sobre si una empresa practica l’economia circular, disposa del certificat de qualitat ISO 14000 o té la web en català. Ningú no s’estranya quan les grans, i no tan grans, empreses, a través de les seves organitzacions corporatives, donen la seva opinió i intenten influir en les decisions econòmiques i polítiques dels representants de la ciutadania. Però si els consumidors s’organitzen i poden tocar el voraviu a alguna d’aquestes empreses, aleshores és anatema.

I és que el consum organitzat -diguem-ne responsable o estratègic- constitueix una oportunitat perquè la ciutadania pugui fer sentir la seva veu i pugui influir en el comportament de grans empreses que sovint s’escapen del control o directament condicionen les decisions dels poders polítics elegits democràticament.

Aquest és el tema del meu article d’aquest diumenge a L’econòmic, del PuntAvui

“Nou consum responsable”. L’econòmic del PuntAvui, 14-7-19

 

“El Titànic català” (Diners. La Vanguardia, 7-7-19)

Titanic_catala_page-0001 (1)

El president sortint del Cercle d’Economia, Juan José Brugera, s’exclamava fa uns dies. a les jornades de l’entitat que organitza anualment a Sitges, per la pèrdua de poder econòmic de Catalunya i el deteriorament de l’economia que acabaria generant. Ho afirmava sense ruboritzar-se el màxim responsable d’una de les principals empreses immobiliàries, vinculada  històricament al grup Caixa, i que els primers dies d’octubre del 2017 s’afanyà a traslladar la seva seu social a Madrid.

Després hem tingut altres mostres de la mateixa cançó, com un article del col·lectiu  Treva i Pau, col·lectiu que incorpora, entre altres, un vocal de la Junta del Cercle, que n’ha exercit la gerència fins fa ben poc i que ja s’ha manifestat individualment en el mateix sentit.

“Barcelona es el Titànic” va ser un cèlebre article publicat el 1982 a El País, com no podia ser d’altra manera, per l’escriptor Fèlix de Azúa, futur promotor de Ciutadans i que encara no fa gaire va reclamar que l’alcaldessa de Barcelona es dediqués a fer de peixatera. Ara sembla que la celebrada per molts metàfora del Titànic, sense esmentar-lo directament, es vol aplicar a Catalunya i la seva economia.

Aquest és el meu article de diumenge al Diners de la Vanguardia:

El Titànic català. Diners. La Vanguardia, 7-7-19